MAGNIFICAR v. a.

Exaltar la grandesa, glorificar, lloar; és dit especialment en referència a Déu.

"... en axi, Senyer, seria raho que nosaltres en moltes maneres donassem laor de vos e us sforsassem en vos a servir e a remembrar e a magnificar e a amar e a aorar."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 16, cap. 22

"Acabant la Princesa de magnificar saviesa, no tarda la Emperadriu fer principi a tal parlar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXV

"... comença a lhoar e beneyr lo Senyor dient: -La mia anima magnifica e exalça lo Senyor e lo meu spirit s es alegrat en Deu Salvador, et meu."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 60

"magnificat
ha l edifiçi
llur exerçiçi
tant envegos
com curios,
e questio."
Roig, Jaume Spill 10.766

MALEFICAR v. a.

Causa malefici o mal, dany.

"Poretz si us platz si als res ne volets,
A mal baro cant vos l ordonaretz
Maleficar, e bon donçeyl no ira."
Llull, Ramon Conqueriment de Mallorca XXXII

MEL·LIFICAR, [MELLIFICAR] v. n.

Fer mel (les abelles).

"... car vee entre les abelles haver un Rey qui les guiava al qual obeyen, e altres que defenien la mell de les vespes e mosques, e vee entre elles altres que mellificaven e altres que aiudaven a descaregar quant venien."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. xxxvj

METRIFICAR, [MATRIFFICAR] v. a.

Reduir a vers; versejar, versificar.

"A tu pertany per so que t conegues de usar mes en los solitaris lochs que n los poblats, e alli estudiant, obrant e matrifficant exercitaras l enginy e affanyar t as de esser millor..."
Franch, Narcís Corbatxo f. 47 v

MODIFICAR, [MODIFFICAR] v. a.

Canviar, mudar, corregir.

V. motificar.

"... haurien trameses embaxades al dit senyor Rey hoc e lo principat de Cathalunya e algunes altres universitats del dit principat per modifficar, encusa e unir la voluntat de la dita magestat Reyal a la ignoscencia del dit princep e liberar aquell de oppresions."
Novells ardits 19 de desembre de 1460

MOL·LIFICAR, [MOLLIFICAR, MOLEFICHAR] v. a.

Fer moll, amollir, ablanir, assuaujar.

"Empero si hom les moleficha ab figues seques, e no haja paor de nengun veri del hom."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts De les nous. MS. Bib. Univ. València

"... e continuats ne a beura a mati e a vespre. tota cosa seca qui sia en los pits mollificara e n fara axir."
Receptari de la Universitat de València f. xxxv, v

"Les nous son calents e umides... e crien set e noen als huylls, e quant son mes velles tant son pijors, empero si hom les moleficha ab figues seques, e no haja paor de nengun veri del hom."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 85; MS. n. 216, f. lviij v, d. Bib. Univ. València

MORTIFICAR, [MORTIFFICAR] v. a.

Apoquir o minvar la vitalitat, la vigoria o l'activitat natural d'una part del cos; i per extensió de les passions i de les forces morals.

"E per tal dehia lo Salvador: -Dats almoyna, car aquella munda a vosaltres de peccat; axi com l aygua apaga lo foch, axi la almoyna mortifica e apaga lo peccat."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.030, cap. XXI

"Viviffica justicia e ab caritat mortiffica injuria ab paor."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, b. Bib. Univ. Barcelona

"O! quant es poch / per hon amor se fiqua,
e per aquell / en loch dispost molt obra!
Per no sabuts / mijans en nos fa obra:
lo temps e loch / lo crex o mortiffica."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 51, CXV

"No sse com es / conexença primera
que ls apetits / mortificats no sien."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 93, ed. Pagès - CVIII

MOTIFICAR, [MOTIFFICAR] v. a.

Modificar, transmutar.

V. modificar.

"... que negu no sia tant ardit que d aqui anant gaus assajar de fer, per si ni per altre, nula alquemia ni nula altra art de fer argent ni aur, ni motifficar argent viu, ni assagar negunes causes que en aquestes s acosten en neguna manera."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 105

MUNDIFICAR, [MONDIFICAR] v. a.

En medicina i cirurgia, netejar, abstergir, purificar, purgar.

"E la cura de l emboçament es que fassam les medicines per escurar e per mondificar e per escalfar."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiij, a

"... e solta la horina e la flor moltes de vegades e mundifique les plages e totes les metzines que son en esta guisa son calentz en lo quart grau."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 90, b

NOTIFICAR v. a.

Fer saber en forma judicial; i per extensió donar notícia d'alguna cosa; participar, comunicar una nova.

"... e que are les voluntats que tots tenim secretes en los nostres coratges, la mia veu notifich a les vostres horeyles..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 48

"... e si lo dit nostre prothonotari aço dilatara fer, a nos allo sien tenguts moltes vegades de notificar nos ho que u façam fer tro a tant que y hajam proveyt."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Offici dels Sagelladors de la scrivania

"... sia un hom del dit offici pagat o pensionat lo qual tota vegada que s esdevenga algu morir de al dita Almoyna o muller o infant o dexeble d aquells, dega anar e notificar o cascuna de la dita Almoyna..."
Capítols de la Confraria dels sastres de Barcelona Arx. C. d'A. (reg. 2.591, f. 122). 2 de desembre de 1419.

ORELLA (FICAR L'___) fr.

Escoltar amb gran atenció.

V. orella (Parar l'___), Orelles (Dreçar les ___).

"Axi com aquell qui ab ardent cor spera oyr cosa nova, gran e inusitada, jo ladonchs ab subirana attencio, postposat tot altre pensament, fique la orella a aço que ells me devien dir..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.728, lib. terç

Fitxa Dubtosa PACIFICAR v. a.

Fer la pau, posar pau entre dos o més adversaris.

"Jo he acordat tornar tro a la ciutat de Vich per dar fi als fets que començats hi havia, e en special per pacificar e metre la en bon estament..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1367, n. 176

"no es en la terra
brutal tan fer,
l om, si u sap fer,
no l domestique
e paçifique."
Roig, Jaume Spill 6.760