CAS (OCORRENT ___)
"... remunerant lo honorable En Ramon dez Pla... dels carrech e treballs per ell sostenguts l any present patronajant una galera... en deffensio de cossaris e encara per offendre aquells, occorrent cas."
Novells ardits 29 de novembre de 1449
 CIRICORN s.
Salicorn, cirialera. Espècie de barrella, planta de la família de les quenopodiàcies, la Salicornia annua, que creix a les maresmes i de la qual, per incineració, s'extreu la sosa per a la fabricació del vidre. Nom de la sosa mateixa.
"Item cascuna pessa dels brocals de vidre o de ciricorn de talla de Barchelona, a rao de dotze diners.
Item cascuna pessa de les copes ab peu de cano de vidre de ciricorn, a rao de dotze diners.
Item cascuna pessa dels orinals de vidre de ciricorn, a rao de nou diners.
Item cascuna pessa de les copes poquetes de vidre de ciricorn, a rao de nou diners."
Moderació feta per los honorables Jurats sobre los inmoderats fors dels vexels e obres de vidre comu e de sosa Mallorca, 27 de juny de 1453
COBRIMENT DE COR un. pluri.
Sentiment d'opressió a la regió pectoral precursor de síncopes o desmais.
"-Senyora, tota esta matinada me ve un cobriment de cor qui cuyt esmortir e ara m era vengut pus fort..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 27
COÏSSOR, [CUYÇOR, CUYSOR] s.
Espècie de dolor causat per una cremadura lleugera, per la picada de les ortigues, per afeccions cutànies.
"E can quedara la cuyçor leu ne hom la medicina e sia lavat l uyl ab l aygua..."
Joan Jacme Alcoatí f. li, a
"... exercitant les vostres persones en lo treball delitos de les armes, perque la cuyçor y fatiga que de aquelles nostres contraris senten a nosaltres poch delita."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXII
"... e l tench e tindre a gran vergonya vostra fins tant qascu esser ab les armes en les mans davant jutge ab mi, hon coneixereu que es altra la cuysor del ferro que l pintar de la ploma en lo paper..."
Lletra de batalla de Lluís Cornell a Galceran de Besora Cod. Escurialensis L-I-25, f. 134
CONCORDABLE adj.
Acordat; harmònic, harmoniós.
"Vist donchs havem / de fulla n fulla
Nostre libell,
Del qual s ateny / lo fruyt tan bell
E delitable,
Hoynt lo cant / molt concordable
Que ls rims aporten"
Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria Sententia
"... fins que aquesta questio lo alt Deu departi e a la natura dona millor esser, seperant la terra del cel e l aygua de la terra, lo liquit e moll de l espes e dur, e lo cel de l ayre, les quals totes coses, pus hague relevades de aquella primera confusio, ab concordable pau colloca en lochs separats..."
Alegre, Francesc Transformacions d'Ovidi lib. primer, cap. I
CONCORDABLEMENT adv.
D'una manera concordada; d'acord.
"... e haudes sobre aço moltes altercacions pro e contra, tots aquests, senyor, concordablement e algun d ells no discrepant de l altre, donaren aytal consell..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.743, f. 44) Curie sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 10, reg. 1.743, f. 44 r, § 2, l. 19 (Pere III, 1375/77)
"Pero si n demanes la companya e l seu veynat, e aquells qui familiar la han, concordablement te diran que filla es de Dionis, tiran, o de Silla."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III
"... que si donchs dos almenys de dits oydors... en spatxar les dites supplicacions concordablement no consentien en aquelles coses en les quals serien discordants, a nengun d ells no obeesquen en neguna manera..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Escrivans dels Oydors
CONCORDANT adj.
Que concorda o està d'acord.
"-No es poch -dix ell- en tant dubtos fet haver testimoni que, sens altre miya depos de certa sciencia, majorment que ls altres concordants ab ell sien majors de tota excepcio e irrepellibles."
Metge, Bernat Lo Somni 239, lib. primer
"... e de les coses que veren foren verdaders e feels reladors, segons que s contenia en .ij. libres lurs, concordans en una entencio, atrobats en Athenes."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 113
"Per tal con havem esguardat esser digne e concordant a raho que en la nostra casa o cort neguns officis vagans no estien que no sien en aquels faels e certs ministres assignats..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Cochs comuns
CONCORDANTMENT adv.
D'acord, d'una manera concordant; concordablement.
"E per donar hi bon principi e fi, tots concordantment e dengu no discrepant provehiren que lo dit pont dels Serrans sia hobrat, e edificat e refet de nou tot de pedra..."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 5, l. l.
"Quant mes sovint / vostre dictat legim
Ben ordenat / e posat abtament,
Bon trobador / tan mes concordantment
E l vostr enginy / lahors grans affegim."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 120 v
"... los sants doctors theolechs, ans encara los antichs philosofs e los savis morals, concordantment dixeren e escriviren: que no deu hom fer a altri ço que no volrria fos fet a si matex."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, IX
CONCORDAR v. n.
Estar d'acord, coincidir, harmonitzar-se.
"Lo Rey tingue son consell ab los jutges del camp e ab altres cavallers e tots concordaren, segons les ordinacions que eren stades fetes, Tirant demanava gran raho."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXX
"La Guelfa, girant lo cap vers la Abadessa; viu que lo somni concordava ab lo que ella havia fet..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, § 30
CONCORDAR-SE v. refl.
Posar-se d'acord dues o més persones entre si.
"E posat se concordasen de metre lurs fets a coneguda, e differencia qui de les parts fermaria o parlaria primer, en tal cas no es carrech ni enconvenient algu que lo request ferme o parle primer..."
Ferrer, Pere Joan Sumari de batalla a ultrança cap. 21
"Volent esser singulars en comport, gest e vida, e no volent se concordar en bones costumes e vida honesta ab los qui han a conversar, en menyspreu de aquells."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 526, primer punt, cap. onzè
"quant treballava,
tot se spletava
de nit e dia
en çercar via
per que ns amassem
e concordassem
com se pertany;"
Roig, Jaume Spill 2.337
"Voluntats de dos amichs se concorden a una ffi."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiij, c. Bib. Univ. València
"E los remeys son... que treballasses e faesses tan poder que tu e los altres princeps del mon vos concordassetz en suplicar als dits vicaris que resignassen al papat per be de la unio de la Esglesia."
Metge, Bernat Lo Somni 1.423, lib. segon
"... tracten ab lo mestre Bernart Valenti sobre lo fet o pensio de les dites scoles e que s avinguen e s concorden ab lo dit mestre Bernart a aquella pensio o quantitat e temps que poran..."
Llibre de Consells de Cervera 17 de setembre de 1405
"La manera principal -dix ell- entre moltes altres que n hi ha e a present no m cal dir, es aquesta, ço es que a un ne altre dels dits vicaris no haguesses obayt ne lexat respondre de la temporalitat de la Esgleya tro que ells se fossen concordats."
Metge, Bernat Lo Somni 1.418, lib. segon
"Item, es stat concordat entre les dites parts que los dits mestres haien e sien tenguts de continuar lo studi tot l any..."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera 22 de desembre de 1447
"... e encara espedicions de supplicacions escrividores en les foranes parts dicte e aordon segons que sera concordat e atorgat per nostra real magestat."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Canceller
CONCORDAR-SE v. refl.
Adaptar-se perfectament entre si les coses que formen un tot, en proporció, dimensions, colors.
"... lavors proveesquen diligentment que les colors de les capes se concorden axi con mils poran a la condicio de les reliquies damunt dites, ço es, que aquells qui reliquies dels martirs portaran, capes vermeyles porten, e axi dels altres segons la propria significacio de les colors la qual per nos desus es estada aordonada..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De les quatre tempores de l any
CONCORDAR-SE v. refl.
Posar d'acord la veu amb la veu o les veus d'altres persones, amb instruments musicals.
"Stavan li davant tres donzelles les quals ab diverses veus cantant se concordaven ab ella..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 83
| | |
