COR (SORTIR LO ___) fr.
Acudir a la imaginació, al record.
"... que nos, apres que sabem la dita mort, nos sorti lo cor a la infanta neta nostra, filla del Rey de Cicilia, car entenem que seria matrimoni honros e profitos..."
Lletra de Pere del Punyalet A mossèn Pere Guillem. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.263, f. 37 v)
 COR (TALL, TALLA DE ___) un. pluri.
Obratge, treball, factura a forma de cor.
"Item hun çafir gros de tall de cor foradat ab hun cordo d or e de seda negra ab son boto e caps."
"Item una bossa d or e de seda en que ha dues pedres grans talla de cor quasi tirant a çafir cetri ab una verga de brufol guarnida d or ligada al cap del cordo de la dita brossa."
Inventari del príncep de Viana Any 1461
COR (TENIR A ___) fr.
Ser l'objecte d'un desig, d'un interès molt viu.
"E com nos tingam molt a cor les dites obres, pregam vos afectuosament compliscats per obra la dita oferta..."
Epistolari del rei Martí 36
"... e encara per complir la dita execucio si volets que s faça ni la tenits axi a cor com dehits, me n entena anar a Vich e en aquelles parts on fa ara bon temps e vulla complir la dita execucio..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1367, n. 170
COR (TENIR DINS DEL ___) fr.
Guardar o abrigar decidit propòsit o resolució ferma de fer d'alguna.
"... lo Rey Darago no s cuyda del Pare sanct, si no que n pren ço del seu, que poder no u hauria feyt tan prestament, encara que tenia dins del cor prendrer ne venjança dels greuges feyts al rey Mamfre..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24
COR ENTER (DE ___) mod.
De tot cor, amb zel ardent.
"Con deyts que de cor enter vos ama,
No es vertat, ans vos desama,
Pus ne fa les gents mal parlar,"
Planys del cavaller Materó 475
COR FORT (FER LO ___) fr.
Esforçar-se per dissimular la pena, la por.
"E quan lo comte de Foix va hoyr unes aytals paraules, ell va restar molt envergonyit, mas, faent lo cor fort, ell pren comiat molt cortesment d en Ramon Folch e se n va tornar al Rey de França..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24
"Ans del perill / se deu fer lo cor fort:
emprenent risch / hom ha dels bons paria,
aconseguint / honor e senyoria,
fahent venir / los Cessars en recort."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 9, ed. Pagès - XXX
CORADA s.
"E axi matex nos comprets .ccc. marts gibelins entegres e ben crescuts, e ab tot si se n i troben, e si no, sien de corada, pero sien bells e bons."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.410, f. 47 bis v) Curie sigilli secreti 10, reg. 2.410, f. 47 v, § 1, l. 7 (Alfons IV-V, 1416/18)
CORADA s.
Vísceres.
"Item la raell ligada a la cuxa toll la dolor. Item lo such begut sana lo mal de les corades per cert."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 102; MS. n. 216, f. lxj, d. Bib. Univ. València
"... que vos havets ten fort ale que ell no ha sobre si nervi ne corada que no li n regir con lo sent..."
Lo fill del Senescal d'Egipte cap. II
"Aquesta novella dona materia de tant riure a totes les dones e a tota la companyia que no n i avia nengu a qui no dolguessen les corades..."
Decameron jornª 2ª novª 10ª
"... mas ans que l hagues attent, hac lo lop devorat e mort son fill e li hac menjada la corada de son ventre."
Llull, Ramon Blanquerna 1, cap. 49
"Lo cors te fara amagrir
Per la sua art malvada
Qui trespua hom la corada."
Facet 1.602
"A la pudor que hix del cors que mou de les corades."
Receptari de la Universitat de València 141; MS. n. 216, f. xxj, d. Bib. Univ. València
CORADA s.
Interior, el fons de l'ànima.
"... car per exemple dels Reys e dels princeps se regeixen los regnes, e les corades del poble solen exir de les costumes dels senyors e regidors."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXVIII
CORAL adj.
Cordial; sincer, efusiu.
V. cordial.
"E si tot aço no vos val,
Trametets un suspir coral
A la regina de valor
Qui munda cor de peccador."
Llull, Ramon Medicina de pecat Ia part, XXVII
"Prenent del vostre servidor
Tostemps leyal,
La requesta d amor coral
Qui us es offerta."
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 644
"Cascun pres son comiat,
L un ab l autr abrassat
Mas res no s pogren dir,
Cor li coral sospir
E l gran dol que fasia
Cascus los o toylia."
Frondino e Brisona 220
CORAL adj.
Estimat, ada.
"... e ell tostemps li era estat obedient axi com bo frare devia esser a altre, per que lo havia coral en son cor..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXVI
CORALAR v. n.
Pescar, extreure, beneficiar el corall.
"... sobre la negociatio dels corals qui s pescan e coralen en les mars de Sardenya e de Corcega e altres terres de vostra Altesa..."
"... qui no sera vassall e subdit de vostra Altesa no gos ne presumesca pescar ne coralar corals en les dites mars de Sardenya e Corcega si doncs primer no haura prestada cautio en la vostra vila del Alguer..."
Pragmàtiques e altres drets de Catalunya 2, De comercis, tit. VIII, lib. IIII
| | |
