DRAGONCELL, [DRAGONSEL] s.

Dragoncella, tel o taca opaca precursora de la cataracta que es forma a la nina de l'ull.

V. dragoncella.

"Malvisch ha virtut que si prens la flor d ell e la mescles ab vi purga les plagues. E en tal guisa fet sanals dragonsels..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210

DRAGONCELLA, [DRAGONTELLA] s.

Tel o taca opaca precursora de la cataracta que es forma a la nina de l'ull.

V. dragoncell.

"... e es aquesta la primera virtut que si prens la flor d ell e la mescles ab vi, purga les plagues; en tal guisa feyt sagna les dragoncelles..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts "Del malvisch". MS. Bib. Univ. València

"Contra dragontelles.
Aquesta cura es molt provada: terra vacua, asis magna, e via via scriu auqests noms en una carta... quant la luna es minguant, e liga la entre les orelles a la bestia e tinga la .ix. dies e al noven dia estant la bestia en l aygua desligada la carta, e gita la per l aygua en jus, e sapies que sanara."
Receptari de la Universitat de València 94; MS. n. 216, f. xvj, a. Bib. Univ. València

ENFARCELLAR v. a.

Fer farcells, embalar.

"Enfarcellar. Componere sarcinas."
Pou, Onofre Thesaurus puerilis ed. 1591. -f. 190 [Del guarda roba]

ESCARCELLA s.

Correu (dit així perquè usen els correus per al transport de les lletres).

"Entes havem que la escarcella de Flandres es venguda aqui e no pot molt laguiar. Per que us manem que decontinent que sia venguda nos certifiquets de tots ardits que venguen aqui per aquella. E axi mateix volem que ns certifiquets de tots ardits los qual..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.955, f. 108 v) Curiae sigilli secreti 4, reg. 1.955, f. 108 v, § 1, l. 1 (Joan I, 1388/89)

ESCARCELLA, [SCARCELLA] s.

Part de l'armadura que defensa ambdós costats des de la cintura fins als genolls.

"Lo cavaller venint al rench armat de totes aquelles defensives armes que al junyidor son acostumades, al cap del rench pot pendre la scarcella."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller cap. primer

ESCARCELLA, [SCARCELLA] s.

Borsa, sarró que penja de la cintura.

"Item .viij. pesses de scarcellas o carners, d argent smeltades fort patites."
Inventari del rei Martí 115, f. 142 v

"Item una scarcella negre obrada de la Salutacio, vella dins la qual havia alguns anells d argent de rampa."
Inventari del rei Martí 124, f. 143

"Item una scarcella de cuyr negre guarnida ab cap e civella doble e .ij. encivelladors, tot d aur."
Inventari d'Alfons el Magnànim 203; any 1413

ESCARCELLATGE, [ASCARCELATGE] s.

Dret pagat al carceller pel presoner.

V. carcellatge.

"...e pagui enfre lo comissari misser Stopinyà, al tresorer e ascarcelatge e als verguetes qui m prengueren e la messio mia quoranta florins."
Llibre de despeses de l'Almoina del pa de la Seu Girona, 1462

ESPONCELLAR, [ESPUNCELLAR] v. a.

Desflorar; llevar la virginitat, desponcellar.

"... con puria esser que en gloria, con los homens seran en la presencia de la vostra deitat, que ells ajen mester gloria de let, ni de vi ni de mel, ni de mantega ni d oli ni d aigua, ni de fembres a espuncellar e a palpar?"
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 27, cap. 97

EXCEL·LENCEJAR, [EXCELLENCEJAR] v.a.

Dotar d'excel·lència, de superioritat; exalçar.

"... e com vos ajats creat lo cors e la anima e los ajats excellencejats sobre totes creatures corporals e animals..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 3, cap. 260

EXCEL·LÈNCIA, [EXCELLENCIA, EXCELLENTIA] s.

Qualitat d'allò que és excel·lent; superioritat, perfecció.

"... ab tot axo no gosa amagar la stremitat e excellencia de la cavalleria d aquell illustre, tres excellent e molt alt e valeros Rey Darago..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 115

"De la pedra topaci no m par raho que reste a dir alguna cosa de la sua excellentia, pus lo profeta Davit n a parlat en lo salm .cxxxij. en lo vers penultim..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. Dviij

"La dotzena: es gran senyal de special gracia o excellencia de la terra, com aquesta terra es apta en fer fruyts stranys e drogues orientals..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 296, Belleses de València

EXCEL·LÈNCIA, [EXCELLENCIA] s.

Tractament donat a persones nobles o d'elevada situació social.

"-Senyores, mon Capita e senyor Tirant lo Blanch se comana en gracia e merce de vostres excellencies e besa us les mans..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. cccc

EXCEL·LENT, [EXCELLENT, EXCELHEN] adj.

Que posseeix una superioritat eminent en el seu gènere.

"... per los quals premis no s es mesclada vergonyosament ni leja, ab les lahors de tan excellents homens, la persona d un juglar."
Canals, Antoni Valeri Màximo 899, lib. VIII, tit. VII

"... aquella potestat es segura que posa manera a les sues forçes, car no es res, per excellent o per gran que sia, que no haia obs temprança..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.919, segona partida, XIX

"Mas vulh no gitets en oblit
D ayci avant estes donzelles,
Car si be les vesets ten velles
Les pus excelhens son del mon,
Car les .vij. arts liberals son"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 684

"-O excellent rey e mon senyor natural! ¿com demanes tu ajuda a mi -dix lo cavaller ancia -com jo sia ja vell...?"
Guillem de Vàroich 9, ed. E. N. C., p. 47