AL·LEGORICAL, [ALLEGORICAL] adj.

Al·legòric, a.

"Secret allegorical. Sta font, sobre la qual sta Jhesu Xrist assegut, significa la sciencia de taulegia..."
Ferrer, Vicent Quaresma 47, XXVII

AL·LEGÒRICAMENT, [ALLEGORICAMENT] adv.

D'una manera al·legòrica; per al·legoria.

"E finalment acabe, que hon aquesta habita, allegoricament e propria parlant, alli les infernals furies... habiten."
Carroç, Francesc Moral Consideració Ed. Aguiló, p. 316

ALASCAR-SE v. refl.

Congoixar-se.

"De la Senyora Reyna havem nova la combat molt sovint lo comte de Pallas, pero ella sta tan be en orde que no se n alascha..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 21, p.161

ALBACAR s.

Porta de fortalesa moresca.

V. Carme Barceló, Cp. el cast. albacara, obra exterior de fortificació.

"E ls homens embarraren se en la força hon havia una torra molt bona e albacar..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 39

"... e ls moros los meylors foren tots a les barreres, e a l entrar moriren dels moros be de .vij. entro a .viij.: en guisa los cuytaren los nostres que no s pogren recuyler a l albacar ni a la torre. E quan fom prop de l albacar vim los sarrains que s deffenien mal e esperdudament..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 201

"... començam de tirar, e era tan gran la presa de les femnes, e dels enfans, e de les vaques e de l altre bestiar que era lains en l albacar de la torra, que les pedres que tirava lo fenevol mataven aquel bestiar..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 202

"E dixeren nos tots los sarrains de la vila e del terme qui eren aqui, que ns retrien les torres abdues e l albacar del castell, e que els combatrien ab nos en u, e que fossem segurs que ls pendriem."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 245

"E era ja vespre, e pujam dins l albacar nos ab .xx. cavallers que vengren ab nos e ab nostres escuders, e liuraren nos una casa que era mesquita que era tan prop del castell que a pedres grans venidores nos tiraven, si que negu no gosava exir defora per fer sa fazenda per paor de les pedres que tiraven."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 246

ALBÈRXICA s.

Sort de préssec o albercoc de carn fortment adherida al pinyol.

"Apres hic ha panses blanques e negres, figues, ... prunes, nesples, codonys, alberxiques, ab moltes altres."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 273, Lletra proemial

ALBIRANÇA s.

Arbitri, juí, opinió.

V. albir, albiri, albitre.

"E per aço un cavaller qui guerreja ab altre siguent ventura de les aus, no es tant forts ni tan savi segons la art de guerra, com es aquell qui guerreja per albirança de rao e de discrecio de son enteniment..."
Llull, Ramon Blanquerna 3, cap. 47

ALBUDECA s.

Síndria; meló d'aigua.

"Tres coses fan dona desplasent: color de albudeca assaunada e sechs pits e anques stretes."
Llibre de tres f. 211, c

"E les viandes son aquestes: cebes, orugua... he los cogombres he les albudeques he les figues."
Salvà, Guillem De temprança per la obra MS. 10.162, f. cviij v. Bib. Nac. Madrid

"La tretzena: que habunda en molta bella e bona ortaliça, axi com en tot linatge de cols, carabaçes, letuges, alberginies, melons, albudeques,..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 302, Lletra proemial

"De poncis / albercochs / limons / teronges / aranges / cindries / e d albudeques / alguna delma no sia donada..."
Sentència de Jaume I sobre delmes i primícies (s. XV). València

Les cozes fredes e humides en lo segon grau, aquestes son: bletz, albudeques, melons, cogombres,..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 4, a

ALBUIXECA, [ALBUXECA] s.



"Trossichs richs, a la cara a emblanquir: ajatz ameles douses e amarges... goma arabica, dragagant, blanc de forment e de albuxeques e de cocombros dols tot purgat..."
Tròtula de Mestre Johan 12 d

ALÇABIP s.

Atzebib, panses.

V. atzebib, zabib.

"Item un sporti ab uns pochs d alçabips a Madona d en Casses .xij. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

ALCABOR, [ALCAVOR] s.

Sobrecambra formada per la volta del sostre i per les dels forns.

"viu roçegar
puys squartesar
una fornera
sols per terçera
e conduir
son fill dormir
ab ses loçanes
parroquianes
en l alcavor:"
Roig, Jaume Spill 1.869

ALÇABUIA s.

Atzebib. (?)

"Item mix coffi d alçabuyes."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

ALÇADA s.

Jurídic. Apel·lació.

"Es sabuda cosa que s pot desfer la sentencia que sia dada en tres maneres. La primera per alçada que es dita en lati appellacio."
Obra dels alcaits e dels Jutges Tit. XXIVus, lex Ia