CANCEL·LAR, [CANCELLAR] v. a.

Anul·lar, deixar sense efecte un document o instrument públic llevant-ne el segell. Derogar, abolir, esborrar.

"... li n va esser pregat que n cancelas e anullas totes les merces que havia feytes, per ço que l seu reyal patrimoni stava tan fallit que casi be res no li n restava..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 25

"... que ells cancellassen aquells de la dita part d en Muset de la dita vila totes penes que ls fossen a ells posades de no entrar en la dita vila ne sos termens..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1405

"... que negun juheu ni juhia daçiavant tal oracio no diguen, ni aquella tinguen scrita en lo libre del dit Talmut, ni en altres llurs libres, ans la dita oracio raguen, cancellen e abolesquen dels dits libres, en tal manera que dequiavant en neguna manera no s puxe legir..."
Rei Ferran I Constitucions contra Jueus Mallorca, 1413

"E com yo me n partesca de present a Barcinona al senyor Rey, on yo haure los dits cent cinquanta florins, es menester que vos me trametats prestament una procura a mi que en nom vostre pusca cancellar la dita carta de comanda."
Epistolari del segle XV LXVI

"... lo dit exili o bandejament e tots altres procehiments que contra lo dit Bernat per aquesta raho haiats fets cancellets e anullets vista la present sens dilacio alguna..."
Lletra del rei Martí Al veguer i batlle de Montblanc. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.175, f. 181)

"E axi lo emperador se feu venir lo scrivan e cancella la dita obligacio als sobredits senescal e promens de la ciutat de Viana."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 4, XXV

CANCELL s.

Lloc del cor prop l'altar major, tancat per una barana, on s'estan els ministres servint a l'altar.

V. presbiteri.

"Item, altre dia, lo emperador, absolt, vench a la missa, e mes se en lo cancell dins la capella on sent Ambros se vestia per dir missa. Digueren li que lo emperador se ere mes en tal loch, apres l altar; sent Ambros ysque e feu lo n exir, e estech baix ab los lechs."
Ferrer, Vicent Quaresma 157, XXXI

"Per esta raho posa la decretal... que negun no entre dins los cancells de les capelles on ha altars e s dien misses."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CXXX

CANCELL s.

Clos dins una sala on es guarden els segells, tancat per una barana graellada.

"... haia obrat o fets obrar dins un seu alberch, situat en lo carrer dels Mercaders de la ciutat de Barchinona, un cancell e scriptori, en lo qual se tingan la scrivania e lo dit offici de la dita batllia..."
Orde del rei Alfons el Magnànim 30 d'agost de 1417. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.701, f. 105 v)

"E encontinent lo Batle de Malloques volent procehir e donar la sua sentencia contra aquell, assech se en los cancells de la sua cort ab son assessor."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1407

"Et primo fon atrobat dins lo studi o cancell hon se fan les compres e contratacio a les monedes, les coses seguents: ..."
Inventari de la casa de la monederia València, 1465

CANCELLAR v. a.

Encreuar els braços en forma d'aspa o creu de sant Andreu.

"Contrit, postrat / e ab los pits per terra,
humil te prech, / ab braços cancellats,
que m torns a tu / perdonant los peccats
que ffollament / m an tolta la desferra."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 9, III

CANCELLAT, ADA adj.

Anul·lat, derogat, abolit.

"Aquest senssal,
peyta, resens,
........................
que, per viguor
d un instrument
graçia avent,
ffon ia quitat
e cançellat"
Roig, Jaume Spill 10.512

"Ffi del que am, / yo viure, si volreu,
eternalment, / mes colpes cancellades;
e, si m jaquiu, / ab animes dampnades
vostre devot / per sos merits veureu."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 105, VII

"E tota carta que sie feyta per escriva public... o altre qualsevuylle carta que age segel autentic e que no sie en neguna part rasa, cançellada ni entreliniada, deu esser creeguda e valedor en tot pleyt tro que l contrari d ela sie provat."
Obra dels alcaits e dels Jutges Tit. XXIIns, lex tercia

CANCELLER s.

Primer oficial de la corona, cap de la justícia i de tots els consells del rei i guardador del segell reial.

"E axi manam per aquesta profitosa sanccio que en la nostra cancellaria haja un canceller lo qual volem esser arquebisbe o bisbe qui sia doctor en leys..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Canceller

"Lo Reverent Bisbe de Teracona es canceller del senyor Rey, e diluns prop passat ell jura en poder de la senyora Reyna de serva Usatges de Barcelona, Constitucons e Capitols de Cort, e hir segue en lo consell com a Canceller."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XL

"E nos manarem al nostre canceller que faça fer aytals cartes com vosaltres manarets."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXIX

CANCELLERA, [CANÇELLERA] s.

Muller del canceller.

"... e sere Rey de gloria, e Vos, qui sots Mare mia sarets la cancellera."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Històries religioses 27, II

"tots obehexen
e la servexen:
per Deu alçada,
alt exalçada
sus ells, senyora,
ordenadora
e cançellera."
Roig, Jaume Spill 11.955

CANCELLERIA, [CANCELLARIA] s.

Càrrec, oficina, administració d'un canceller.

"... com la Ciutat hage privilegi de las vitualles, aquest privilegi los vicicanceller e regent la cancellaria no volen servar, ans favorexen los impugnants..."
Novells ardits 8 de febrer de 1460

"Viçcanceller. Nos, Deus volent, partim dema d aci anant nos en dret cami a Leyda. Per que us dehim e manam que... ab la scrivania nostra e ab tota la Cancellaria vos ne anets dret cami a Leyda..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1383, n . 578

"... que en la nostra cancellaria haja un canceller, lo qual volem esser arquebisbe o bisbe qui sia doctor en leys, e en cas que arquebisbe o bisbe doctor en leys no fos, volem que altre doctor en leys, no contrastant que prelat no sia, sia reebut."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Canceller

CÀNCER s.

Quart signe del zodíac corresponent al mes de juny i a on arriba el sol en el solstici d'estiu.

V. cranc.

"Cancer, Scorpius, picis son frets e units axí com aygua, e son bons per anar vers mig jorn."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cxij, b. Bib. Univ. València

Fitxa Dubtosa CÀNCER, [CANSER, CANÇRE] s.

Tumor maligne que degenera en úlcera.

V. cranc.

"... al qual hom sdevench malaltia de cancer en la cama, per la qual malaltia ell cuydava perdre la cama."
Recull d'eximplis e miracles CLXXXVI

"Ara direm en lo cancer la diferencia que es entre aquest de l uyl e cel que s fa el cors."
Joan Jacme Alcoatí f. xxxvj, b.

"Item aquesta aygua mesclada be ab aloe cura lo cancer sol que sia fet enpastre de la dita estopa e mullada en la dita aygua e posada sobre lo mal dues vegades lo jorn."
Micer Johan Receptari de Micer Johan c (??)

"en la mamella,
no hulçerat
mas començat,
cancer tenir."
Roig, Jaume Spill 6.038

"Un Rey hac en Italia qui hac nom Titus e era vessall de l emperador Tiberius Cesar. E havia la una galta negra e menjada de canser."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 264

"Per a guarir cancer.
Lava l ab vin blanch o ab aygua, despuys gita dessus la terra vermella e ben cernuda de la bocha del fforn e ben polvorizada, e sapies que aquesta es la manera e sanar l a tantost ab Deu."
Receptari de la Universitat de València 132; MS. n. 216, f. xx, d. Bib. Univ. València

"... les postemes dures qui esdevenen per part de fleuma... majorment se fan en los nervis de les juntures, e aqueles que son dures e de malaenconia, son totes de natura de cancer..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 5, b

"E quan es posat en lo nas degaste la mala carn que i es, axi com lo cançre..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 30, c

CANCERÓS, OSA adj.

Que és de la naturalesa del càncer; que pertany al càncer.

"... e de aquella polvora continuats ne de posar sobre tota ulcera cancerose e incurable: tota la cura perfetament."
Receptari de la Universitat de València f. Cxxx, v

"Item sia presa a verdolagua ab ses raels e sia n feta polvora e pux sia messa aquesta polvora sobre lo loch canceros o la hon aia mengadura, e ab Deu guara."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXXXIII

CANCIT, IDA adj.



"Enquara pren such de celihandre e meth lo en una ceba blanca que sia cancida ab oly rosat e ab such de ruda que sia cuyt al forn e aquel oly que sera passat daval sia mes en les oreles..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLIX