TUDAR v. a.

Matar, fer morir.

"e si n he fiyl, senes dupter
aquell sera hereter
pus aquest altre fos tudats,
lo meu guanyara la heretats."
Llibre dels Set Savis de Roma 214

TUDAR-SE v. refl.

Amagar-se per protegir-se d'un perill.

"... mas el no tocha pas e puys se n ana axi tost que n pocha d ora si s fo tudat que Lancalot no u poch pus veser."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 72

ULL (GUARDAR AB MAL ___) fr.

Mostrar desafecció o desgrat.

"Donchs, pus sabets que molt mal dia
Vos pux dar, e molt bo si m vulh,
Per que m guardau ab teu mal ulh
Dient mal de ma deytat?"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 581

VEDAR v. a.

Posar vet, interdicte, excomunió.

"E lo vicari feu vedar a qui tingues lo seu breviari... e lo arbre se sequa,... Hagueren lo a tallar e trobaren lo breviari de dins e enteneren que l vet lo havie fet secar."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. III, f. 96

"... e car ab suaus paraules e ab contriccio de cor deu esser fet vet, per aço fo jutjat que lo canonge de suavetat anas vedar lo princep."
Llull, Ramon Blanquerna 5, cap. 70

"E lo papa respos: -Nos justament havem enantat contra lo rey vostre, e qui aço no creu siats cert que s vedat e descombregat..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CIIII

VEDAR v.

Prohibir, empatxar.

"Paulina dressa son voler
E per cantar avant passa
Mes Emilia lo y veda."
Rocabertí Glòria d'Amor 399

"E ja tant luny no foren anats, sino que l rey d Arago ho vedava aytant com podia, que no ls fessen mal."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXVII

"a tots vedava
no s acostassen
ni may entrassen
en ma posada:"
Roig, Jaume Spill 4.448

"... o fill meu! no vages ab ells ans veda lo teu peu que no vage per les lurs carreras, car los peus d aquell coran a mal..."
Proverbis de Salamó MS. 3, f. 286 b. Bib. Nac. París

"Dix Johan Dalmacen que les cols exuguen la lengua per ço cor trahen la umiditat del cap e la fleuma per la qual se vede la paraula..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 24, d

"Dix Johan Dalmacen que molt menjar de les cols aflaquex la visio e la ssua laor quan n es feyt supasitori vede l enprenyar."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, a

"Vergonya veda de fer soven ço que ley no prohibex."
Metge, Bernat Lo Somni 1.507, lib. segon

"... e apres, per ço con no tan solament per los uxers entraments no deguts a la nostra persona sien vedats, ells davant nos neguns altres entre nos e ells... manam."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Porters de massa

VEJARES (DAR DE ___) fr.

Donar semblant de, semblar.

V. semblant (Donar ___), vejares (Ésser ___), vijaire, vijares, vijares (Ésser ___), vist (Ésser ___).

"... e saltá en mig de la paella o caldera, e no li feu nengun mal, ans li dava de vejares que fos aygua ros."
Ferrer, Vicent Quaresma 162, LII

VELA (DAR ___) loc.

Iniciar un viatge marítim.

V. vela (Donar ___), vela (Donar la ___), veles (Donar les ___).

"Com volgueren dar vela Tirant se posa en una barca per exir en terra."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXXVI

"Ay mesquina! com l anafil sonara los mariners daran les veles e cercaran los vents..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 266

VELES (MUDAR LES ___) fr.

Girar les veles a una altra banda, canviar de rumb (terme de marina).

"... deym vos que aquest vent es contrari a vos e a vostre navili, e aquest regnant no puriam en alcun loch de la yla applegar, e axi conseylam que mudem las velas e que tornem a terra e que esperem entro que Deus do vent covinent."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVI

VENDARIA s.

Oficina del vendari o perceptor del dret de venda en fires i mercats.

"... que encontinent convoquets tots los homens del castell de Montbuy e de son terme, e façats aquells esser ajustats dema mati a la vendaria de Sent Feliu ab lurs armes, per esser ab nos a la dita caça."
Itinerari de Joan I n. 264

VEU (MUDAR LA ___) fr.

Dissimular la pròpia veu, fingint-ne una altra per a no ser conegut.

"A la final
la ressabida,
mudant veu, crida:
-No n vull exir,"
Roig, Jaume Spill 3.234