CANYELLA s.
Escorça olorosa d'un arbre del mateix nom, emprada com a espècie, aroma i medicament.
V. canela.
"Item prenets de la canyella e dats li n a beura ab vin: continuant li n fara axir totes les pedres que sien somogudes al cors."
Receptari de la Universitat de València f. lxxxvij
"ab la sabor,
suau olor
de tal canyella,
sarment novella,
de balsem planta:"
Roig, Jaume Spill 11.061
"De la canyella.
Canyella fa la vianda ben molre e desliga les umors del stomech e conforta e scura lo fetge e fa ben pixar..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 69; MS. n. 216, f. lvj, d. Bib. Univ. València
 CANYELLA s.
Veterinària. Part de la cama davantera del cavall compresa entre el genoll i la mà.
"E fa s aço com lo cavall corre per pedregal e posa la ma en va e torcen se les canyelles e llunyen se la una de l altra, ... o quant met les mans entre dues bigues, o entre dues pedres, o entre altres coses semblants."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls De la malaltia que dien scanyelladura, MS. Bib. Comunal de Palerm, f. 54
CANYELLA s.
Os des del genoll fins al peu i des del colze fins al puny.
"La vena soffena que esta debaix de les canyelles de les cames, en la part de dintre, val a dolor de les cuxes e a aliecan que es ictericia."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. f ij, v
CANYELLÓ, [CANYELO] s.
Confit de sucre amb escorça de canyella.
"feya fer fresch
molt citronat,
carabaçat:
prou gingebrons
e canyelons:"
Roig, Jaume Spill 2.676
CÀNYEM s.
Cànem.
"item un siti de canyem, cubert de vert."
Inventari d'en Pere Becet 122, III. Any 1430
CANYERA s.
Greva, peça de l'armadura que protegia les cames.
V. Cf. Puiggarí, p. 148 i 155.
"... de cuyrassa, canyeres e guarde cuxots, salada e mija bavera e darga si portar ne volra..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 15, p. 218
CANYES (JOC DE ___) un. pluri.
O simplement canyes. Torneig galant a cavall sense altres armes sinó canyes en substitució de les llances, o bé amb llances trencadisses i sense punta.
V. jugar a les canyes.
"... e lo disapte apres tengueren joch de canyes al Real, e lo diumenge apres, a iij. de juny, tengueren juntes en lo dit mercat e l endema, qui fon diluns, feren joch de canyes per la ciutat...; e lo dit senyor rey anava molt altament e bella areat e axi mateys tots los altres senyors qui fien lo joch de les canyes ab lo dit senyor; e en lo mercat, davant les monges, feren molt gran festa hon fonch nafrat Aguilo de colp de canya en lo front..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 114 v
"... e la sanitat se conserva ab mesura del moviment e del repos; axi squivant joch de canyes, pilota e altres exercicis militars que molt porien noure."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència Del vetlar e del dormir
"Que festes, que maravelles
de diversitats estrañes,
que justes, que jochs de cañes,
fins a vos posar en elles;
ja s hora que us ne dexeu,
que la voluntat engana,
vos direu que l duch ho mana,
mana us ho perque u voleu."
Ferrandis d'Herèdia, Joan Las Obras... f. 138, València, 1562
CANYET s.
Lloc on es llancen els cossos morts de ròsses i de totes les bèsties domèstiques.
"Lo dit dia foren sentenciats dos homens a juy de promens per sodemites, ço es, en Mirevals bancaler e un sabater qui stava a la Bocaria, e fou la sentencia que fossen cremats. E lo dit dia foren cremats al canyet."
Novells ardits 22 d'abril de 1476
"Lo dit dia per los Inquisidors foren posats en cadeffal en la plassa del Rey Nanthoni Ramon Corro, librater e se muller, e en Socarrats, cotamaller, e lo mateix dia foren cremats al canyet fora Ciutat."
Novells ardits 23 de febrer de 1489
CANYÍS, [CANYZ] s.
Canal estret, si bé navegable, que es forma a la boca d'un port, badia, albufera.
"Item, Senyor, com als jurats dels dits pescadors per conservacio de les regalies e affers del sobredit comu convinga fort soven aiustar lo dit Comu, axi per ordenar les pesqueres e coses a aquelles necessaries com per la venda del canyz de la Gola tancar e obrir..."
Capítols del comú de pescadors de l'Albufera València, 10 de juny de 1393. Arx. C. d'A. (reg. 1.905, f. 126)
CANYÓ s.
Augmentatiu de canya.
Canó.
"Ella escrevi una letra... e apres aquella mes en un canyo de canya..."
Decameron jornª 4ª novª 1ª
"Prin pebre comu e orpiment e gite li n entre les plomes e en les rels dels canyons de les plomes de tot lo cos..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 144. Bib. Univ. Barcelona
CANYÓ s.
Ganyot, canó de la veu.
"Item continuats de menjar farina de forment cuyta en oli, e fer vos a passar tota tos, e fara purgar lo leu e levara tota aspredat del canyo."
Receptari de la Universitat de València f. xliij
"... jatsia que per la bocha comunament sia entesa la gola, propriament parlant, segons que diu Papies, la gola es la primera part del canyo o del coyl, on l om sent lo delit del menjar."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCIII
CANYÓ s.
Canó de la respiració, o sigui la tràquea-artèria.
"Item prenets de la erba que ha nom consoula e masteguats la e enviats vos en lo such e fer vos a passar tota aspredat qui sia al canyo, e estan cara tota sanch que escupats per la bocha."
Receptari de la Universitat de València f. cxlvj
| | |
