VIDRIOL VERD un. pluri.

Caparrós verd o sulfat ferrós.

"... e l vidriol vert e lo vermell, e l orpiment, e l argent viu e altres coses moltes de les mediçines qui sson grosses e que han força de calor."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 2, d

VINAGRE VERMELL un. pluri.

Aquell provinent de l'acidificació del vi negre.

"Apres pica los fetges de lles gallines e destremba ls ab la dita leyt, e mit ho a bollir e mit hi sucre e vi de magranes o vinagre vermell o de agror."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, a. Bib. Univ. València

"Item paga per barril de vinagre vermeyl, .iiij. s."
Lleuda de Pizans 22 de desembre de 1321

VIOLA VERMELLA un. pluri.

Flor del violer vermell (Matthiola incana), planta de la família de les crucíferes.

"It. la viola vermella si es picada e mesclada ab aygua profita aquells qui caen de mal de gota..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. n. 216, f. xxxvj, b. Bib. Univ. València

VIRTUT, [VERTUT] s.

En l'antiga fisiologia, cadascuna de les potències que se suposen emanades dels anomenats esperits (animal, espiritual, natural) i comunicades als membres del cos.

"E atretal .iij. son les vertutz el cors del hom, ço es la vertut animal, e la esperitual, e la natural. Dels locs on estien aquela metexa cosa es la qual dels esperitz, segons lo metge. Car, segons del filosop, totes les vertutz naxen del cor e segons la veritat."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIII

"... causen se malalties e pestilencies de que moren los homens, e aço es per algun empediment de alguna de les quatre virtuts: o que la atractiva pren mes del que deu e cove a la retentiva, o la digestiva digereix mes del que cove a la spulsiva, per la qual cosa se segueix als homens grans plagues e grans malalties..."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. xxxiij

VIVER s.

Peça d'aigua dins la qual és conservat el peix viu.

"Noresmenys fets omplir lo viver del dit ort que sia plen d aygua e que si no y ha peix n i façats metre de viu car plaser ne haurem."
Itinerari de Joan I n. 30

"... feu un bell casament, e al costat de aquell un delitable jardi, en lo mig del qual, a la nostra usança, no havent d aygo alguna copia, feu un bell viver molt clar, e aquell de molt peix recompli leugerament."
Decameron jornª 10ª novª 6ª

VÒLVER v. a.

Girar, virar, voltar, tombar.

"E quant lo ver hauras trobat,
Si vols sia montiplicat,
Montiplica l per cascuna
De las cambras d una en una,
Volvent los cercles mantinent,
E per aquell revolviment
Montiplicaras tas raysons."
Llull, Ramon Aplicació de l'Art general De la Philosofia, V

"E si tu has bo membrament
Adonchs tira tant fort, volvent
A sa e la lo teu membrar,
Tro que l te faça trastornar
E membrar mal contre lo be;"
Llull, Ramon Medicina de pecat IVa part, XIX

"E nos que ns en tornavem ab los homens, volvem nos contra la vila a esguardar los sarrains..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 266

"... e metem los nos denant, e volveren nos les costes en tro a la barbacana, e metem los per la barbacana a ins."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 174