Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    11 de 11    (130 registres)
veure  Portelleta
veure  Portentós, osa
veure  Porter
veure  Portes tancades
veure  Portolà (Mestre ___)
veure  Portugalès, esa
veure  Poruc, uga
veure  Porugament
veure  Porus
veure  Porxe, [porxo, portxo, portxe]

PORTELLETA s.

Diminutiu de portella.

"item .i. taula ab .ii. portelletes d argent brescades e dedins es lo crucifix de Nostre Senyor..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CXVIII


PORTENTÓS, OSA adj.

Prodigiós, extraordinari, meravellós.

"Per xantar al conqueros
En Jacme, l hom portentos,"

Llull, Ramon Lo conqueriment de Mallorca Pròleg


PORTER s.

Aquell que guarda la porta d'una casa.

V.
sotsporter.

"Nos veem que ls princeps e ls alts barons d aquest mon... que no ls podem veer ni parlar ab ells, car les portes del palau son tancades e ls porters nos menassen con volem entrar a ells."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 7, cap. 111

"... e havien a passar .iij. portes: la primera era tota oberta, ab dos porters que la guardaven."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. LXXXV

"E mana als porters Lapostoli que no tinguessen porta, ans aquells que ls nostres manarien que y entrassen que aquells hi entrassen."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 524


PORTES TANCADES loc.

En secret.

"... l angel sent Gabriel entra, portes tanquades,... e ab gran reverencia, en semblança de un bell jove, acosta s a la Verge Maria..."
Ferrer, Vicent Quaresma 58, XXI


PORTOLÀ (MESTRE ___) s.

Oficial d'un port de mar.

V.
mestre portolà.

"Ab tant lo senyor rey Darago trames missatgers en Sicilia En Ramon Alamany, qui era mestre justicier de tot lo regne de Sicilia, e En Vilaragut qui era mestre portola..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CLXXXIV


PORTUGALÈS, ESA s.

Aquell que és natural de Portugal.

"E Bruch quant fo passat en Spanya ab gran stol e molt navili denant Portugal per sobres de tempesta, quant fo cessada la dita tempesta los portugalesos se levaren ma armada e vengueren contra ell..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. II, metre VII


PORUC, UGA adj.

Que fàcilment té por.

V.
pauruc, a, uga.

"E manam vos que la mula de la qual vos havem ja escrit sia comprada e apparellada... e fets le ns triar que no sia massa gran ne massa pocha, e que sia be enderega e ferma e no poruga en res segons que s pertany."
Itinerari de Joan I Arx. C. d'A. (452, reg. 1.967, f. 82 v)

"En aquella manera los aucells poruchs son ffets abrivats per dissiplina..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, cap. xxxiij. Bib. Univ. Barcelona


PORUGAMENT adv.

D'una manera temerosa, amb por.

"E con la anima vae tantes angoxes e tribulacions, tot porugament dix a l angel:..."
Visió de Tundal (Tuglat) 567. Llegendes de l'altra vida.


PORUS s.

Orificis minúsculs de la pell d'un cos vivent.

V.
por, poro.

"... car per lo trebay que fan los infants en jugar s escalfen e s obren los porus d on ix el calor natural en vapor e en suor, e, per massa vestir, los porus no han ab que fredor los tanch..."
Llull, Ramon Doctrina pueril 10, cap. 91


PORXE, [PORXO, PORTXO, PORTXE] s.

Lloc cobert a l'entrada d'una església, entorn d'una plaça, d'alt d'un edifici.

"... que si los prohomens e vehins los quals son domiciliats entorn la plaça del mercadal e altres del dit quarter de la vila donen cent florins a la vila en adjutori de un bell porxe e plaça que sie feit e construit... E si los dits cent florins no basten... hi haye a fer compliment fins que la dita obra del dit porxo e plaça sie acabada."
Llibre de Consells de Cervera Arx. Hist. de Cervera (1420, f. 69)

"Item que no sia negun moliner, missatge de moliner... dequiavant no gos ni presumesca jurar neguna partida del cos precios de Jesuchrist ne de la sua beneyta Mare, stant dins lo porxo hon estan los sachs..."
Capítols dels moliners d'aigua 15; Mallorca, 1436

"E feren li pont de fust en la plaia de la mar de la dita ciutat a la mar denant lo portxo, en lo loch on li fo fet l altre, com se recolli per anar a la dita ciutat de Mallorques."
Novells ardits 21 de novembre de 1395

"Los dos lo prengueren en braços e tragueren lo de l ort, e tancaren la porta, e portaren lo prop de la sua posada, e posaren lo deius un porxe que y havia."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCXIX

"Los regidós de la terra feren entorn de la bassa cinch porchens, en los quals stiguessen los malalts: en lo hu los lebrosos; en l altre febrosos, e en los altres, de altres malalties. Axi, aquells porchens eren plens de malalts, sperants lo moviment de la aygua..."
Ferrer, Vicent Quaresma 27, XIII

"Item I altre tros de terra ab I caza en terra ab I porxo davant si, situada en la dita Terranova..."
Compartiment de Sardenya Curatòria de Fundi de Monte

"Los pintors, Senyer, veem que pinten als princeps e als homens rics, palaus e cambres e portxes e cases, d aur e d argent e de diverses colors."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 9, cap. 120

"Veritat es que eren en una companyia XX almugavers qui eren de Sagorp e de la encontrada, e posaven al portxo de senct Nicolau de Portopi."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXL

"Item, que en aquells loch o lochs de la dita ribera, on a vosaltres sera mils vist, puscats construir e fer portxe e portxes e lochs cuberts e closes que sien aptes e convinents a tenir e vendre gra en aquelles..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXXII


torna a dalt