AURICALC s.

Llautó.

"Item anap sie feyt d aurical, que es a manera de mena de metayll, si aquel sera aiustat alcun veri o en la taula sera posat, demantinent l anap comença a mudar la color e per moltes lines en diverses colors, e en tal manera es escompres e conegut trastot veri."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

AURICULAR s.

El dit xic de la mà, anomenat així perquè la seva petitesa permet d'introduir-lo dins l'orella.

"La vena sagitella que sta al mig del dit que s diu medicus e lo auricular, val a passio de la melsa."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. f iij

AURIFANY s.

Elefant, orifany.

V. orifal, orifant, orifany, oriflant.

"A l aurifany, e al senglar, e al boch, e al molto e a les altres besties que viuen de erba, aparech bo ço que deya Na Renart..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles setena part, cap. III

AURPIMENT s.

Orpiment.

"Rp.: piretre, gabaros, soffre, aurpiment, veradre blanch, ..."
Tròtula de Mestre Johan 6 d.

AURT, [AHURT] s.

Acció d'aürtar, xoc, topada.

"E axi del primer ahurt feu tal loch als seus cavallers qui detras li venien, que ells podien ben passar sens empachament."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 40

AURTAR v. n.

Avortar.

V. avortar.

"Item dich que la fembra no menge ni begue d aquesta erba, ni la poses dejus la natura, car si u fa tantost aurtara..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 27; MS. n. 216, f. xxxxiiij, a. Bib. Univ. València

AURTAR, [AHURTAR] v. a.

Xocar, batre rudement, topar.

V. ahurtar-se, urtar.

"... ana contra Curial per donar li un colp d espasa, car la hatxa li era cayguda, mas Curial lo ahurta e abraça, e tot hom pronustica que l haguera mes per terra si lo Rey no fos que l prega molt que l lexas."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 105

"Que ell cerca qui l adresse,
Lo geperut!
Y si m adres a ell, m ahurt
Sobre sos mals,
Li fare mil cardenals
Entorn lo nas."
Col·loqui de dames 810