AVERAR v. n.

Declarar verídic, mostrar que és ver.

"Ara pots be veure com esta closa
La veritat a la gent qui avera
Cascuna amor en si loable cosa."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Purgatori, cap. XVIII, 34

"-Fuig a occasio, e no li vulles contrestar, ne assetiar de sostenir ço que mantenir ne averar no pories."
Metge, Bernat Lo Somni lib. IV

"E ço que dit es dessus en lo present capitol, se pot mils averar e fundar per les paraules e obres de nostre salvador beneyt Jhesu Christ, recitades en diverses e molts lochs dels sants Evangelis..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 944, primera partida, XVI

AVERIA s.

Cap de bestiar.

V. Cp. el cast. arag. averio, bèstia de càrrega.

"... E mes si les averies prop dites seran atrobades en eres o en blat, o en altra mala feyta..."
Ordinacions de la vila d'Àger 11, (any 1278)

AVERIA s.

Avaria; i figuradament tot dany o perjudici, xacra.

"les averies
de sa persona
alguna stona
ella spiava;"
Roig, Jaume Spill 2.522

AVERIA s.

Dret que paga una embarcació que entra al port.

"Item: si per aventura alcu mercader o mariner o altre hom de la terra o Senyoria del dit Senyor Rey d Arago, metia amagadament neguna mercaderia en la terra del dit Rey de Bugia, e li era atrobada, que n pagas lo dret e les averies que pagar se deuen."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica v, XXVI

AVERIA s.

Bèstia de càrrega.

"... perque una per una les egues de asi per la major part son ben tallades e de gentil disposició y lo terreny de aquest terme es molt natural y convenient per a esta averia..."
Despuig, Cristòfor Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (cal veure ed. Eulàlia Duran) VIè

AVERSA s.



"E composaren lo ofisi dels velluters per huit milia ducats pagadors en quatre anys e les averses a raho de cinq sueldos per lliura per a les despeses..."
Llibre d'Antiquitats f. xxxiv

AVERSARI s.

Adversari.

"Si cavaler no volra fer compliment de justicia, ne de la cort, no pora esser destret lega a son aversari peyores pendre per sa propia auctoritat esters lo caval que l cavaler cavalcara."
Franqueses de Mallorca Any 1291

AVERTIR v.

Advertir, parar esment, adonar-se.

V. advertir.

"... vench al traves contra Hector, e axi poderosament lo fari, sens que Hector no y avertia ne s talayava de son aguayt, que l gita en terra del cavall."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XVI, 6.283

AVERTIR v. n.

Canviar de camí, allunyar.

"... mas nos entenem a pus lunyes parts anar, e necessitat a ns fets avertir e girar en aquest loch."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. II, 457

"Mas avertint
e inquirint
de honestat,
gran malvestat
la beateta
sabi hac feta
prou suptilment:"
Roig, Jaume Spill 4.125

AVERTUAR v. a.

Enfortir, confortar, esforçar.

V. Cp. el v. ref. franc. s'évertuer.

"Ah, Senyor Deus, qui avertuats los catholics per bones obres!"
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 9, cap. 5

AVERTUAT, ADA adj.

Donar virtut (DCVB).

"En axi, Senyer, com home contret recobra la vertut e la forsa del membre afollat en lo membre sanser, en axi... son les sensualitats pus fortificades e pus avertuades on mes les intellectuitats son destorbades..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 15, cap. 166

BAVERA s.

Peça d'armadura unida al bacinet i defensiva de la cara i del coll.

V. Cf. Puiggarí, p. 351, mitja bavera.

"Item, una sort de cervelleres e baveres de galiots, sotils, e sinch avant brassos."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1489

"Qui tocara lo scut de Valor haja a fer les armes a cavall, ab sella acerada e testera... e al cap una celada ab bavera..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIII

"Item un bacinet ab bavera, e entorn de la dita bavera una frange de malla prima..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 96; any 1413

"Item una celada françesa ab sa guarnicio d argent sobredaurada e ab castanyes d argent sobredorates e ab sa bavera, segons pus larch es en lo inventari continuat."
Inventari del príncep de Viana Any 1461