TÒRCER-SE v. refl.

Torçar-se.

"E veig los cavallers e grans senyors tots fan un dol, tots se lamenten, torcen se les mans, arranquen se los cabells del cap."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXIV

"E quant sta lo cavall e torç se los nirvis de les garres e unen se e fan se durs axi com hos. E axi mateix se fa per colp."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Comunal de Palerm, f. 76

TORCIMENT, [TORÇIMENT] s.

Doblec.

"... e si es mesclat ab la mel e ab la rruda soluu lo torçiment de les venes de les popes quan hi es posat dessus."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 48, b

TORÇÓ, [TORÇOR, TORSO] s.

Dolor agut als budells.

"... e lavar vos ha tota dolor de costat e tota torço, e estranguria, e dolor de budells."
Receptari de la Universitat de València f. lxiiij

"Item leyt cuyta o posada per lo sers estreny lo ventre e la torço dels budels sana maraveyllosament..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII

"Per a la dolor del ventre o torçor de l estomech, pren sement de l api e del fonol e del pebre tant com la mitat e pica ho tot e dona lo y a beure ab vin tebeu, e sapies que sanara."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viiij, d. Bib. Univ. València

"... e dats la li a beura ab bon vin: tota ventositat e inflamacio e brugit e torso dels budells sana tantost."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f.lxiij

"... benanança no dona dolor, ans lo toll; com donques les dites coses donen dolor, car engenren febres e torçons e fruyt de malvestat, donchs no son beneuyrats qui les han."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa VII

"preçipitant
e prefocant
mil passions
de cor, torçons,
esmortiments,
retorçiments
espaventables,"
Roig, Jaume Spill 6.211

TORÇONEJAR v. n.

Patir, ser atacat d'un torçó.

"Per gran fredor
Qui m vench al ventre, tant forçor
Que m trasch de seny,
Torçonayant, faent capteny
D om rabios
Tant me sobraren les dolors
E strayament."
Testament d'En Serradell

TORÇOR s.

Retorcedor, instrument per a subjectar les cavalleries pel llambrot anterior durant certes operacions.

"al lur poch seny
no hi val congreny,
derrocador,
trava, torçor
art ni destrea,"
Roig, Jaume Spill 6.771

TORCRE v.

Dislocar, distendre, deformar una cosa flexible mitjançant un esforç.

V. tòrcer.

"... e val a peralis e al torcre de la boca, e val a la epilenssia..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 71, b

TORÇUT, UDA adj.

Torçat, ada; que ha estat sotmès a torsió.

"... e lo greu martiri de les torçudes e arrancades mamelles, ni la perduda vida que ja mirava, no bastaren a temor ni alterar la fe e divinal preposit que de la santa honestat tenia."
Carroç, Francesc Moral Consideració ed. Aguiló, p. 320

TORD s.

Peix acantopterigi labroide de mar, de carn mengívola (anomenat així pel seu color que tira al negre de l'ocell del mateix nom).

"Item ordenaren que salpes, torts y corbays se vena a nou diners la lliura... VIIII d."
Crides de Mallorca Xl

TORD s.

Ocell dentirostre, de plomatge mesclat de blanc i castany i de carn molt valorada.

"Perdius, faysans , tords grassos, tortres, guatles, he alguns pagos entre setmana, es lur vianda comuna..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"Item uns filats de torts."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434

TORMENTILLA s.

Planta de la família de les rosàcies, la Tormentilla erecta, L., l'arrel de la qual és astringent.

"Preneu diptamus, tormentilla, gençana, de cascu .j. z. çafra pes de tres grans d ordi, e sia tot polvoritzat e donat pes de dos dines de mati..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

"Item suc o rayu, o tota la erba, o la polvora de consolva vermeylla e de tormentilla, beguda, demantinent fa exir lo veri qual que sia."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L

TORN s.

Tòrcul o caragol d'estrènyer.

"Item un torn per prensar la çera."
Inventari d'Almenar Any 1499

"Et primo un cup de ullastre ab tres congrenys, de tenor de .L. quarters ab son follador e torn fornit."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434

TORN s.

Aparell, mena de pala.

"Item ha al forn un torn per posar pa; un tauler per fer pa; un peyrol; .ij. arques gran per tenir farina."
Inventari del Mas-Deu de l'ordre de l'Hospital 3 d'abril de 1377

"Item en lo forn de la dita casa un pastrig e .ij. arches e .ij. tors per tener pa et una rasale de ferre per scombrar lo forn."
Inventari de la casa de Bajoles de l'ordre del Temple 26 de març de 1376