SUBSTÀNCIA, [SUSTÀNCIA] s.

Béns, haver, riqueses.

"E mes faran declinacio ab son proverbi segons se mereix e s pertany en semblants actes per utilitat dels studiants, per ço que, pus lurs pares e mares guasten e despenen lurs sustancies, que dits studiants aprofiten."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera 2 d'agost de 1497

"Un hom havia dos fills e lo pus jova de aquells dix a son pare: -Dona m la part de la heretat que pertany a mi de la mia substancia.- Lo qual dix: -Plau me- e dona la y, e com la tengue, apres de pochs dies, lo jove aquell se n ana en terres stranyes e ab avols fembres e ab vils companyes ell degasta e destrohi tota la sua substancia..."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 82 v

SUBSTÀNCIA, [SUSTANTIA, SUSTANCIA] s.

Matèria de què una cosa és feta; ésser, natura.

"... que l arbre qui amarga, si tot lo untats de mel no s mudara de la sua sustantia."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Mas lur summa e substancia breu pot esser aquesta: que diligencia es aquella cosa que fa guanyar a l hom lo cel e la terra..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.201, segona partida, XIV

"... donques totes les dites coses son diverses solament en nomenada, car cascuna es nomenada per nom seu, e empero no son diverses en sustancia."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa, IX

SUOR, [SUSOR, SUHOR] s.

Líquid secretat per les glàndules sudorípares de la pell; i per extensió esforç fatigós.

"... be es veritat que me pres una susor e engoysosa gran de cor..."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 581

"Trema tan fort, que de gran espevent
La pensa encara de suor me n banya..."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. III, 131

"A fer passar suor a tots aquells qui massa suen en temps de malaltia."
Receptari de la Universitat de València f. cix v

"... e qui cuyden haver feta bona jornada si an be suat e si u remeten al cors bevent tant com n a ixit per suor..."
Flors de les Epístoles de Sèneca XV

"anys meus millors
ab prou suors,
perills, treballs,
nafres e talls
ab mal passi"
Roig, Jaume Spill 807

"... e com la rao enten que aquella aigua faria mal e crexiria la accessio e tardaria la suor e la termenacio..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 16, cap. 241

"E prega tant fort, que la suor que li exia de la sua cara se converti en sanch."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 8, XII

"Si suor s i fa hom venir, demantinent sera garit, doncs sie axi feyt l apareyllament de la suor:..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIII

"Los arbres seran sangonents
gitant suhor
sentint la mort e ls greus torments
del peccador,"
Canals, Antoni Cobles del Judici

"Encara ha altra virtut aquest oly: que si hom no pot suar, tantost suara e ab la suor perdra la color."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 64; MS. n. 216, f. lvj, b. Bib. Univ. València

SUS prep.

Sobre, damunt.

"... que l primer jorn d Agost prop vinent siam personalment a Port Fangos, sus lo riu de Tortosa on seran ajustades nostres gents d armes e l estol de naus e de galees..."
Itinerari de Joan I n. 319

"E l almirall fo sus ab la espasa en la ma, e com foren a la mijania de la galea, vaerets feyts d armes e colps pendre e donar, que ço era una gran maravella..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXIII

"E lavors aquesta plaga es sus alt en lo sobiran grau, quant l om foll e malvat e sens tota consciencia e sens temor de Deu..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XXVII

"E ara pobre mesquina
A tot hom so en defalt,
De ma gloria sus alt
Cayguda so en sentina."
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 32

SUS (CÓRRER ___) fr.

Córrer contra algú, perseguir.

"E van se n per la ciutat corrent, com a homens rabiosos, sus ab llurs armes, e occiren tots los francesos que atrobaren en Mecina..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXXI

SUS (DONAR ___) fr.

Donar escac al rei o a la reina (en el joc d'escacs).

V. mat.

"La Reyna pren lo Cavall de dama a dos punts de Dama, donant sus al Rey."
Scachs d'amor 541

"... quin plaer, quina consolació pot esser a una donzella que tot hom se rigua d ell e li donen sus y mat en la darrera casa?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXVI

"escach pel roch
tens per la dona,
sus mat te dona,"
Roig, Jaume Spill 9.996

SUS (EN ___) loc.

En més, amunt (ensús).

"... o en pleyt civil de cent morabatins en sus."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 44, de Cur. et Baj., f. 15, 4

"... e si lo deute es de cent libres, lavors trenta solidos per cascun any sien pagats, e axi d aqui en sus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort

"E fets per manera que parlets ab lo senyor Rey en qual partida li plaura que nos posem ab nostres companyes les quals seran de .CCC. homens de cavall en sus..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1365, n. 115

SUS (LLEVAR ___) fr.

Alçar-se, aixecar-se.

"... e durmint en mon llit, a mi vench en visio un prohom vell, vestit de blanch, qui m dix: -Muntaner, lleva sus, e pensa de fer un libre de les grans maravelles que has vistes..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. I

SUS (PRENDRE'S ___) fr.

Agafar-se a (alguna cosa).

"Mas Nesquiu de Miralpeix, quant fo d avall pont hon l aygua corria pus fort, lo cavall li caech, e ana s pendre sus a la pila del pont e tench la molt fort abraçada, molt guarnit que era."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXV

SUS ADÉS loc.

Ara mateix.

"Si ab vos merce no pusch trobar
Sus ades me vau confessar,
Apres fare mon testament,
La mort m es prest, que yo m o sent."
Facet 881

SUS EN SUS (DE ___) mod.

Per damunt, superficialment.

"Es ver que n he u (?) passam de sus en sus e breu, e per ço Deu a permes que altres ne scrivissen enans e pus larch."
Villanueva (editor) Lletra dels jurats de València t. II, doc. VI; 26 de juliol de 1391

SUS! interj.

Exclamació usada per a excitar a l'execució sobtada o vigorosa.

"E lo rey dix: -Sus, demanau. -Ara voleu que diga yo qual demanara primer? -Hoc, Senyor. -Donchs, sus, vos (a l envejos) demanau primer."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 96

"E lo rey dix: -Sus, levats vos en bon hom: que qui no ha culpa no deu demanar perdo ne fer escusa..."
Història de la filla de l'Emperador Contastí cap. V

"Sus!, dix lo Duch, tot hom faça lo que yo fare."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLVI

"E si pres Jacob Xalabin per les axells cridant: -Companyo, sus!"
Història de Jacob Xalabín f. h .iij. V