DESORDONADAMENT adv.

Desordenadament.

"Empero si desordonadament jurara de sants ho de santes, segons es dit desus de Nostre Senyor, que pac .ij. ds."
Arxiu de la Pobla de Lillet Any 1422. Vol. XXI, f. 279.

"Car, qui per voluntat se vol regir, molt ensopega e viu desordonadament e tal voluntat es nuda e despullada de tota raho."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

DESORDONAMENT s.

Desordenament, desordre.

"No s cuyde lo rey ni la regina que Deus oblit la desonestat ni el desordonament que es en esta sala, en la qual es Deus desonrat..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles setena part, cap. VI

DESORDONANÇA s.

Desordenança; falta d'ordre.

"... e dix al hermita que molt se maravellava com havia tan gran desordonança en lo mon, car mes eren los homens que son desordonats en entendre e desamar Deu, que aquells qui son ordonats en entendre e amar Deu."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. XL

DESORDONAT, ADA adj.

Desordenat, ada; mancat d'ordre material o moral.

"Sabs qui te n ha forçat? No als sino la tua bestialitat, que, lexada la raho, ha seguit lo desordonat voler."
Metge, Bernat Lo Somni 140, quart libre

"Item, deu squivar peccat de avaricia, lo qual es desordonat voler de haver o retenir bens o honors, en tant que no dubta l om fer contra los manaments de Deu..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 547, primer punt, cap. dotzè

"... e placie t que trenchs e desfasses los carrechs de les cadenes dels nuus de scuredat del desig sensible e deordonat qui ns empatxen..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre IX

DESORI s.

Desordre, confusió, desgavell.

"... qui per pacificar e subjugar be aquesta part de Spanya hon eren los desoris, destrui molts pobles..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 2

DESORMEJAR v. a.

Nàutica. Desamarrar.

"Encara, mariner es tengut e deu donar exarcia davant la nau e ormeiar, o y sia lo notxer, o no y sia. Mas no n gose levar que desormeig sino n ha comandament."
Consolat de Mar tit. III, cap. CLXXIV

DESSORRAR, [DESORRAR] v. a.

Desllastar una embarcació.

"Mariners son tenguts de dessorrar e de sorrar la on la nau començara lo viatge..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CLXXIX. Mariners deuen dessorrar e sorrar, carregar e descarregar

"E si leva viatge, com haura anat la on devia anar e ell haura descarregat e desorrat, e lo senyor de la nau haura levat viatge e sera en loch de recobre de mariners, lo mariner no li es tengut..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CLX

DILUSORI, ÒRIA adj.

Enganyador, il·lusori.

"regne dispondre,
no monarchia,
ni senyoria
gens mundanal,
ni temporal,
tost transitoria
e dilusoria,"
Roig, Jaume Spill 13.718

DIMISSÒRIA s.

Lletra dimissòria, document amb què un prelat autoritza un súbdit seu perquè pugui rebre ordes sagrades d'un altre prelat.

"tirant sa via
ab sos criats,
d ells dos leguats
::::::::::::::::::::::::::::::
ab dimissoria
executoria
del que volgue
ell tramete:"
Roig, Jaume Spill 13.042

DIVERSORI s.

Hostal, alberg, posada.

"Stant a mi l altre jorn ab gran repos e tranquilant de la pensa en lo meu diversori, en lo qual acustum star quant desig esser be acompanyat..."
Metge, Bernat Apologia MS. Bib. Nac. París, 55, f. 76 a

"E esdevench se adonchs que com foren aqui, los dies foren complits que ells devia parir e pari lo seu fill primogenit lo qual ella enbolca en draps e posa aquell en lo presepi, car ella no havia altre lloch en lo qual posas aquell en aquell diversori on estava."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 61

DOLÇOR, [DOLSOR] s.

Qualitat d'allò que és dolç, suau.

V. dolcea.

"La dolçor es composta de compleccio calent ab grossa vertut..."
Joan Jacme Alcoatí f. lviij, a

"E com lo exam de abelles puja alt al cel, mostrava que la sua devocio no era ficta ni paliada, mas que en la bocha devia esser preycant aquella dolçor."
Ferrer, Vicent Quaresma 42, XXXI

"Ab la amargor de la malaltia conex hom la dolçor de la sanitat."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 95, col. 2

"E per ço humilment y devota, ab cant de gran dolsor, l auctor ordena la seguent oratio dressada a la Verge plena de gratia..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. F

EIXORDAR, [EXORDAR, AYSSORDAR, XORDAR] v. a.

Esdevenir sord.

"E donchs, qui es estat aquell qui... ha uberta la porta parlant en lengua grecha en lo consolat, exordant les orelles dels Senadors ab gran prolixitat de paraules?"
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. II, tit, I, cap. XI

"que par que sien oronetes
dins en lo niu,
que si ls sou prop sols lo chiu chiu
basta xordar vos"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 203

"E la flor de les canes quan ne cau en les orelles exorde."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 43, a

"... per lo gran tro que ayssi era stat terrible que quasi me avia ayssordat."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 593