SORRA s.

Illada de la tonyina salada.

"Lo present capitol tracta en quina manera se deu aparellar la tonyina salada. Primerament pendras la sorra e faras la bullir ab aygua freda..."
Nola, Robert de Art del coch De la tonyina salada, ço es sorra

"Molt cara filla: nos vos trametem per Bernat de Bonafont, cambrer vostre, un Breviari d amors... item, moxama; item, sorres de tonyina;..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.964, f. 152 v) Curiae sigilli secreti 13, reg. 1.964, f. 152 v, § 2, l. 9 (Joan I, 1392/94)

SORRAR v. a.

Llastar una embarcació amb sorra.

"Mariners son tenguts de dessorrar e de sorrar la on la nau començara lo viatge, e de stibar la roba e los havers... e puys la on la nau fara port per rao de descarregar l haver dels mercaders... e sorrar la nau e dessorrar..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CLXXIX. Mariners deuen dessorrar e sorrar, carregar e descarregar

SORRAT, ADA adj.

Llastat amb sorra.

"... a navegar / essent d elles varada,
de caritat / segurament sorrada
per que batent / les hones no us negassen."
Obres en lahor de senta Caterina de Sena f. sign. bv

Fitxa Dubtosa SORRIENT, [ÇORRIENT] adj.

Somrient.

"... et en paraules afaytades et maestreiades et uels molls et çorrients et curios esguardament, aço es d aquelles tota lur castedat e los senyals de lur virginitat."
Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi f. X v

SORROGAT, ADA s.

Substitut, uta; posat en lloc d'altri (terme de dret).

"Aço declarat que li los dits portantveus de Governador, o sos loctinents, o sorrogats d'aquells..."
"E si los dits portants veus de Governador, o sos loctinents, o surrogats o alcu de aquells..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. I, XL, Ionannes R. 1.446

"... e de continen, mossen Jaume Romeu, sorogat de governador, e micer Jaume Exarc, oficial de papa Calixti, foren a Sogorb e pengaren .iij. homens, e hun jove diaqua meteren en carçe perpetual, condapnat a mort."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 99 v

SORT s.

Cèdula, rodolí, amb noms de persones o coses que han de ser elegides per un càrrec o triades a l'atzar.

"... volent los punir, mes les sorts en una capça, segons lo nombre dels tribs de les gents de Roma qu eren departides en . xxxv. tribs, e, com la primera sort que trague de la capça pervengues al trib dit Pollia, mana citar lo pus principal del dit trib..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 901. lib. VI, tit. III

SORT s.

Sortilegi, gènere d'adivinació.

"... en adevinatio que s fa per sorts; en art magica o costellations de steles, sol, luna o altres planetes o senyals del cel..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 53, primer punt, cap. primer

"No vulles encerquar per sorts ni per adivins la ventura tua e d altres coses, car Deus ordena millor de tu e compleix aço que ell enten a fer."
MS. n. 216, f. lxxxxv, a. Bib. Univ. València

SORT s.

Quantitat de coses que van aplegades o que són del mateix gènere.

V. sortiment.

"Item, una sort de rizons de fust.
Item, una gran sort de tachs e soles de fust de tacar galeres."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"Item ordonen los dits honorables Jurats que los dits sortidors hagen e sien tenguts fer quatre sorts de totes les dites lanes, ço es: gros, mitia, gentil e sobregentil, e apres sia sortida que fasen aquella posar e apilar sobre posts o sobre storas..."
Capítols per l'obratge de les llanes Mallorca, s. XV. II

SORT s.

Porció o lot de terra.

"Item, que si algun hom o altre persona de qualsevol ley o stament sia, loguera o comprara algun figueral, sort de terra o rostoll, que no s pusque clamar al batle dels bans demunt dits, sino lo senyor de la propietat..."
Ordinacions de Binisalem cap. xiiij (any 1449)

SORT s.

Gènere, espècie, mena.

"Apres hic ha panses blanques e negres, figues... cireres de diverses sorts..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 273, Belleses de València

SORT s.

Porció que toca a cadascú en una partició.

"Com no t vols recordar que entre totes aquelles que yo he elegides a mon servey t avia preferida e t havia donat en sort un dels pus nobles e millors cavallers del mon..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 99

"E deu se molt guardar de emprestar a algu peccunia, blats o qualsevol altres fruyts o coses, ab pacte expres o que ia hi sia entes, que li n sia dada alguna cosa, ultra la sort principal."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 293, primer punt, cap. setè

SORT (CAURE EN ___) fr.

Tenir l'oportunitat, l'escaiença.

"... trames .i. correu cuytat que dins xxiiij. horas almenys fos a Cobliure per una galiota del Farrer qui era lla per anar offendra lo dit Ulzinet e haver lo si cahia en sort..."
Novells ardits 31 de març de 1455