BOSQUERÓ s.
Bosquet, petit bosc.
"Diu Seneca que gran multitut de animals se farten en un petit bosquero, e l hom glot, per molt que meng, no s pot fartar de totes les viandes del mon."
Doctrina moral del mallorquí En Pax cap. VII
 BROQUER, [BROGUER] s.
Armadura defensiva consistent en un petit escut.
V. Cf. Puiggarí, p. 150, 163 i 360.
"Johan Matheu o Johan Pallares qui anava per ell: portave lansa, spasa e broquer seu propri."
Llibre de la Universitat Nòmina de les armes; Igualada, 1345
"Item .ij. broquers de ferra e una spasa trencada, per jugar d esgrima."
Inventari d'Alfons el Magnànim 99; any 1413
"Item un broquer de fferre e .j. bacinet."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373
"Item done a n Pere d Antist, maestre d esgrima del senyor Infant... los quals lo dit senyor li mana donar per raho de .iiij. broguers de fferre que feu fer en Saragoça a obs del dit senyor infant .xj. solidos jaccenses."
Itinerari de l'infant Pere n. 140, reg. 563, f. 68. A. B. C
BURQUER s.
"Los germanans appellen aquests en lur langatge laners, e alguns los han acostumats de apellar sionet, e altres han dit burquers."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 136. Bib. Univ. Barcelona
CALQUER s.
Peanya o caixa de fusta amb obertura circular per a sostenir un braser, bací.
V. calguer.
"item un orinal ab son calquer."
Inventari d'en Pere Becet 7, XII. Any 1430
CLOQUER s.
Campanar.
V. cluquer.
"Comensaren a aparedar en lo cloquer lo divendres vespre de la dita semana XI de Agost e mon senyor Bisbe posa la primera pedra."
Llibre del rebut i despès de la obra de St. Fèlix de Girona f. XXIIII v
"E apres fo muntat ab arguens lo dit seny alt en lo cloquer qui de nou li es estat fet en la dita seu."
Novells ardits 20 de novembre de 1393
"Item ordonaren que d aqui avant guayten en les torres del mur VIII. homens, e dos al cloquer, e IIII que sien de conguayta..."
Llibre de la Universitat Igualada, 26 d'abril de 1412
"... La obra de la capella se fa a gran pressa, axi que dins breus dies se acabara lo cloquer."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra del Tresorer P. Martí a Jaume II (III, 81)
"... fo esplegada de fer la cava dels fonaments qui son fets per edificar la paret ahon sera lo respatle de la volta qui s fa en la Seu de Mallorques qui s tindra ab lo cloquer de la dita Seu..."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1404
CLOQUERET s.
Campanar petit.
"item un altre capell tartaresch obrat ab .i. cloqueret d aur al cap ab perles e forrat de drap d or."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCXV
CLUQUER s.
Cloquer, campanar.
V. cloquer.
"... ajustant en aço que los reraspatlles fets devers lo cluquer fossen refforçats e fets pus forts que aquells de part de migjorn tant com fes se pusgues."
Villanueva (editor) Deliberació del capítol de la Seu de Girona t. XII, doc. XXXIV
COLOM ROQUER un. pluri.
Nom vulgar de la columba livia, Brisson.
"... que l pareyll dels coloms pahoners sia venut .x. diners et no mes, et el pareyll dels coloms roquers mes a aquella raho matexa et que tot los se puga pendre per aquell preu."
Taxa dels coloms Arx. Municipal de Barcelona. Barcelona, juliol de 1327
"Item, que algun revenedor ne revenedora no gos vendre algun colom vell ne novell roquer, si donchs no es hom qui ls haia de son colomer, e aquell faça vendre a son missatge."
Llibre de Mostassaf 20, Capítols de revenedors de volateria e d'ous e de casses... (Mallorca, 1448)
CONQUERA s.
Banc de tenir conques i vaixells.
"Item en la entrada de dita casa un rivell, dos canters de coure, una conquera, un vaci d ayguamans."
Inventari fiscal dels béns de Vicent Peris Arx. gen. de València.- MS. tit. Germania, 1522
CONQUERER v. a.
Conquerir, conquistar.
V. conquerir, conquerre, conquestar, conquistar.
"don li la gleysa de Roma Çerdenya ab certa ajuda que li faça ab que la puscha conquerer..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 20
"Can hom la cosa pert que conquer ab trebayl
Cent tants mays se n espert, perque l no garda l fayl."
Guillem de Cervera Proverbis de Guillem de Cervera 1.071
"per que s tany que us dejam orar
et en vos tal esper aver
que de vos puscam conquerer
misericordia e perdo
en la nostra oracio."
Llull, Ramon Medicina de pecat 4.796
"Axi s conquer / en aquest temps aymia;
cobles e lays /dances e bon saber
lo dret d amor / no poden conquerer:"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 5, ed. Pagès
"E l ajustament d aquell tresor molts nobles barons, per mondanal ambicio e cupiditat de avaricia, qui es mare de tots mals, volgueren a si conquerer."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 218
CONQUERIR v. a.
Sotmetre per les armes.
V. conquerer, conquerre, conquestar, conquistar.
"... e dix li com en la illa de Colcos havia un molto qui havia la vadilla d or e si ell lo podia conquerir que li seria gran renom e gran fama..."
MS. 352, f. 146. Bibl. de Catalunya
"... que nos havem paor que no s tart tant que los sarrains no s enfortesquen, e puys no ls porem conquerir tan leu: e valria mes que ara, ab la paor que han, los conquerissem, que no puys, quant se seran regonoguts."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 89
"Certes, ço dix lo rey als missatgers, fort ha poch en la terra de Catalunya aquell qui l ha donada a altre e menys aquell qui la ha presa, car mon linatge l ha conquesa l espa."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXLIII
CONQUERIR v. a.
Guanyar, atreure.
"Axi donchs que de amichs asats ne pot hom conquerir, mas poch valen qui no ls guarda."
Sentències morals MS. de Sant Cugat
"... e attena al preu que costa lo Regne de Deu, ço es, la preciosa sanch del Fill de Deu, Jhesuchrist. E attena los Sancts, ab quantes penes e turments la han conquerida e hauda, ..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.642, tercer punt
| | |
