PUS adv.

Més, ja no (en frases negatives).

"... e la Reyna muller mia no era venguda per pus sino per esser a les bodes del meu germa Tirant e de la virtuosa Princesa."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCCCLXXXI

"Item .j. lançol de .iij. teles squinçat.
Item altre lançol pus squinçat."
Inventari del castell de Tous Any 1410

PUS (NO ___) mod.

Sense afegir res més.

"E per la present no pus, sino que vostres nebodes se recomanen molt a vos e us supliquen que us recordeu d elles..."
Epistolari del segle XV XXVI

"E d aço no pus, car fonch massa notori en aquell temps per tot lo mon e durara tant com lo mon haura durada; e axi tornare a la materia de la qual me son un poch lunyat..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 115

PUS (SENS ___ NI MÉS) mod.

Sense ni causa ni motiu.

"Dient hun cavaller a altre: -Vos m aveu fallit en tal cosa,- e dir en quina manera. E l altre deu respondre: -Yo us dich que no dieu ver o mentiu, -segons la calitat del crim imposat sens pus ni mes."
Ferrer, Pere Joan Sumari de batalla a ultrança Cap. Primer

PUS (SENS ___) mod.

Sense res a afegir; només.

"... e lo fill romas comte de Tholosa e hac huna filla sens pus de la sor del rey Darago."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) Cap. IV

"... se absenta de la dita Ciutat molt secretament, en tant que, com los missatgers foren muntats alt al palau del Bisbe on lo dit Senyor posava, cuydant lo y trobar, no y veren sino les taules meses sens pus."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 8 de febrer de 1461

PUS AVANT mod.

Més encara.

"Mas la anima racional es substancia intellectual; cove donchs que sia incorruptibla.
Pus avant, totes les coses simples e sens composicio, axi com Deu, angel, e semblants, son inmortals, car son privades de contrarietat que es causa de corrupcio..."
Metge, Bernat Lo Somni 409, lib. primer

PUS QUE loc.

Posat que, atès que, sempre que, tota vegada que.

V. puisque.

"... en no tembre res de adversitat, pus que puixe complaure a Deu..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.386, tercer punt

"E pensa s Sarra que pus que Abraham havia comensat de engendrar, que mudaria ella sa ventura e Deus daria li fill: e fo axi..."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 25

"... e es bon a la sagnia pus que pas tercia..."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cxj, a. Bib. Univ. València

"... mas molts homens son qui no s saben lexar de la cosa pus que la han comensada, ans continuen aquella e perseveren en lur proposit."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 383

"Dau me, Jesus, / aquexa creu pesada;
donau le m, donchs, / car yo us desig aydar,
Pus que sols vos / me podeu perdonar;"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 61, V

PUS VER mod.

Ans, més aviat, més pròpiament.

"altre enconant
ab medeçines
pus ver metzines;"
Roig, Jaume Spill 9.030

PUSIL·LÀNIM, A adj.

Que té l'ànim flac, mancat d'energia; tímid.

"E si dius que natura ha constituhit la tua noble persona en stat femenil, pusillanim e temeros, sia lo teu animo constant e viril..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCCLIX

PUSIL·LANIMIS, [PUSILLANIMIS] adj.

Llatinisme: pusil·lànim.

"Per lo contrari, pusillanimis es hom condur, e es hom naturalment cruel en tots sos actes de fellonia, sino en l acte de la batalla."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 455, Proemi

PUSIL·LANIMITAT, [PUSILLANIMITAT] s.

Timidesa excessiva; falta de coratge.

"... per que seria com aquell ambaxador trames per son Rey e Senyor a hun altre Rey, com fos per lo cami que per pusillanimitat ho altre vil respecte se n tornas sens complir lo seu viatge..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques

"Magnanimitat es la mes noble virtut que pot esser atrobada en los princeps: aquesta predomina sobre los cruels infortunis e es vencedora de tota pusillanimitat e temor..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCCLXIV

PUSSOGUES s.

Pessigolles.

"Les pussogues que ya t fan
saben les tos servidors,
y si a tu t despertaran
la burla s tornara plors:"
Cobles de la presa de Sant Quintí

PÚSTULA, [POSTULA, POSTULLA] s.

Petit tumor inflamatori que supura per la part superior.

"E mes avant hi acostumen de apareixer antrechs, carvoncles e altres pustules o exidures malignes, les quals han mester enginy en la cura..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

"Empastre a les plagues.
Si prens lo segon del forment e lo mescles ab lo vinagre e n fas empastre, e ben calent lo poses sobre les postules, o sobre les plagues, o sobre les tinyes, sapies que muda les..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xviiij, b. Bib. Univ. València

"... e, si es picada ab aygua, baxa les postulles que s fan en la redor del cor si es posat dessus del cor..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 63; MS. n. 216, f. lvj, a. Bib. Univ. València