PORFI s.

Pedra marmòria molt dura, vermella o verda i clapejada de taques de colors variades.

V. pòrfir.

"... e exia li per lo melich un raig de vi vermell molt fi e special, e dava en un safareig qui era fet de porfi..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. XLVIII

"Item un tros de pera de porfi,"
Inventari del rei Martí 321, f. 150

"Aquests leons e tomba staven dins una capella de volta, los archs de la qual eren de porfis e recolzaven sobre quatre pilars de jaspis..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCCCLXXXV

PORFIA s.

Porfídia, obstinació.

"... mana fer una preso dejus terra, en la qual mes Viana e Isabel, fent les viure ab molt desatent e pena tan gran que era compassio, sperant que ab aquests mals la conduhiri o restaria venjat de sa porfia."
Paris e Viana 971

PORFÍDIA s.

Discussió, contesa de paraules.

"E stigueren los cavallers altercant per punt de honor, e lo jutge per cessar porfidia pres les armes, les unes posa a la part dreta e les altres a la sinestra..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. LVII

"... car yo ne vos no podem esser jutges de nosaltres mateixos ni de porfidia tal qual vos teniu tant contraria a la veritat..."
Lletra de batalla de Lluís Cornell a Galceran de Besora Cod. Escurialensis, L-I-25

PORFIDIAR v. n.

Porfidiejar, obstinar-se.

"la Cananea
no de Judea
mas de Sidonia,
ab querimonia
porfidiant
e alt cridant:
-Senyor, mercè,-
d ell obtengué
que fon curada,"
Roig, Jaume Spill 12.135

"E per tal com totes aquestes coses no s poden fer sino continuan o porfidian o contenen ab elles, per ço aytal contesa es appellada guerra."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley V

PORFIDIEJAR v. n.

Obstinar-se amb insistència.

"que fos seu nega,
porfidieja,
cridant braveja,
puja la quinta,"
Roig, Jaume Spill 2.595

PORFIDIÓS, [PERFIDIOS] adj.

Obstinat, tenaç.

"... la qual gracia ab lo divinal adjutori s es obtesa mijançant les mies perfidioses pregaries ab gran perill de la mia vida."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCCLVI

"tu, pages vell,
laçivios,
porfidios
axi u faras;
no t fartaras
bufar al foch;
escach pel roch
tens per la dona;
sus mat te dona."
Roig, Jaume Spill 9.990

PÒRFIR s.

Porfi.

V. porfi.

"Certificam vos que mossen Sanxo Roiç de Lihori nos ha scrit de Sicilia faent nos saber que ns tramet algunes pedres, marbres e porfirs de que nos li haviem dat carrech..."
Inventari del rei Martí 42

PORGA s.

Purga, medicament que es pren per netejar el ventre.

V. purga.

"Car una porga no pot esser bona en tot temps ni a tot hom, axi com una çabata no pot venir be a tot peu."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, IIa part, cap. V

"-Totes le medecines me eren plasentes, mas la porga no la poria rebre. -Dira lo metge: -Preneu, preneu un poch de magrana agra."
Ferrer, Vicent Quaresma 138, V

PORGADOR s.

Garbell.

"Item tres porgadors de perles de lauto."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

PORGADORA s.

Dona que garbella.

"Tres coses son fort nicies: coylons de barber qui baylen a so de tesores, e mameles de porgadora..."
Llibre de tres 214, c

PORGAR v. a.

Purgar, administrar una purga.

"metges demanen
e los enguanen:
mostren orina
d altra vehina;
tots mals atorguen
per que les porguen,
sagnies façen"
Roig, Jaume Spill 8.923

PORGAR v. a.

Garbellar.

"... en la ma del qual es lo garbell et ell porgara e denegara la sua era e posara lo forment en lo seu graner e metra la palla en lo foch e no s apaguara."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 63 v

"Vorm es una malaltia que s fa als cavalls per molts casos. Primerament se fa per gran refredament. E s fa de la pols de la civada quant no es ben porgada. E s fa de la pols de la palla."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Comunal de Palerm, f. 32