EMPERADORA s.

Emperadriu.

"... e feu fervent oracio, e besant la terra deya semblants paraules: -O mare piadosa! Regina dels angels e misericordiosa emperadora dels cristians, hoy u me..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXVII

EMPERADRIL s.

Emperadriu.

"Apres, lo papa se n puxa en huna cadira, e entrement l emperador que s asegues en una altra cadira e la emperadril en altra..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 87

EMPERADRIU s.

Muller d'un emperador o princesa que en propietat regeix un imperi.

"Com foren en la gran sala del palau, lo Emperador lo pres per la ma e posa l dins la cambra hon era la Emperadriu..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CII

"Desmortiment / cuidí en terra caure
Mes ella m va / dins una cambra metre
Ab lit real / e peraments de seda
Qu emperadriu / no pens l aia ten bella"
Francesc de la Via Cançoner de Saragossa f. 225 v

"Ab tant torna se n lo comte a l emperador, e dix li: -Senyor emperador, yo he parlat ab madona la emperadriu e son molt pagat de ço que m ha dit."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. VII

EMPERAMOR DE loc.

Per amor, a causa de.

"Emperamor d aço, un hom apte volem a ells esser liurat, qui de la cuyna de la boca real argentari sia nomenat..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De l Argenter de la nostra cuyna

"Emperamor d aço a vos dehim e manam que si los dits braçes o partida d aquells o lurs procuradors son aqui per raho de les dites Corts, que encontinent e sens tota triga per vostres letres nos en dejats certifficar..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1367, n. 171

"... emperamor d asso los dits honrats jurats e en Pere Sala, notari, sindich lur,... altra vegada requeren vos dit senyor governador e vostre honrat assessor que... lexets entrar e discorrer la dita aygua en la dita ciutat per la dita cequia nova..."
Llibre d'en Çagarriga per les aigües de la Sèquia f. xcj. Mallorca, 1381

EQUIPARANT, [EQUIPERANT] adj.

Equiparable, que es pot comparar.

"E tornant al proposit, encara que nosaltres no pugam satisfer de equiperant satisfactio al Creador al tan gran be com es lo esser de la creatio... de necessitat som obligats amar lo sobre totas cosas..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. BV v

ESPARAGOL, [SPARAGOL, SPERAGOL] s.

Lloc d'abric de les embarcacions que trafiquen a la costa, cala petita.

"Lig se en la vida de Sent Cebria que ell navegant en les partides de horient un disapte per tempesta de temps se meteren ab lur fusta en un speragol de una poqueta e deserta ylla."
Doctrina moral e política (=Doctrina compendiosa) Docs. Arx. C. d'A. v. XIII, p. 381

"... que si nau o leny lexara ancores en sparagol o en altre loch on les hauran surtes e les lexara ab voluntat dels mercaders, sien pagades cominalment..."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CVIII

"E de totes parts ha molts ports pochs, los quals los mariners apeylan esparagols, a salvar los lenys menors."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I

ESPERA (A ___) mod.

A termes, a pagar al cap d'un cert temps.

V. cf. Manvés (antònim), espera, vendre a espera.

"... que nengun hom estrany o privat no gos vendre blat a nenguna flequera a espera, ni nenguna flequera no gos comprar null blat a espera..."
Manual de Consells València, 7 de novembre de 1307

"It. que pusquen vendre lus mercaderies e lurs sitis a tot hom a espera o a manves, e comprar d aquels en semblant manera, segons que s puxen avenir."
Escrivania rectoral de Sta. Coloma de Queralt Manual de 1327, quad. 7

ESPERA, [SPERA] s.

Dilació, terme, demora.

V. espera (A ___), vendre a espera.

"E si entre lo senyor de la nau e los mariners no haura convinença ne spera empresa alguna, lo senyor de la nau los es tengut de pagar los lurs loguers..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CXXXVIII

"E puix guordonau / cascu sens espera
Del poch donatiu / que n dir vos s esforça,"
Monçó, Jeroni Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"Prega ab spera; espera ab devocio."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxviij, d. Bib. Univ. València

ESPERA, [SPERA] s.

Esfera.

V. esfera.

"Molts servirs li aveu fets
Com a mara vertadera
Mas be ls vos ha satisfets
Apres d ell en l alta spera
Hon tan altament seieu
Reyna del Cel y novella."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 317 v

"Item una gran spera guarnida d argent."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"E vee l orde de les speres e les distincions de sos movedors e moviments, e vee quina era la causa de haver en un cel moltes steles y en altre no mes de una."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. xxxvj

"... al cantó de la cambra dels jurats, hon sta la spera del relonge."
Llibre d'Antiquitats § 36

"Com la nostra espera qui esta en la cambra del forn... manam vos que decontinent façats fer una casa... on la dita espera puxa estar..."
Epistolari del rei Martí 52

"... que la causa per que es tan fructifera aquella regio e tan temprada si es que com la spera del sol dona en paradis terrenal, que reverbera en la ciutat e regne de Valencia, per que li sta de dret en dret..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXV

"Passem a l astrolech: sent com les esteles e los signes, los planets tarts o laugers en hores e punts ab lo seu moviment les speres discorren..."
Carroç, Francesc Moral Consideració Prefaci

"Com la nostra espera qui esta en la cambra del forn de la aygua ros no estiga be alli e vullam que sia mudada en altre loch, manam vos que decontinent façats fer una casa prop lo çafareig del jardi on la dita espera puxa estar..."
Epistolari del rei Martí 52

"Petrus, com nos havem acordat que l espera que havem feta fer estiga en la cambra on estan los libres..."
Lletra de Pere del Punyalet St. Boi, 4 de gener de 1362

ESPERACIÓ, [SPERACIO] s.

Esperança.

"E com, Senyor molt virtuos, aquesta feel nacio vos mir ab los ulls de tal devocio e tanta sdevenidora speracio e consolacio, suplica... que en aquesta sua tanta sperança e fe no sia frustrada..."
Resposta del bisbe Margarit a la proposició de Joan de Navarra en les Corts de Barcelona Any 1454

ESPERANÇA s.

Expectació d'un bé que hom desitja.

"Qui no posa esperança en res del mon, no l cal desesperar."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 313

"E sabets que son mes plasents
A Deu, qui s excelhent bonesa,
Bones obres que riquesa,
Ffavor ne honor temporal,
Qui geten al foch infernal
Tots cells que y posen esperança,"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 828

"Yo tem a tu / mes que no t so amable,
e davant tu / confes la colp[a] aquesta.
Torbada es / la mia esperança,
e, dintre mi, / sent terrible baralla."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 57, CV

ESPERANÇA, [SPERANÇA] s.

La segona de les tres virtuts teologals, per la qual el creient cristià confia rebre de Déu la vida eterna i l'ajut per a arribar-hi.

"Ha li dada anima o sperit apte a conexer Deu e a contemplar les coses celestials. Ha li dades arts quasi innumerables, e sperança de la vida eternal."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 933, segon punt

"Agenolli m / dient: -Ma esperança,
goig e delit / y repos de ma pensa,
perdonau me, / car jo us he ffet offensa
seguint lo mon / e sa ffolla semblança."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 37, ed. Riquer - VI