NOBLESSA s.
Dona noble; muller d'un noble.
"fon la comare
una noblessa
gran confraressa
de Santa Monica,"
Roig, Jaume Spill 3.830
"punts ni tisores
no s i tocaven,
ni s pratichaven
ffusos, filoses.
Les generoses
e grans noblesses,
tambe convesses,
axi s deporten!"
Roig, Jaume Spill 3.418
 NOBLETAT s.
Nobilitat, noblesa, qualitat de noble.
"E per ço ha mester la natura ab la nobletat de la vetrelina."
Joan Jacme Alcoatí f. xj, b
"-O, senyor Deu meu! e beneyt siats vos, qui m havets aduyt en loch hi en temps hon yo haja conexença de cavalleria, la qual lonch temps he desigat saber, e no sabia la nobletat de son orde ne lo gran orde de cavalleria!"
Guillem de Vàroich 15, ed. E. N. C., p. 61
NOC s.
Batan.
"Item .j. bastida o archa de noc apparellada."
Inventari (1406) Arx. parroquial de Valls
NÒCCIES s.
Noces, núpcies.
"... per sobres de goyg apenes cuydaven veure lo die de les noccies, ab tant gran pler lo speraven."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 101
NOCENT adj. i s.
Que comet una mala acció, pervers.
V. noent.
"La mort soptosa per los ignoscens es desiiadora, e per los nocens es temedora."
Anònim Flors de Petrarcha de remey de cascuna fortuna 116
NOCES s.
Festa amb què se celebra un casament.
"Un pastor havia perdudes moltes ovelles que un lop havia devorades dementre que aquell pastor era anat ballar e cantar a unes noces."
Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 6, cap. 12
"Nos forem ja partits sino per rao de les noces de nostra cara sor la Infanta, a les quals havem assignada jornada al XIIII jorn de Juny primer vinent, e aquelles fetes, nos entenem partir..."
Epistolari del rei Martí 40
"E quan fom aqui vengren nos missatges del Rey de Castella que ns pregava que anassem a les noces de nostre net don Fferrando..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 494
"Que us dire? les joyes foren grans que s donaren de les unes parts a les altres, e fo ordonat que ab la gracia de Deus oyssen la missa al monestir de Vilabertran e que lla faessen llurs noces..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXXII
"... car esdeve s que has major talent e major set unes vegades que altres, o que has alcun avantatge de vianda, o que est en convit o en noces..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 776, primera partida, XIV
"Puys en noçes, e convits, e sollempnes festas demostren se be parades als mesquins qui ls van detras,..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.404, lib. terç
NOCIU, IVA adj.
Que nou o pot noure; danyós, perjudicial.
V. nocívol, noent, noïble, nosciu.
"... e quant la eleccio es lesa per passio o ira engendra error en les potencies de l anima, e desija lo cor coses nocives e avorreix coses utils..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXI
"Si co l malalt / les coses avorreix
Qui dant salut / ell ama les nocives,
Amoros cor / sol apetit regeix."
Rocabertí Glòria d'Amor 457
"hagui m begut
ja les adives,
a mi noçives
al cos e bossa."
Roig, Jaume Spill 2.128
"... e que nos diligentment encauten per guardar de meniars inconpetents e noçius, e si en qualque manera alcuna cosa davant nos veninosa posar... aquella tantost gitar façen d aqui a remoure."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels meges de phisica
NOCÍVOL, A adj.
Perjudicial, nociu.
V. nociu, noent, noïble, nosciu.
"E per fogir als pensers nocivols, quant sola me trobava, obrint un meu cofra, de aquel moltes coses esser estades sues una a una treya..."
La Fiameta 11, lib. terç, f. 48
NOCTULUPA s.
Nictalopia.
"Dues arteries son darrera les orelles; valen a obtalmia e a una malaltia de ulls que s diu noctulupa, que apres que lo sol es post no y veen."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. fiij
NOCTURN s.
Una de les tres parts en què són dividides les matines, que consta d'un cert nombre de salms i tres lliçons.
"Lavors sant Ieronim departi lo psaltiri per series e a cascuna serie assigna son propri nocturn."
Vida de sant Jeronim Estamp. Pere Posa, 1492
NOCTURN, A adj.
Que vetlla de nit i dorm de dia; que esdevé durant la nit.
"... o no sera publich trencador de camins, o nocturn destrohidor de camps..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) D'aquells qui fugiran a les esglésies, lib. I, IIII, rúbr. IX
"... com los animals nocturnes qui en les cavernes habiten, me retragui en hora ja tenebrosa en lo profunde secret e doloros centre de les mies cogitacions..."
Carroç, Francesc Moral Consideració ed. Aguiló, p. 282
"e may no sesse
hores dihurnes
dir, e nocturnes,
per morts e vius;"
Roig, Jaume Spill 15.812
NOCTURNAL adj.
Pertanyent o relatiu a la nit; nocturn.
"... e si en nostra cambra on solem dormir e repos nocturnal haver volrem en qualsevol cas, esser en aquell cas devant nos de les dites tortes dues tant solament ne sien tengudes."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la illuminacio de la cort real
| | |
