ALMOINER, A adj.

Que fa almoines; caritatiu.

"Deus saber que en Italia havia .i. hom fort famos almoyner, e anava de Florença en Pisa..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXXXXVIIII

"Car cavallers ne ciutadans qui viuen de rendes no curen de grans almoynes: solament mercaders son grans almoyners e grans pares e frares de la cosa publica, majorment quant son bons homens e ab bona consciencia."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.144, cap. XXXIII

ALTANERIA s.

Caça amb falcons o astors, perseguint ocells que volen molt alt.

"... caces també de vol molt escelents per a falcons de altaneria; a y grues, agrons, garces reals, garces rubies, garçotes, garces pardes, espluga-bous, alcastivans y altres infinits oscells; y per a astors molts francolins, perdius, musols..."
Despuig, Cristòfor Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (cal veure ed. Eulàlia Duran) VIè

ALUMNE s.

Qui pren lliçons d'altri; deixeble.

"Mas perque yo puxa pus compendiosament ordir, com sia fill e alumpne [sic], jatssia inutil de la sancta e seraphica Theolegia, voltar m e ves ella com a mare e maestressa..."
Felip de Malla Parlaments de Felip de Malla frag. a f. 89

AMENESC, A adj.

Manesc, a.

V. manesc, a.

"Item CCC lances amenesques."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 426

AMENESCALQUIR v. a.

Posar una bèstia sota la cura o medicació d'un manescal.

"... per fer pensar d'un cavall del dit SR (Senyor Rey) qui feeya amenescalquir."
Hurtebise (editor) Llibre segon del compte d'en P. Boyl n. 1273

AMESQUINEIR-SE v. refl.

Tornar-se, esdevenir-se mesquí.

"En axi, Senyer, com lo cors huma s afeblex e s amesquinex per fam o per set o per alcun treball, en axi la consciencia de l home s afeblex e s minva en sa forsa... per sobre gran paor."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 11, cap. 212

AMESQUINEJAT, ADA adj.

Qui es comporta mesquinament; entacat de mesquineria.

"Con peccat e oradura aja mi axi afrevolit, e apoquit e amesquinejat que en mi no ha loc on nulla saviea pogues entrar ni caber..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 24, cap. 70

AMINESTRAR, [AMINISTRAR] v. a.

Fornir, subministrar, servir.

"... com Jhesu Christ los seus ffera seer a taula e apassara e aministrara a aquels, e dira: -Menyat, amichs e bevet, e embriagat vos, molt cars..."
Ros de Tàrrega, Ramon Porgatori de Sent Patrici 940, f. 27

AMONEDAR v. a.

Batre moneda.

"... dehim e manam expressament e de certa sciencia sots obtiniment de nostra gracia e merce, que de continent metats ma en obrar, batre e amonedar continuament la dita moneda d argent..."
Lletra del rei Martí Als oficials de la Ceca de Barcelona (17 de novembre de 1400)

"Item homens qui sapien amonedar."
Ordenació de les coses que són necessàries en tota seca Doc. Arx. Gen. de València, Títulos y Enagenaciones, vol. II, f. 228

AMONEDAT, ADA adj.

Qui és possessor de moneda; adinerat.

"casat defunt
may fon trobat
amonedat:
la viuda amaga,
ultra axo s paga
del creix e dot
com millor pot."
Roig, Jaume Spill 6.866

AMONEDAT, ADA adj.

Monedat, ada.

V. monedat, ada.

"... e copes d argent, e escudelles, e talladors, e molt argent e molt aur amonedat sens nombre."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CII

AMONESTADOR, A adj.

Que amonesta.

"-Moltes gracies te faç com no t es vengut en enug de esser amonestador de la mia vida, e contemplador e honrador de la mia mort..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.065, lib. II, tit. I