NEDEETAT, [NEDEATAT] s.

Netedat.

"Lo canonge de nedeetat preycava tots jorns mundicia de cor per ço que en l altre segle vaessen Deu tots aquells qui haurien nedea consciencia..."
Llull, Ramon Blanquerna 1, cap. 74

"... e per aço tengueren per be los antichs que los cavallers fossen fets nedeament, car be axi com la nedeatat deuen haver en si meseix et en lurs bonees et en lurs costumes... axi meseix la deuen haver defora en les lurs vestedures et en lurs armes que portaran..."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley XX

"O, beneytes, que sempre fos pures, que per vostra puritat e needetat haveu hauda la gloria! Senyores, pregau per mi que sempre fuy sutzeu, pudent, ple de luxuries..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LII

NEDEJAMENT s.

Acció i efecte de netejar.

"... mas totes les proves e nedejaments qui seran jutjats als camaters e als redreçadors de pau e de treva de nostre Senyor, sie fet per juy de aygua freda o calda en la Seu de sanct Pere."
Constitucions de Catalunya I, lib. X, tit. VIII; Treva de N. Senyor

"Apres del nedejament del cors e del cap e can se veda la humor de corre, e ela exuga la humiditat per raho e la veda."
Joan Jacme Alcoatí f. lxij v, a

"... e aquestes maneres ajusten se n en la mediçina lecxativa segons que parex e demostren en la menao, e algunes d eles en lo vomit e algunes en porgar orina, e altres en ssuor e en altres nedejamentz del cors."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 9, c

Fitxa Dubtosa NEDEJAR v. a.

Netejar, tornar net; purificar.

V. denejar.

"E per ço, nedejada en apres la sinagoga, hi es stada mesa la imatge de sent Christofol..."
Villanueva (editor) Lletra dels jurats de València t. II, ap. docs. VI. Any 1391

"Primerament, que la ciutat sia nedejada e bellament apparellada, e principalment los carrers e lochs per on la dita Senyora deura passar..."
Ordenació de l'entrada de la duquesa de Girona a València Any 1373

"... e posats ne sobre tota naffra que no estigue neta: tantost sera purificada e nedejade."
Receptari de la Universitat de València f. cxxxiiij

"E quan es nedejada la ssement e mesclada ab les amenles e ab la ssal nitri e l anis e cuyt ab la mel e donat a menjar alarge lo ventre .ij. vegades o .iij."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 54, a-b

"La cura sua es que sofira fam e que nedeg l estomech ab yera pigra e ab trifera menor."
Joan Jacme Alcoatí f. xxv, b

NÈDEU, EA adj.

Net, polit, clar.

"Deus te tenir gint de vestir,
Que hom no t puxa scarnir
E que no vages saffaros
Mas nedeu dins e defors."
Facet 97

"Que li val, Senyer, a l home luxurios portar nedeus vestiments ni bells ornaments, pus que luxuria te ensutzat son cor...?"
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 14, cap. 143

"Tu, senyor meu, est delit e vida del cor qui es pur e nedeu."
Oliver, Bernat Excitatori de la pensa a Déu MS. Bib. Nac. París, 240

NEFA s.

El gros del bec d'un ocell de presa.

"Seguentment que devem fer a l oçell e com li adobareu la nefa e en quin temps ne quant."
"De la formiga que s fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha que se les tallen ab la nefa, e no sab hom quin mal se han."
Llibre de caça MS. n. 1.295. Bib. Univ. València

"De una pedra chica que s fa als falcons o als oçells entre les çelles e lo cuyro que sta sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap."
Llibre de caça MS. n. 1.295. Bib. Univ. València

"La noblesa dels ffalcons es coneguda per lo cap rodon e sol, la soberanitat del cors plana e que sia lo bech gros e rodo e bella nefa..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça cap. xviiij

NEFANDÍS adj.

(qualificatiu aplicat als fills nats d'unió incestuosa).

"Los fills qui no deuen succeir a lur pare ni a lur mare, ja s sia ço que sien establits hereus... e la heretat los deja esser tolta... si son aquests adulterins, e incestuoses e nefandins, deu los esser tolta sens tot contrast, axi com a persones no dignes..."
Costums de Tortosa lib. sisè, rúbr. VIII, IV

"Encestuos o nefandis es aquel qui es nat e feyt de pare e de sa filla, et e converso, e de tot ascendent ab devaylant et e converso, e de tot collateral tro al quint grau..."
Costums de Tortosa lib. sisè, rúbr. VIII, IV

NEFANDÍSSIM, A adj.

Abominable, execrable.

"... mana a .x. homens a cavall que anassen a veure quin cas era aquell: com ho hagueren vist no volgueren esser exits per a veure un tan nefandissim cas ne tan gran perdicio."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XIX

"hedificaren
temple bellissim
mas nefandissim,
obra molt vana
de na Diana,
ffent hun Deu strany
d or o d estany
ffus contrafet."
Roig, Jaume Spill 9.424

NEFARI, ÀRIA adj.

Excessivament malvat, ada; abominable.

"... que aquell qui per favor, o per odi, o per complacencia, elegeix homens nefaris, inabils o ineptes a aytal offici tan alt, aquell destroeix la cosa publica..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XIII

NEGADOR, A adj.

Que nega.

"... e ab la vista furiosa lo repres en tant que aquest volguera eser stat negador de semblants paraules."
Decameron jornª 1ª novª 6ª

NEGAMENT s.

Negació.

"Qu al ffalliment / be de tants bens me negua
Qu al negament / mostra tal fermetat"
Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 184 v

NEGAR v. a.

Refusar, denegar.

"... si per ventura en lo dit studi venran studiants tant provectes e sabuts que demanassen esser los legit de philosofia, la methefisicha, segons la oppinio del doctor qui ls occorreria, que no ls sie negat, ans lo dit mestre s i hage a dispenre."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera Any 1475

NEGAR v. a.

Ofegar dins l'aigua.

"E l infant mana que l negassen en aquella aygua. E aytantost la nit fo venguda e feren ço que l infant los mana."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXX

"... e fae negar a n an Ferrando Sanxo dessus dit al riu de Sinca, e fae altres molts feyts de justicia..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 23

"altres ofeguen
en mar los neguen;
en pous e rius
ne llançen vius,
sens bateiar;"
Roig, Jaume Spill 9.011