AMANSAR v. a.

Aplacar, apaivagar.

"... pren les verdolagues e pica les e posa les sobre l embrigol, e si vols beu del such, car si aquesta erba es menjada axi com a cols, tol la gran calor e amansa la."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 23; MS. n. 216, f. xxxxij, c. Bib. Univ. València

AMANSAR-SE v. refl.

Tornar-se mans, amansir-se.

"... e los cavaylls havien tant gran paor dels camells que de tot seny exien com los veyen. Si que hagren d acord que entre dos camells metessen un cavayll a menjar prop d ells, si que fo lo major trebayll del mon. Empero axi s amansaren entre lls de tal manera que ab ells ensemps menjaven."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLIV

AMANSAT, ADA adj.

Tornat mans, amansit, aplacat, pacificat.

"E leixant molts exemples de gents, pau e tranquilitat amansa los romans no amansats ni trencats james per batalla e vençedors de totes gents."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXVII

"O hom cansat!
vell amansat
enpagesit!
vell envellit!
Roig, Jaume Spill 6.475

AMANSEDAR, [AMESADAR] v. a.

Amansar.

"Primerament quant hom los deu amansedar, meta li hom lo capell davant la vista e sia tengut en la ma entro a tersia."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 138 v. Bib. Univ. Barcelona

"Aquest aytal pot hom amesadar leugerament e ha en si bones costumes, ..."
Dieç, Manuel Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 129 v. Bib. Univ. Barcelona

AMANT s.

Corda grossa que sosté l'antena passant per la politja del calcés.

V. aman, calcés.

"Item, un tros d amant nou qui bastaria a paloma."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col. diplom. CCLXXX

"Item pos mes en data la quantitat de fora posada, la qual doni lo prop dit dia a n Anthoni Corder, corder, ... a ell deguda per les rahons seguents: ço es, iiij. lliures ij. sous ij. per raho de un amant..."
Llibre d'acordament fet per raho dels galiota e calavela capitanejades per lo honorable en Jaume Bertran Dates. Arxiu Municipal de Barcelona. Any 1454

"Item amant..............j."
Inventari de la galera "Santa Catalina" Mallorca, 20 de setembre de 1352

"Item, VI trossos de palomes... E III trossos de amants."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1484

AMANT s.

Persona que té amor envers una altra.

"Los dos amants stigueren tota la nit en aquell benaventurat deport que solen fer los enamorats."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXXII

"Puys no pot fer / que amant amat sia,
lexe m en pau; / no torb la vida mia."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 19, CXV

AMANT p. a.

Qui ama.

"Esser greument torbat per son propri dampnatge no es de amich, mes de amant si matex."
Metge, Bernat Lo Somni 649, lib. primer

AMANTAR v. a.

Protegir.

"La caritat / dins vos fonch tan intenssa
Que l fill de Deu / qui tot lo mon amanta
Contenta fos / que ab dolor inmenssa
Per fer liberts / als catius de remença
Sofferis mort / ensemps hi pena tanta"
Verdanxa, Joan Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria any 1474

"E mes devem creure tambe
la Sglesia santa
que es la Mare qui ns amanta
vera y catholica,"
Anònim Lo credo in Deum

AMANTÍ s.

Mantí.

V. mantí.

"Esguardant e prenent se esment de la espasa qui en lo amanti de bori era deboxada ab figures entretallades..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 452

AMANTINA s.

Marítim. Cordatge que davallant del cap de l'arbre va a l'extremitat d'una verga per a sostenir-la en posició horitzontal.

V. mantina.

"Item, dos amantines ab lurs tayes."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col. diplom. CCLXXX

AMANUÏT, ÏDA adj.

Preparat, prest.

V. amanit, ida.

"... per ço diu Valeri que les mans deuen esser amanuides, nodrides e inclinades al roure on era donada corona a aquells qui presevaven e restauraven los ciutadans de mort..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 2.036, lib. II, tit. III

ANIMANIA s.

Conjunt d'animals. (?)

V. animalia.

"Lo .viij. es dels sabers amagats d animanies e de secrets estranys, e de philosofia e de propietats de pedres."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 177