Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    3 de 8    (90 registres)
veure  Clau (Jus ___)
veure  Conjust, a
veure  Dejús (Per ___)
veure  Dejús, [deius]
veure  Desajustar
veure  Desajustar-se
veure  Déu (Dejús ___)
veure  Enjús
veure  Fe (Ajustar ___)
veure  Injust, a
veure  Injust, a
veure  Injustament

CLAU (JUS ___) mod.

Sota clau; reclòs, estotjat segurament.

"Que ço qu eu am / m es tan segur e ferm
Com si u agues / jus clau, tant m i referm
Que n res ma fe / per dubta no s desferma,"

Garcia, Martí Cançoner de Saragossa f. 219 v


CONJUST, A adj.

Conjunyit, pròxim, ajustat.

"E lo prenomenat mossen Batlle, de voluntat de tots los parents mes conjusts del dit Bertomeu Sero quondam, o la magor part de aquells dona e posa per tudos e curados als pobills... lo discret mossen Anthoni Sero, prevere..."
Inventari d'Almenar Any 1499


DEJÚS (PER ___) loc.

Pel costat inferior, per la part que és dessota.

"Aquestes son les virtuts del lebor blanch; sapies que son dues maneres d aquest lebor: la una es blancha que purga per dessus, e l altra es negra que purga per deius."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 52; MS. n. 216, f. lij, d. Bib. Univ. València


DEJÚS, [DEIUS] prep.

Dessota, sota; davall.

V.
ajús, dejós, jus.

"E tota nua se n ana per l aygua seguint la vora de la mar, e com sentia venir algu entrava se n tota dejus l aygua..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXIV

"E dix li: -Estas molt pregon en infern?- Respos que pus pregon que no es la terra deins lo cel: per lo agreujament de les penes ho deya. E dix li: -E deius tu, ha y nengunes animes?- Respos que les dels juheus son mes avall que les dels infels..."
Ferrer, Vicent Quaresma 155, XLV

"Lo Dalfi, molt enujat, mana fer una preso dejus terra, en la qual mes Viana e Ysabel..."
Paris e Viana 971

"E si lls vols engarlandar, fetes garlandes axi com vulles, e mit el cap damunt una taronga, e altra dejus en que stiguen les garlandes..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiij, c. Bib. Univ. València


DESAJUSTAR v. a.

Separar, dispersar.

"... e tots los altres qui a la remor se ajustaven foren rampellats e tornats atras, e desajustats a grans empentes de cavalls e d aristolades..."
Villanueva (editor) Lletra dels jurats de València Any 1391, t. II, ap. docs. VI


DESAJUSTAR-SE v. refl.

Separar-se, dispersar-se.

"Los quals oyts nostres manaments se desajustaren ab gran obediencia de la qual cosa per nostres letres vos avisam..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 18, p. 497

"... havem reebud una letra dels dessus dits, feta lo present dia, per la qual nos donem avis los dits pagesos esser se desajustats."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 18, p. 460


DÉU (DEJÚS ___) loc.

Sota la capa del cel; ací baix.

"E no ha vuy deius Deu tan delitos logar con es la ciutat de Valencia, e tot aquel Regne..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 128


ENJÚS adv.

Avall.

"De quinze formatges e de mes sia donada delma dreta: mas de quinze a enjus neguna cosa no sia donada."
Sentència de Jaume I sobre delmes i primícies (s. XV). València

"E la força lecxativa es ab la fredor e ab la humiditat que la umiditat fa tornar la vianda corrent en l estomag, e rrepremen la fa exir e aytanbe la fa moure a enjus."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 10, a

"... lo qual lo dit protonotari pusca punir en la quitacio de deu dies o enjus segons la qualitat de l exces, si en son offici execir aquell haura trobat negligent."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Calfador de la cera per als segells pendents


FE (AJUSTAR ___) fr.

Creure, prestar fe a algú o a quelcom; donar crèdit.

"E, si hoint aquella esser bona, o graciosa, o liberal, o que haia fet plaer a algu dels teus, aiustaras fe o creença esser axi de fet, concebras bon voler devers aquella..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 900, segon punt


INJUST, A s. i adj.

Que no observa la justícia, contrari a justícia.

"Açi pensau la infinida amor que n ha; rey, esser penjat per sos vasalls: lo just per los injusts!"
Ferrer, Vicent Quaresma 166, XXXVI

"Mas diras: -Per que es Deus tant inich e tan injust en la distribucio dels fats, que als bons homens haja ordenat pobresa, naffres e morts cruels?"
Canals, Antoni De Providència cap. vuitè

"guarda t no vages
com jovencell
en lo consell
o foll ajust
malvat, injust,
d impiadoses,
malicioses,
dones royns;"

Roig, Jaume Spill 12.576

"... com Deus sia lo major e lo pus sobiran be, amar aquell sobre totes coses acte es de pura Justicia, e lo contrari seria cosa injusta e de gran follia..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 327, primera partida, VII


INJUST, A adj.

Que no és just en nombre, pes, mida o mesura legals.

"It. Que tot olier, taverner, carnicer, flaquer o tener que tingue les mesures injustes, que sia caygut en pena de V. sous."
Ordenacions del lloc de Vallfogona Any 1393


INJUSTAMENT adv.

D'una manera injusta, mal fundada.

"E grandissima seria la gracia que la majestat sua me poria fer si sol d ella podia haver una vista, car me dona de parer que en tal cars li passaria la fellonia que contra mi te injustament."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXVII

"Si... haveu pres res injustament dels vassalls, o ab demandes gracioses, o ab vexacions,... la restitucio es necessaria..."
Ferrer, Vicent Quaresma 132, V

"Movent per veniança, injustament, bregues, guerres, sostenint contra justicia homens de dampnada vida, per la dita raho."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 597, primer punt, cap. tretzè


torna a dalt