Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    3 de 47    (556 registres)
veure  Aferrar-se
veure  Aferrar-se
veure  Aferrat, ada
veure  Afers (Fer sos ___)
veure  Aigua (Fer ___)
veure  Albufera
veure  Alferecia, [alfereçia]
veure  Alferes, [alfereç]
veure  Alferis
veure  Amor (Fer ___)
veure  Àncora de ferro
veure  Apares (Fer ___)

AFERRAR-SE v. refl.

Agafar-se amb força.

"...los marinés, altre remey no han sino si s poden aferrar ab alguna taula e poden se estalviar si la nau es rompuda; e qui no s afferre a alguna taula, negat es."
Ferrer, Vicent Quaresma 15, IV

"Si s romp la nau, afferrats vos a la taula de penitencia, que a bon port vos portara."
Ferrer, Vicent Quaresma 26, IV

"O, fill meu! per que t aferres axi ab lo meu si, e perque occupes les mans de la tua mare qui t fan vana defensio!"
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 241

"Ella s aferra
ab tots los sants;
plegua les mans,
torna s a Deu,
com ella s veu
del fill partida"

Roig, Jaume Spill 5.286


AFERRAR-SE v. refl.

Agafar-se i tenir-se agafat amb rampagolls o gafes (referit a una embarcació que n'aborda una altra en combat).

V.
Jal "Glossaire nautique".

"E .III. galees de les .XII. dels Geneveses afferraren-se ab es de les nostres a lats de la nau."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 228


AFERRAT, ADA adj.

Agafat, pres amb força.

"... e ella tirada per los braços qui al coll de Johan aferrats stavan, alça totes les spatlles del lit e aquell magre cors e flach penjat al coll del catiu..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 63

"... e finalment un tronch d arbre ab lo cap agut mig cremat retench aquell aferrat per l angonal: lo tronch foraexit e lo carro estech segur un petit per lo senyor qui era fermat e ficat en l angonal."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 463


AFERS (FER SOS ___) fr.

Satisfer les necessitats naturals; cagar, defecar.

V.
faenes (Fer ses ___).

"... e com lo dit mercader... no trobas res ab que hi leix senyal, dix li lo diable: -Vols fer be puys que no trobes res ab que hi leix senyal? fes tos affers sobre lo loch on es la olla..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià cap. CL


AIGUA (FER ___) fr.

Penetrar l'aigua dins una embarcació per algun forat o esquerda.

"E si s banya per aygua del pla que la nau o leny faça, e sia sufficientment encrostamada, e per murada ne per cuberta no faça aygua, lo senyor de la nau no sia tengut de res esmenar."
Consolat de Mar tit. V, cap. LXIII


ALBUFERA s.

Llac format per les aigües de la mar.

"... perque lo cost a esser gran en traure les dites marjals e sostenir les cequies per les quals se han a decorrer les aygues al riu e a la albufera."
Villanueva (editor) Lletra dels jurats de València Al papa Alexandre VI (5 de maig de 1500)


ALFERECIA, [ALFEREÇIA] s.

Epilèpsia.

"Recepta per a guarir alferecia."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXLII

"Lo pobrellat
pres lo l espasme:
barretes, asme,
alfereçia
epilençia
e molt alforro;"

Roig, Jaume Spill 5.244


ALFERES, [ALFEREÇ] s.

Portador de senyera; senyaler, banderer.

"E depuys que la cobraren los christians, aquest a qui aquest offici es comanat es appellat en Castella alfereç et en Arago et en Cathalunya senyaler."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley IV


ALFERIS s.

Portador de la senyera, senyaler, banderer.

"E apres en la tersera semana de quaresma esquarteraren al carabaser que porta la bandera de alferis contra lo duch de Sogorb..."
Llibre d'Antiquitats f. xxxiv


AMOR (FER ___) loc.

Fer gràcia, dispensa o remissió; no exigir una cosa deguda; perdonar.

"E si nagun obrira cano, do per pena .lx. sous qui en aquella manera sien partits: en axi que l vaguer ni l cequier no pusquen fer amor dels demunt dits bans, e si u feya en lo doble composen."
Còdex Lagostera p. 27; ed. Mallorca, 1898


ÀNCORA DE FERRO un. pluri.



V.
àncora.

"Item una capce dins la qual ha una divisa de la ancora de ferro."
Inventari del rei Martí 266, f. 87 v


APARES (FER ___) mod.

Aparentar, fer semblant de, fer aparent.

"Per la via on van los homens en los quals ypocresia e falsia s ajusta, van, fill, tants homens qui fan apares que sien bons homens, per so que pusquen enganar les gents..."
Llull, Ramon Doctrina pueril 6, cap. 89

"E com fo a ells, ell vae lo senyor rey e son fill, muda tot de color; mas ell era tan savi que no n feu res apares per raho de l host."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XC

"Per ço lo senyor rey de Mallorques ne ses gents no gosaven fer apares que ls plagues la honor que Deus feya al senyor rey Darago."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXXVII

"E Jesu Christ no deya res, ans feya apares que no la vees ne la hois."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Història de Sant Llàtzer 12

"... e aparalla s que la devallas del cavall on ella cavalcava, e pres se amagadament .j. dels guants que Briseyda en ses mans portava. E ella no feu apares que ho conagues."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XIX, 6.864

"... acostaren se al castell on anaven e Jesus feu apares que volia anar pus luny..."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 95 v

"En altra manera, en convit o en noces, pories irritar los convidants o convidats, car daries apares que t agradasses poch d ells o del convit o de les noces."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XIV


torna a dalt