FER-SE v. refl.

Criar-se, engendrar-se, produir-se.

"mas en estey maravellats
del papagay, car lo vi,
car ells se fan, segons c on di,
lay en la terra d Oltramar."
La Faula d'en Guillem Torroella 36

"Dix D. que ls datils cull hom e son assaonatz en deembre e los mellors sse fan della part mar..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 41, d

"... e que sol guarir les postemes e ls floronquos e el mal que es dit huyll de perdiu que s fa en les plantes dels peus..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 31; MS. n. 216, f. xxxxv, b. Bib. Univ. València

FER-SE v. refl.

Tractar-se, freqüentar mútuament el seu tracte dues persones.

"... e cercant troba l anima de sanct Johan Babtista, e per ço com no y havia gayre conexença no s feren gayre..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Històries religioses I, § 23

FER-SE v. refl.

Mostrar-se, abocar-se.

V. finestra (Fer-se a la ___).

"... e vench encontinent, e feu se al mur, e demana als missatgers quins homens eren ne que demanaven."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XCIII

"E ab molta de impaciencia faent aquesta expectacio, anava ça e lla per la cambra, e ades se feya al portal per veura si aquells qui vetlaven havien ancia de dormir, e ades obria les portas de les finestres per guardar quant havia passat de la nit."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. III. 857

"Encara vull que fassats may:
Que no us fassats al finestral,
Car no y podets fer sino mal,
C avinentesa es de pecar.
Si doncs, perque ac om delitar,
No us hi fets un pauch a les vets,
Mas gardats vos tant con porets
Que nagu no us hi vege star,"
Planys del cavaller Materó 631

FER-SE v. refl.

Abraçar una carrera, professió, estat.

"... e, dites vespres, lo dit Senyor princep mes la dita Senyora dins lo dit monestir on se romas per cor de fer se monja del dit monestir, pero apres, mudant son proposit, no fonch monja."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 17 d'octubre de 1460

FER-SE A loc.

Anar a, dirigir-se a.

"... encontinent que sabe l aveniment dels dits Grechs, hixent de la sua reyal cambra feu se a ells a carrera ab companya de molts e aquells ab alegra cara reebe, abrassant los e saludan..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. II, 530

FER-SE AB loc.

Presentar-se a; posar-se en presència de; entrevistar-se amb.

"... e fets vos ab mossen Anthoni vostre pare al qual ja n avem escrit que don recapte al dit en Sala de diners..."
Epistolari del rei Martí 40

"... e encara han aytal natura que conexen e saben dicernir e departir lo hom lati del grech, e fan se ab los grechs e s i atançen, e si latins hi ha a aquells fugen."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. II, 401

FERABRA s.



"Item la polvora de l os de l home, cremat... dat al epileutich, sana l, e d aquel qui no es aital sana la ferabra."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VII

"Item destemprat ab clara d ou e ab leyt de ferabra, papaver blanch, e ab sement d erba sana blanca, suaument fa dormir."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. V

FERALMENT adv.

D'una manera feral; ferament, cruelment; bestialment.

"... que la vida dels peccadors es feralment tenebrosa car no y ha claritat de gracia en sa vida, mas es tenebrosa."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVII

FERAMENT adv.

D'una manera fera, feroçment; orgullosament, altivament.

"E si a la nina desplau,
Que li fassa resposta brau,
Deu se n tost al macip tornar
E deu li o tot reconptar
Com li a respost ferament
E li fo dezobedient."
Facet 586

"per avortar
cubertament,
mas ferament,
metges demanen
e los enganen,"
Roig, Jaume Spill 8.920

"A la fi Tirant ab les mans lo pres per lo coll e strengue l tan fort com pogue e ab les dents morde l en la galta tan ferament, que mort lo feu caure en terra."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LX

FEREA, [FEREHA] s.

Feresa.

V. feresa.

"... e dien que torna tan grassa que era ferea qui la veya."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCVIII

"... e les tues orelles haurien ferea de hoir lo desorde de tanta amor sens comparacio que al negre has mostrada..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXX

"Hi plaga l mat
Tambe aqueix vostre jurat,
Que ll tengut es
Defendre tots temps l interes
Del be poblich,
Mas no amparar mal tan antich
Com es vellea
Que sols ohir porta ferea."
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 467

"Molt voluntari
vens a llus bregues;
no par conegues
la llur fereha
ni ta fluxea."
Roig, Jaume Spill 6.702

FEREDAT s.

Esgarrifança a causa de por o esglai; feretat, feresa.

V. feretat.

"... e Pilat hac gran feredat e temor del crit, e maravellàs molt..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel cap. XV, § 7

"... nafras la cara e la boca en tal forma, que fahia feredat a tota persona qui l gordas."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens MS. de Girona, cap. Dels laners, dels notaris e d altres

"... soferien los colps de les galeres dels Prohençals, de les quals los venien llances e pedres e calcines, tant a la espeça que feredat era lo veure."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXIII

"... e davant ell se n va metre una gran loba que li n va faer molta gran feredat..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 29

"La feredat d eix spantable crim planament rahonada tanta de admiracio porta ab si que es impossible de dir..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLIII

FERESA, [FEREZA, FAREZA] s.

Horror, esgarrifança, feredat.

V. ferea.

"... e feyen ne tanta de morteldat que fareza seria de dir..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LI

"E viu un villa modorro
En la ma tenint un porro
Tal que jo n fuy spentat
Mas qui l avia tastat
No n mostra aver fereza."
Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 189 v

"Has trahida la tua terra e la tua Ciutat, en la qual est nat, e en la qual tant de temps est estat honrat, per tal que veges lo seu darrochament e no hages feresa de veure los seus cremaments per los quals fuma."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXX, 9.786