ARREU (TOT ___) mod.

On se vulga que sia; en tot lloc.

"Tot arreu la clerecia
M a comptat lo seus mals actes
Que no ffa sino contractes
De pura tacanyaria."
Obra feta per lo capellà Fagadell Canç. de Saragossa, f. 118 v

ARREU, [AREU] adv.

Seguidament, continuadament.

"Aquesta es la forma de les constitucions que s seguexen areu."
Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. i

"Item prenets cascun die .iij. dracmes qui sien ben moltes de les raels del polipodi, los espacies lo conexen, e prenets una dracma e mige de cassa fistola, e aço per cascun die per .viij. dies arreu..."
Receptari de la Universitat de València f. clvj, v

"... pique la bretonegua e ab aygua crua sia dada ab cayela, sia colat ab hun drap prim e bega tres dies areu o .v.; guara ab Deu."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XXXI

ARREU, ARREU mod.

Duplicació de l'adverbi arreu que en reforça la significació.

"... los homens de .xx. anys ensus eren cinch milia; havia tants cinquetenás, e axi foren ordenats de cent en cent arreu, arreu."
Ferrer, Vicent Quaresma 108, XXIX

ASE (VEURE UN ___ VOLAR) fr.

Veure un impossible.

"E passaren ben esperts e afrontats, que hanch no trobaren qui res los digues, ans los guardaven los Francesos e s maravellaven axi com si vesen hun ase volar..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLIX

ASSEURE DE BARRES loc.

Mal de barretes; contreure's les mandíbules de tal manera que no es pot obrir la boca.

V. barres (Asseure's les ___), barretes, mal de barretes.

"No crech yo que sia cert loch a ferir se per traure l anima quant se departeix del cors: breu cosa es, la qual podets sentir sobtosament si us volets. Un asseure de barres o fara..."
Canals, Antoni De Providència cap. novè

ASSEURE'S v. refl.

Abaixar-se, enfonsar-se.

"... mas veu ell, deposant, per les obres antigues que les obres grosses axi com seria la dita obra de una nau per terratremol e gran fortuna de vent se asseuen e aximateix ha ell, deposant, en dupte que la dita obra de una nau per terratremol o grans vents fos durable e sens perill."
Villanueva (editor) Deliberació del capítol de la Seu de Girona t. XII, doc. XXXIV

ASSEURE'S v. refl.

Posar-se sobre el seient.

V. seure's.

"Ab tant lo rey se calla per oyr que respondrien e assech se en son siti."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XCI

"E anans que l rey se assega a la taula, lo matropolita... diga la benediccio qui es acustumada de dir al seent de la taula."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Ordinació de la manera com los reis d'Aragó se faran consegrar...

"... axi com alscuns, que, apenes son asseguts a la taula, ya volrien haver tota la vianda denant e a colp en lo ventre..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primer partida, XIV

"E la Princesa se lexa de continent de dançar e pres a Tirant per la ma e asigueren se en una finestra..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXI

"E lo senyor rey feu los se assiure davant e feu los donar a menjar e demana ls de noves..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXXXV

"Mas al mati segent, com lo dia declara s, torna viu, e molt reebeament el s asigue el lit."
Visió de Trictelm 21, f. 49. Llegendes de l'altra vida.

"Tant com dinés / lo cor d om res no streny;
en cor avar / algun be no s assiu,"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 389, ed. Pagès-CVI

ASSEURE, [ASEURA] v. a.

Posar algú sobre un seient; fixar, col·locar, establir.

"En apres, meses en lo dit clot alscunes pedres, foren fets altres dos clots per aseura aquells dos pilars."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1406

"Quant lo rey entes que aquest era En Guillem de Moncada, senescal, leva s del siti en que seya e pres lo per la ma e assech lo prop si."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. I

"... fetz asiure lo malalte denant nos, e prenetz .i. gaçador prim e sia fesa .i. poch la tela cornia..."
Joan Jacme Alcoatí f. xxxvj, a

"Si que la comptessa de Prohença fon tan dolenta com la regina sa germana no la assich de prop, que per poch no esglata de dolor."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XXXII

"Com saberen que aquell era lo gran Conestable asigueren lo en la cadira hon seya la savia Sibilla..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXIII

BALLESTA DE DOS PEUS un. pluri.

Ballesta que es para amb una palanca de doble gafa.

V. Cf. Puiggarí, p. 151, 168 i 366, i Jal s. v. ballesta.

"... eren ballesters serrayns del regne de Valencia, e aportaven tots ballestes de dos peus."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLIII

"Item, Con Lorenç fo pres, lo senyor rey feu aportar balestes de torn et de ij. peus al castel a establir; valen .ij. milia sous o pus, les quals deuen esser tornades al senyor rey."
Capítols d'inculpació contra Pere de Palau 70; Camarasa, any 1295

"... exiren los sarrains als mantels d en .Bn..G. Dentença, en que estaven les eledes, e vengren ab foch, e foren be .cc.: e ls altres pels murs ab les balestes de .ij. peus appareylats de tirar si negu hi volgues acorrer..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 172

BALLESTER DE DOS PEUS un. pluri.

Soldat armat de ballesta de dos peus.

V. ballesta de dos peus.

"... que vos trobarets en Valencia que vos exiran .v. milia o .vj. milia balesters de .ij. peus, e dels altres mes de compte que no lexen acostar ost de la vila, tant es lo poder de les balestes e del poder que y es."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 129

BARCA DE CREU un. pluri.

Barca que porta les vergues croades o en creu.

"... ell se feu venir l almirall e mana li... que ls donas entre cinquanta una barca d aquelles barques grans de creu qe havien amenades de Nicotena les galees..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXXV

"... hach llengua de Napols que aquelles galees encara de tot un mes no exirien, de que hi devien muntar entre comptes e altres senyors de senyera mes de catorze, ab cavalleria, que menaven llurs cavalls en barques de creu e en les galees."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XCIII

BARRES (ASSEURE'S LES ___) fr.

Constrènyer-se les mandíbules espasmòdicament a causa de trisme.

V. asseure de barres, barretes, mal de barretes.

"Maleyt sia lo jorn que yo primerament me acoste a vos. E les barres li asseguessen a qui primer ne parlà que yo fos vostra muller; que yo no feya per vos, ni vos per mi."
Metge, Bernat Lo Somni 2.562, lib. terç

"Lavors ve lo xamorro e l estrangol e tol li lo menyar e asseu li les barres e tapa li los canons e mata la."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. VIII