BATICOR s.

Batiment de cor, palpitació.

"segons lo vent
fingis tenir:
no prou oyr,
al cap dolor
e baticor,
esmortiments,
afollaments,"
Roig, Jaume Spill 6.030

BEL·LICORÓS, OSA adj.

Bel·licós, osa.

"Aquesta generacio dels goths fo molt noble, e molt generosa, e molt magnanima, e molt bellicorosa, e molt virtuisa, e molt constant..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 6

"... car l infant en Pere com fo rey Darago, com era hom bellicoros e de gran sperit e fortment executiu, vol en tota manera que son frare lo Rey de Maylorques li n prestas sagrament de feeltat..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

BEL·LICOROSAMENT, [BELLICOROSAMENT] adv.

D'una manera bel·licorosa, amb bel·licorositat.

"E tantost ell se n met en cami de Barcelona ab totes les sues hosts tan bellicorosament..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 15

BEL·LICOROSÍSSIM, A adj.

Superlatiu de bel·licorós, osa.

".. mas empero l infant va be demostrar que baxava dels bellicorosissims comtes de Barcelona e dels Reys Darago, car fae grans feyts de cavalleria ab la spasa de sanct Marti..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 27

BEL·LICOROSITAT, [BELLICOROSITAT] s.

Bel·licositat.

"... en va faer guerra als romans qui, per haver los mesos ell mateix en Spanya, cobejaven haver dintre d aquella senyoria: mas no si posqueren raelar per la gran bellicorositat d aquest Rey."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 6

BESCORAT, ADA adj.

Que té el cor, el coratge abatut.

"... mas dubte molt que ab lo cars aquest qui s saguit e gran desastre molta gent no'n romangue bescorada si per vosaltres, mossenyors, no y es provehit..."
Guerra de Cervera p. 40

BLANCOR s.

Blancura o blanquesa de l'ull; albugo.

"Altre alcoffol a tolre blancor que a estat .xxx. anys per guarir: prenetz espuma de mar, fetma de luert... ana , suc de acori, e fetz ne polvera e posatz ne als huyls tots dies .ij. vegades o .j., tro que sia desfeta la blancor. Aquesta medicina no fal a blancor d uils a guarir."
Tròtula de Mestre Johan 7 b

"Item a aço matex: prin aquells vermens que s fan en los murs e son blanchs e han molts peus, e crema los, e met de aquesta polvora en los uylls, ço es en la blancor, e sapies que sanara."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viij, c. Bib. Univ. València

BLANCOR s.

El color blanc.

"... car qui vol encercar gran blancor en alcuna cosa, en neguna manera no u pot mills encercar ni atrobar com fa si la encerca ab gran negror, e que pos la una color contra l autra."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 4, cap. 199

"Meraveyla s encara de tota la ballea de la cara, de tanta resplendor de blancor com a neu escampada..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VII, 3.105

"Dix que l sabasten es fruit d arbre e es alt ssobre terra .iij. coudos, e a la iolor vermella e que torna a blancor, e sson les branques vermelles e rretrahen a verdor..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 15, d

BOCOR s.



"Item prenets de les pus vermelles roses que porets trobar e picats les e fets en forma de emplastra continuats ne de posar sobre los carboneles e aquella malaltia que ha nom bochor, tot ho sanara..."
Receptari de la Universitat de València f. cxxj. V

CAPA DE COR un. pluri.

Mantell que usen els canonges, dignitats i altres prebendats de les esglésies catedrals i col·legials.

"Item .iij. capes de cor de drap d or qui corre en vermell semblant del damunt dit, fresades per orla ab fresadura ampla de diverses ymages, forrades de tafata vert, en les quals ha encastada en la cogulla .ij. poms d argent daurats."
Inventari de la infanta Joana 6; any 1360

"item encara hi roman .j. capa de cor."
Inventari del castell de Peníscola

CAPRICORN s.

Constel·lació zodiacal i signe que la representa, corresponent al mes de desembre.

"De totes parts sagetava lo jorn
Lo sol, qu havia b son raig clar e pront
Del mig del Cel gitat ia Capricorn;"
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Purgatori, cap. II, 55

"Com empero lo sol devallant ve al signe de Capricorn en l ivern, lo sol com no puxa mes avant devallar segons l estament de son cercle, alli està, faent los dies breus e per conseguents les nits longues."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXVII, 8.680

CARRONYADA, [CORRUNYADA] s.

Carronya, cadàver.

"¿E qual cosa es tan vil en aquest mon com es l home, lo cors del qual com es fet sens anima... es gitat defora e es amagat en lo pregon de la terra e es liurat a podridura, e es dat per vianda a vermens e es feta una vil corrunyada?"
Anònim Speculum peccatoris cap. IV