Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    3 de 61    (728 registres)
veure  Concertar-se
veure  Concertat, ada
veure  Concessió
veure  Conceta, [conçeta]
veure  Concili general
veure  Concili, [Consili]
veure  Concionatori, òria
veure  Concitació
veure  Concitador
veure  Concitar
veure  Concitat, ada
veure  Conclamació

CONCERTAR-SE v. refl.

Acordar-se, convenir-se per a l'execució d'un designi.

"E lo dit Ambaxador se conserta ab mi que apres que l haurien mostrat a sa Senyoria y a tots los qui erem ab ell baix en la sachristia, pujariam los dos alt hon estave lo sanct grasal..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. Dij v

"Altres beguines,
ses companyones
e tacanyones,
en aquell lloch,
per fer son joch,
s i conçertaven
e repleguaven."

Roig, Jaume Spill 4.044


CONCERTAT, ADA s.

Persona avinguda amb altres per a algun designi; complotat, conjurat.

"Les consertades
agubellades
tenen terçeres;
ab ses maneres
tant exquisites,
rompen les fites:"

Roig, Jaume Spill 7.507


CONCESSIÓ s.

Permís, privilegi.

"Empero si ley, fur o constitucions promulgariem en Cort general o alcun regne o regnes o comtats nostres, o privilegis o concessions de atorgament de baronia... en aquell cas volem que cartes sobre aço faedores ab bulla de plom sien munides."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la manera de sagellar ab segells de cera o ab bulla

"... que com aquells qui obtenen concessions o han empriu de la aygua de la cequia de la Ciutat de Malorques, usen mal e hagen usat de lurs concessions venents, donants o en altra manera atorgants en evident prejudici de la Universitat del dit Regne e contra intencio de les dites concessions, que fo e es aquella aygua o empriu d aquella haver atorgada per regar lurs propies possessions..."
Crida pública a Mallorca Pro venerabilibus Juratis racione aque. Mallorca, 14 de maig de 1388


CONCETA, [CONÇETA] adj.

Prenyada, encinta.

"... e la obra d aquest vi estreny e conforta l estomag... e conforte l estomag de la femma conçeta quan es flux..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 26, d


CONCILI GENERAL un. pluri.

Reunió dels bisbes de tots els estats de la Cristiandat.

"Posat -dix ell- que axi fos com los dits cardinals allegaven, no devian elegir altre tantost, si desiyaven esquivar scisma; mas convocar e aplegar consili general, e posar aqui lo fet de la impressio, e provocar aquella."
Metge, Bernat Lo Somni 1.395, lib. segon


CONCILI, [CONSILI] s.

Reunió de prelats i de teòlegs definidors de qüestions de doctrina i de disciplina eclesiàstica.

"E quan fom asseguts dixem li que ell nos havia enviat missatge e prechs que nos que vinguessem al dia del Consili."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 527


CONCIONATORI, ÒRIA adj.

Que pertany a sermons, arengues, concursos oratoris.

"La sentencia del present thema applicada a alguna celebracio, commendacio e lahor de la art dictatoria, concinatoria e declamatoria, apellada vulgarment gaya sciencia, es aquesta: ..."
Felip de Malla Parlaments de Felip de Malla b., f. 86


CONCITACIÓ s.

Acció de provocar un sentiment advers d’algú contra algú altre, concitar.

"... que continuu la inquisicio contra los homens del sagramental, per raho de la concitacio, resistencia e altres crims per ells comeses contra nostres officials..."
Orde del rei Ferran a P. Becet 19 de novembre de 1414, Ed. Martorell, doc. VII

"... que alguns desafrenats, no tements Deu ne la correccio de nostra senyoria... e, tant com en ells es, fan concitacions e procuran escandols contra la dita Aljama e singulars d aquella."
Lletra de Joan I A l'arquebisbe de Tarragona. Saragossa (20 de juliol de 1380). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.961, f. 48 v)


CONCITADOR s.

Aquell que provoca, que concita.

"E per tal que pus rigorosament haiats, mills seura de punir los malfactors e concitadors de poble, trametem vos una comissio e axi mateix al batle e als consols d aquexa vila..."
Lletra de Joan I Al governador del Rosselló i Cerdanya (Saragossa, 20 d'agost de 1391). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.878, f. 127 v)


CONCITAR v. a.

Provocar un sentiment advers d’algú contra algú altre.

"Donchs, carn, llegums,
ni lo perfums,
per que conçiten
apetits çiten,
no n uses guayre;"

Roig, Jaume Spill 10.135

"... en la hordonança d aquest libre se conte en escrit tot ço que de tota la historia universalment e particular fon fet, e que fon lo comensament de les enamistats e dels escandels que concitaren Grecia contra los Troyans; ..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 122


CONCITAT, ADA adj.

Excitat, enutjat, incitat.

"... per tal nos som axi fellons e concitats contra ells, e puys contra tot l umanal linyatge, que no ns poriem james sadollar per molt de mal que li faessem."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXXVI


CONCLAMACIÓ s.

Crits, aclamacions d'una multitud.

"La .IIª. manera que retench Jesuchrist quan se n munta alt al cel, fo conclamacio, que quan Jesuchrist se n muntave, pensau vos que callassen? No pas, ans cantaven."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer Sermó, Feria IV (post Ascensionem)


torna a dalt