AFRICÀ, ANA adj.

Relatiu, pertanyent a l'Àfrica.

"... yo us remet la culpa que de vostres falses openions en mi comença, ab aquesta sola condicio que prestament la africana terra de vostra presencia sia feta vidua..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXXIII

"Trobaras en la Cronica africana que, enterrogat l abat Senon per lo princep africa Polus, com edificaria novella ciutat... respos lo dit sanct abat axi: ..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. VII

AGENÇAMENT s.

Adob, ornament.

"Entre presist e emblist no ha cor agençament de paraula."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"Si vedada es carn a home religios, no es cuvinent cosa que de peix ni d altra vianda faça semblant sabor ni plaer a la boca, la qual sabor e plaer atroba la boca per agençament de salses e d altres cases."
Llull, Ramon Blanquerna 2, cap. 28

AGENÇAR v. n.

Plaure, abellir.

"E soy de tal captinença
Que no vell ne puch dormir,
Ne m plau viure ne morir,
Ne be ne mal no m agença."
Ortafà, Ponç d' Cançoner de Saragossa f. 196

AGENÇAR, [AJENÇAR] v. a.

Embellir, ornar, decorar, adobar.

"E, quan n es donada d aquesta farina a menjar, alarga e solte la orina e ajença la color..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, a

AGENÇAT, ADA adj.

Embellit, ornat, parat.

"... e que fos partida per lonch e per ample e per fons, e que fos agençat de maneres de colors e de figures saviament."
Joan Jacme Alcoatí f. V, a

AGNUSCAST s.

Arbust verbenaci, el Vitex agnus-castus, L., de fruit semblant al pebre negre.

"De sarments llit;
e d agnuscast
fformix ton trast,
e d un cantal
te fes capçal;"
Roig, Jaume Spill 10.092

ÀGUILA PESCATERA un. pluri.

Nom vulgar de l'Halictus albicillus, ocell rapaç que es nodreix de peixos.

"... gavines, gavilans, eixadelles, alcaravans, fumadells, àguiles pescateres, carcatrassos, y los dos darrers son de rapina y cassen de estranyissima manera y forma que les águiles trahuen de bol lo peix devall l aygua..."
Despuig, Cristòfor Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (cal veure ed. Eulàlia Duran) VIè

AIÇAR v. a.

Excitar, incitar, instigar; estimular, acalorar; fer bordar (un ca) contra algú.

"Aytambe es tengut aquell qui ayçara ca o l soltara per ço que morde altre."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 51, f. 198, 4

AIÇAT, ADA adj.

Incitat, instigat, provocat.

"E com fos mogut e aiçat per aquestes paraules e en moltes altres guises, ab les hosts sues vench sobre les provincies e terres de Cunedagü e comenssa de offeguar ho tot e tallar."
Història dels Reis de Bretanya MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 13, f. 96 v

AIGUA (ESCAMPAR ___)

Orinar.

"Una vegada se sdevench que aquell burgues estava en la plaça ab gran res de burguesos e de bons homens. Dementre que lo burgues estava en axi, ell hac volentat de scampar aygua e ana a la casa sua. Com en son alberch ell hac stat e complit ço per que era anat a ell... A la plaça torna lo burgues com hac peccat e altra vegada li vench volentat de pixar..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. XXXV

"En lo primer sompni veu que la sua filla, apellada Mandanes, escampava aygua, e ab la sua orina regava tota la terra de Asya."
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. I, tit. V, cap. XIII

"Aquella nit lo bon Spercius no dormi molt, e bon mati ans del dia ell se leva fengint a sos companyons que anava per scampar aygua, e aquest no curaren d ell sino que s tornaren a dormir."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXCV

AIXECAR, [AXACAR, AXECAR] v. a.

Alçar, elevar.

"... que per decoracio e bellesa de la sgleya parroquial... qui es molt baxa e foscha e ha s i a devallar per grahons... dona plen poder... que pusquen fer axecar o alsar e enpehimentar la dita sgleya be e suficientment..."
Manual de 1449 Arx. parroquial d'Igualada

"...e dix li: -Demana senyal a ton Senyor Deu, e demana la sua senyoria que la exech sus alt."
Villanueva (editor) Lletra de rabí Izach a rabí Samuel t. II, doc. XI

"Lo dur pits se amoleix per ella
E fa perdre tota tristor
E axeque tro l cel lo cor."
Facet 379

"La fontane si es d aytal manera que hom no la pot axacar tant hom no n trau..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach

AIXECAR-SE, [EXECAR-SE] v. n. i refl.

Secar; esgotar, exhaurir.

"... e per ço ab son artifici trames foch grech qui mata la dita serp qui habitava en la dita aygua, e les fonts se execaren per los munts cremats e per les plantes arrenchades."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. IV, metre VII

"... per ço que aquella aygua que naix el meu camp ni l pou qui sera en aquell meu camp no se n exech ni se n dessech."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 29, de serv. f. 90, 2