CABAL (DE SON ___) mod.

En ço qui el concerneix, per la seva part, de la seva part.

"E ssi s obra de son cabal cada una e tambe en venir la flor e la leyt."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 11, c

CABAL (PER ___) mod.

Cabalment, justament.

"E can les metxines lexatives son dades a beure per cabal sien dades axi com avem dit."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 97, b

Fitxa Dubtosa CABAL (PER SON ___) loc.

Per la seva part, en allò que el concerneix.

"E passeiant me suaument
Per mon cabal
Eu (?) me trobe dret lo portal
De paradis"
Testament d'En Serradell

CABAL DE (ÉSSER ___) fr.

Ésser igual amb; ser tan fort com.

"Car ja tan no dire ogan
Ffos caball del dan que dat m an
E mans d altres crey que n an pres,
Mas eu planch plus lo meu ades."
Planys del cavaller Materó 93

CABALAR



"Encara en P. de Palau, estant batle per lo senyor rey, a vist et hoyt que, del terme del castel de Segura qui es cabalar del senyor rey, an feytes vendes moltes en les quals lo senyor Rey deu fermar, et no n e estat demanat ne hom per el..."
Capítols d'inculpació contra Pere de Palau 47; Camarasa, any 1295

CABALER s.

Comissionista, mandatari.

"Nos veem, Senyer, que los mercaders fan cabalers que trameten guanyar per lo mon; e veem que aquells cabalers donen lo ters o l quart de tot so que guaanyen... Encara veem que los mercaders qui meten cabal a lurs cabalers, que l cabal es de diners, o de draps o de cuirs o d altres mercaderies."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 4, cap. 116

"E comença a dir en la moneda del Rey de Castella primer e puys en la nostra, e dix nos qui faya moneda de falses morabetins, ni en qual loch, ni qui hi consentia, ne quals eren los cabalers."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 469

"Si alcun hom... qui sia cabaler d altre, o deutor, fugira... de... hon haura pres lo cabal..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 2, f. 34, 1

CABALÓS, OSA adj.

Dotat de cabal; pecuniós, adinerat; i figuradament potent, opulent.

"En altre temps meylor haurets ajudadors
Tals qui les apendran e vençran les errors
D aquest mon, e n faran molt bon fayt cabalors."
Llull, Ramon Lo Desconhort X

"botiga n feu
molt sumptuosa
e cabalosa,
rica, fornida
de infinida
gran drogueria;"
Roig, Jaume Spill 13.622

CABALSAR v.

Adonar-se (DCVB).

"Tantes han de viandes los homens rics, que per la multitut d elles, tantes ne gusten menjant e bevent per lo gran plaer que hi troben, que con cabalsen, axi com hi deurien atrobar sabor e dousor, ells hi atroben amrgors e desplaers."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 12, cap. 129

CABANYA s.

Caseta, barraca, abrigall.

"Mes val cabanya buida que plena de lops."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 96 v, col. 1

"... que tendes ne cabanyes no n podien durar los grans frets que ja hi comensaven de fer."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXVIII, p. 223

CABANYELLES s.

La festa de les cabanyelles o dels tabernacles entre els Jueus.

V. cenofegia, festa de les cabanyelles.

"E mes dix e confessa que en lo mes de setembre feyan ella e sa mare les Cabanyelles, ço es que faen festa per sis o set dies, empero no enramaven la casa perque no fossen vistes ni fos conegut que faessen dites cabanyelles."
Carbonell, Pere Miquel Sentència del procés de la Inquisició de Barcelona Any 1496

"Apres, tench se huna gran festa, les Cabanyelles o Cenofegia que menjaven en aquelles festes."
Ferrer, Vicent Quaresma 25, XXXVIII

CABANYETA s.

Diminutiu de cabanya.

"La bona dona hoint aquesta plorar e avent pietat d ella, tant la prega que en una sua cabanyeta la mena..."
Decameron jornª 5ª novª 2ª

CABARÀ s.



"... prenetz carn e cabarans e ventres de vedes, sement de uruga, ana; fetz ne empastre ab vinagre e posatz lo us per .j. ora..."
Tròtula de Mestre Johan 16 a