ANAMENT s.

Acció d'anar, marxa, aire.

"E no apres de molt, lo anament tornam atras, e per aquella carrera on erem venguts me retorne."
Visió de Trictelm 198, III. Llegendes de l'altra vida

"... e en lo anament del peu qui s mou a enrere e en lo moviment del peu qui va a avant es la segona entencio..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 25, cap. 353

"E aquells, en nom dels Deus per ell donada licencia en senyal de victoria, hixen fora la porta Dardanides, e anants ab savis e suaus anaments, atancen se a la host dels Grechs."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XV, 5.280

ANAP s.

Gran vas de beure, usual durant tota l'edat mitjana.

V. anab.

"Angleses beuen d un anap de vi, cant n an, vint o XXXta persones e cascu beu un glob."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. XII, ed. Balari

"Deus saber que la taça, e lo gobell, o l anap ab que beus..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. XII, ed. Balari

"Ladonchs lo dit hostaler pres celadament un anap d argent e mes lo en la trossa del fill del pelegri..."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens MS. de Girona, cap. Dels taverners e hostalers

"... e asso que has, temps sera que ho possehiran homens qui no t conexeran ne t amaran ne de tu parlaran, ni, si tornaves viu, no t darien un pa ne un anap d aygua."
Llull, Ramon Doctrina pueril 5, cap. 88

"... pero la mort es anap del qual algu no s pot scorrer que ab ell no bega."
Doctrina moral del mallorquí En Pax cap. XLVII

"Miller de enaps .v. diners."
Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. X, X

"Item pren .iij. ous e posa ls sobre les brases del foch entro que sien durs e despuys mit los mujols en una anap en que haga vinagre..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. x, a. Bib. Univ. València

"Dix Aboanifa el semblant del tamarit.
Dix que l tamarit son arbres altz e grans, e a la fulla larga e menuda e menys d espines, e d aquestz arbres fa hom escudeles e anaps e tota altra obra que hom ne vulle fer."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 20, c-d

"En l una ma tench un anap,
En l altra un cantelh de pa,
E cant me vi fortment crida,
disent: -Senyer, merce m ajats."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 52

ANAR v. n.

Juntament amb la preposició ab i un substantiu pren la significació del dit substantiu.

"E axi podets vaer aquesta companya que ls pisans e aquells de Sahona havien feyta a quina fi es venguda per llurs mals tractaments, e aytal lo que esperen haver de Deus tots aquells qui no yran ab veritat e ab justicia..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXC

ANAR v. n.

Ser en tal o tal estat, trobar-se bé o malament.

"E com madona la infanta lo vae, fo millorada, empro ella havia feyt testament ans que pirs li anas, e puys lo conforma..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXIV

"E si la portes en la ma e vols saber del malalt si viura o morra d aquella malaltia, digues li: -Amich, com te va? -E, si respon que mal, sapies que morra."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 58; MS. n. 216, f. liiij, d. Bib. Univ. València

ANAR s.

Acció d'anar, anament; aire, manera de marxar, de moure's.

"... li vengueren a l encontre la Duquessa e Laquesis, la qual com viu a Curial tota s cambia e perde la manera de l anar que solia tenir."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 27

ANAR v. n.

Junt amb el participi passat dels verbs actius significa sofrir la seva acció, i amb el dels recíprocs executar-la.

"E, si be m vets l abit portar
Axi ampla e mal taylat,
En n ay lo cor pus scalfat
Que d altres qui van pus polits;"
Planys del cavaller Materó 554

ANAR v. n.

Defecar.

"Dix Galien que les cols dels ortz valen a la tos viella... e, quan son donades als nins que no poden anar, van hivas."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 24, d

ANAR v. n.

En termes de joc, jugar, posar al joc una certa suma de diners.

"... que nuyll hom de qualque condicio sia no gos jugar a negun joch de daus... ne a negun altre joch on diners vayen, sino a taules e a escachs... Encara, que negun joch de taules ne d escachs no vayen mes de .v. solidos de qualque moneda correga e lloch a .j. joch."
Ordinacions fetes en Cort XXXIV. Anuari IEC, I (1907)

ANAR v. n.

Conduir, menar, portar, guiar a un endret determinat.

"Item fou atrobada una tanqua ab son colomer sots lo dit alou qui afronta ab lo cami publich qui va a la Ciutat... E d altra part ab altre cami publich qui va a la creu..."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 23 de juliol de 1434

ANAR v. n.

Marxar, operar, produir-se, avançar, caminar, referit a les coses.

"Hoc, si Deu ho vol, no va axi, no!"
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.266, segona partida, XIV

"E per ço car de tot volets los dits deffalliments esquivar, quant mes va mes vos creix lo desig de les riqueses ajustar."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa III

ANAR v. n.

Passar, transcórrer, escolar-se el temps.

"Mas no ana gayre que vengueren a Murcia be quatre milia serrayns ginets..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXV

ANAR v. n.

Moure's, marxar, caminar.

"... e en tot loch un ma girava, la tua gracia e misericordia me anaven devant."
Canals, Antoni De arra de ànima

"A aquestes paraules si cridaren totes les gents de les galeres e dixeren a altres veus: -Anem, anem, anem! que ab la ajuda de Deu, tots son nostres."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXI

"E dixeren don Pero e don Atorella que aquela anada Dares haviem emparada que y anassem, e puys que anassem a Morela, e d aquel cami que u hauriem tot."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 133