ALTAR v. a.

Plaure, agradar.

"... veiats si les porets ginyar que l venen e lo preu qui n haurien a esser de manera que, si ns alta, lo ns puxam, pagants lo preu, aturar..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCCXCIII, 1

"Alta li n una,
que era veada
sols d ansalada,
alls y formatge,"
Roig, Jaume Spill 5.224

"Empero, si aquell qui la dita roba vendra o haura venuda, dira a aquell qui la dita roba comprada haura que ll la li ven per aytal com es, dient: -Veiats la o la fets veure, e, si us altara, vos la prenets, e si no, vos la lexets..."
Consolat de Mar tit. XIV, cap. CCXCII

"E prestament Plaerdemavida respos: -Molt me alten, senyor, les vostres paraules, mas no les obres."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXVII

ALTAR-SE v. refl.

Complaure's, agradar-se.

"E ells amen molt de cor mon frare e no s alten res de vos de vostra gent per veritat."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXVIII

"... faent li abelliments e çenbells d aço de que tot hom se alta, ço es, de honors e de delits e de peccunies, o d aço que sapies que a ell placia..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXV

"... e plau nos molt com tan be us sots trobada en la mar, e quan vos altats de la bellesa e avinenteses de la nostra galea."
Itinerari de Joan I n. 351

"E pregam vos que regonegats quines coses son vengudes en aquexa nau,e, si n hi ha de aquelles que sabets de que s altam, fets nos ho saber per tal que us n escrivam."
Epistolari del rei Martí Lletra núm. 12 ( 5 de gener de 1406)

ALTÀRIA s.

Altura, alçària.

"... que a cascun lindar de la porta de part de dins a l entrant de la plaça havia una pinya tota d or, de altaria de un home e molt grosses que cent homens no les podien alçar..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CIV

ALTAT, ADA adj.

Complagut, uda.

"E dix al prior que puys que nostre senyor Deu li havia donat sciencia, que volia servir Deu, e que se era altat de la religio de preycadors..."
Ferrer, Vicent Quaresma 115, III

"E encara has per conexer yo esser me altada de tu, e per aquesta raho haver avorrits pare, mare, parents e amichs, e encara tota la mia honor?"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 55.

ALTEA s.

Altesa, altura.

"... e guarda t que ab peccat no fasses ton cors ten fexuch que no pusques pujar en les altees que pugen aquells qui per via de penitencia feta en dejunis e en bones obres pugen a la celestial gloria."
Llull, Ramon Doctrina pueril 5, cap. 11

"Dix el Xe.: -L honrament e la altea de aquest segle e de l altre es el bon seny."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 101

"...diu que axi com son de coses baxes, son d est mon, e yo que so de la altea, no so d est mon, e si no creeu que yo so morreu."
Ferrer, Vicent Quaresma 94, XVI

"Apres aquella sancta anima, dotada per exces de tota virtut sobres gran e altea virtual..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.773

ALTEA, [ALTESA] s.

Títol d'honor dels reis i prínceps de sang reial.

"Molt alt et molt poderos Princep et Senyor. Apres que no escrivi a la vostra gran altea dels afers de l alt en Jacme, ça enrera..."
Lletra de Gilabert de Centelles A Pere del Punyalet, Arx. de Mallorca, lib. 8, anys 1349 - 53

ALTERABLE adj.

Que pot ser alterat o canviat.

"Fill, dix lo hermita, .j. hom se maravellava de la volentat de Deu, car vijares li era que fos alterable."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. LVIII

ALTERACIÓ s.

Canvi, mutació o mudança; pertorbació.

"O, Senyor, e quina alteracio e mutacio es dins la anima que sobtosament veu tu!"
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.900, tercer punt

ALTERACIÓ s.

Emoció penosa manifestada per un canvi de les faccions, de la veu, commoció, pertorbació.

"Com lo Duch Dandria se veu fer tal proces e de tanta infamia per a ell e als altres, e veure s foragitat de tota honor de cavalleria, pres tan gran alteracio que la fel li sclata e mori de continent."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXI

ALTERAMENT s.

Commoció, pertorbació.

"... e lo dit en Bernat Gaço veu lo fill mort e lo cerbel per les horelles, ach tant alterament que caygue, que may parla e mori."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim CCXXXIV

ALTERAR v. a.

Mudar; canviar, modificar.

"Novell me seria si oyia que jamay dona, en sa vellesa, hagues trebayllat en alterar la color dels seus cabells."
Metge, Bernat Lo Somni 3.431, lib. quart

"... com la ymaginacio porte cas alterant lo cors propri nostre, car vos mengant una pruna verda a mi se me esmuçen les dents, hoc encara, per una fort ymaginacio se puga alterar lo cors strany."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

ALTERAT, ADA adj.

Canviat, mudat, modificat.

"veya l sançer,
no gens fumat
ni alterat;"
Roig, Jaume Spill 3.632