SÀLTIM conj.

Almenys.

V. sàltem.

"... no es stada feta alguna provisio en lo dit negoci o, saltim, tal que a la reintegracio del dit don Jofre e de la dita capitulacio satisfaça."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 19, p. 23

"... contra la qual casa o saltim en escorcoll de aquella lo dit capita ab los conestables e lur gent volien saltejar per scorcollar aquella..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1462

"... suplique lo present Consell li placie fer li tanta de gracia que per tant com ell ha titol de medecina li vullen fer alguna subvencio e donar li salari algu per la dita medecina saltim perque haie titol de esser conduhit per la vila."
Llibre de Consells de Cervera 22 de juliol de 1452

SALTIRI s.

Rosari, enfilall de grans.

V. Cf. Puiggarí, p. 124 i 327.

"It. uns saltiris jaspis ab senyals blanchs, ab un floch vert y de grana daurat, en que ha sexanta un gra."
Inventari de Madona Miquela vídua de Puigsteva Igualada, 7 de febrer de 1537

SALTIRI, [PSALTIRI, PSALTERI] s.

Instrument musical compost d'una caixa harmònica plana en forma de trapezi amb un sistema de cordes metàl·liques disposades en sentit horitzontal, el nombre de les quals oscil·la entre quatre i deu o més de deu.

V. cf. Pedrell, "Organografia musical".

"E habilitara vostre anima per esser temple de spirit divinal, aixi com sobre Heliseu devalla al so del psaltiri."
Felip de Malla Parlaments de Felip de Malla b, f. 87 v

"... e ab psalteris de .x. cordes, significants observança dels .x. manaments de la ley, scrits en dues taules... e ab arpa, choro, symbols e guitarra de so espiritual..."
Felip de Malla Parlaments de Felip de Malla b, f. 86

"... e puys sera exit de aquella vila encontraras gran companyia de prophetes qui devallaran del munt prophetant, e devant ells psaltiris e simphonies e molts altros sturments..."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 99

"Item un sturment de fust appellat saltiri, ab cordes de fil de lauto."
Inventari d'Alfons el Magnànim 273; any 1413

"he l instrument,
lo qual descriu
lo rey Daviu
en son Psaltiri
(ha nom saltiri,
fet de deu cordes),
ffes que t recordes
ab armonia
he melodia
tots temps sonar;"
Roig, Jaume Spill 12.704

SALTIRI, [PSALTIRI] s.

Recull, llibre de salms.

"Apres la Emperadriu se leva de lla hon seya e posa s al cap de la cambra ab lo psaltiri en la ma, e pres se a dir ores ab una donzella que li ajudava."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLIII

"Item un psaltiri e .j. liber usum encadenats abduy en lo cor."
Inventari de la casa prioral de Sant Vicent f. 2 v. València, 1466

"... e si sabets legir, legits lo saltiri, e al començ de cascun psalm, Ave Maria, e a la derreria del salm, Gloria Patri..."
Ferrer, Vicent Quaresma 64, VIII

"... e mana als qui no eren missacantans que dixessen lo saltiri per nos..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 539

"Item, dos saltiris, hun avangelister e hun epistoler e huna consueta."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

SALTS (A ___) mod.

Donant salts.

"Mes, inprudens
e necligens,
ben indiscretes,
cinyen se stretes,
ballen a salts,"
Roig, Jaume Spill 8.895

SALTS (EN TRES ___) loc.

Amb gran prestesa, molt ràpidament.

"E no us pensets que anas durment,
Segons que m parech al partir,
Car en tres salts la vi axir
De la carrera on stava."
Planys del cavaller Materó 215

SOBREALTAR, [SOBRAALTAR] s.

Cobertura d'altar.

"Item .i. sobrealtar de vellut morat.
Item .ii. sobrealtas blanchs e .i. tovaylola blancha."
Inventari de l'arquebisbe Arnau Cescomes f. 9

"Item .i. sobraaltar de seda blancha ab les orles blaves sembrat ab rosas e ab flors d aur.
Item .XV. sobra altars obrats de seda de diverses colos.
Item un sobra altar de seda qui serveix a la creu adorar."
Inventari de Pedralbes Any 1364

"item encara hi roman en la dita capella .v. sobre altas enters bons."
Inventari del castell de Peníscola

SOBRESALT s.

Amor excessiu.

"Axi m a pres / trobant me enamorat
per sobresalt / qui m ve de vos, m aymia:"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 13, II

SOBRESALT, A adj.

Sobiranament alt.

"... com salvar la sua anima sia cosa sobresalta per la qual volc Deu crear los homens..."
Eiximenis, Francesc Llibre de les Dones f. 213 v; ed. Barcelona, 1495

SUBALTERNAR v. a.

Sotmetre, subjectar, sotaposar.

"Ells de aço / una sciença feren
ab que lo mon / una part se n governa,
los actes tots / dels homes subalterna;"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 325, CXII

TEMPS (EN ALTRE ___) mod.

En temps passat, antigament.

"... per que us suplich que la reebats en aquella amor, en aquella gracia que en altre temps tenir la soliets."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

TERRA (SALTAR EN ___) fr.

Desembarcar.

"E mossen Thomas Pujades,
tan prest fon saltat en terra,
va dir: -Laors sien dades
a Deu qui ns ha feta guerra,"
Cobles de tristor de les Tres Naus catalanes de conserva