COVENIR v. n.

Convenir, caldre, ser necessari.

V. convenir.

"E si algu desigas aver aquell molto, necessariament se avia a combatre ab aquells bous; e si d els agues victoria, covenia que ls fes arar e girar aquella terra on eren..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 197

"¡ay de mi, trist!, / de tal dolor indigne
a la qual sols / plorant cove que fuja."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 55, VI

COVENT s.

Convent.

V. convent.

"Certa cosa es, que tot covent de religiosos mendicants, axi com de frares menors, de preycadors, e d altres semblants, es dit e es comunitat."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.626, segona partida, XVII

"car d infanteha,
des que fon nada,
ffon doctrinada
dins lo covent."
Roig, Jaume Spill 6.326

COVIDADOR s.

Aquell qui convida.

"Item, que ls covidadors dels senyors e de les dones d estament sien quatre cavallers e generosos e VIII ciutadans, e vaien en dues partides per ciutat covidan, la vespra de l anniversari, totes condicions d omens e de dones notables."
Llibre de Memòries València, 1410

COVIDANT s. i adj.

Assistent a un convit.

V. convidant.

"E aquets asians havien induits los grechs que donassen corones als covidants, e que s lavassen ab aygues odoriferants, e que donassen de moltes diversitats de viandes..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 872, lib. II, tit. I

COVIDAR v. a.

Convidar, invitar.

V. convidar.

"Apres, si lo rey d Arago te tramet una letra dient: -Jo vos covit que siau tal dia a les noces de mon fill, -quan tu hauras legit la letra... mostrar l as a tos amichs..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXIII

"¿sou vos lo ffill / de la Verge real,
e sou Jesus, / ffill de Deu eternal,
que a perdo / los peccadors covida?"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 46, V

"Vet, donchs, que Deus lo Pare te ha covidat a les noces de son Fill..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXIII

COVINABLE adj.

Convenient, convinent.

"... ans anaren per la muntaye Guastada hon els no trobaren ne flos ne fruyt, so es la via d infern hon totes las cosas son gitades qui no son covinablas."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 77

"... e si malaltia los esdeve procuren ab requesta diligencia per los menescals esser curades et remeys fer covinables..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Cavalleries

COVINABLEMENT adv.

D'una manera convinent, convenientment.

"Haja encara el mestre racional ab si en escrits totes aquelles coses les quals son tenguts de fer... los demunt dits officials... per tal cor si deffallien o erraven en son offici mils ne pora saber veritat e pus covinablement corregir e punir."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Maestre racional

COVINENÇA, [COVINENSA] s.

Convinença, acord.

V. convinença.

"... e el missatje demana que cavalers anassen una legua, e exir los ha Benahabet en fe del rey per so que fahes covinensas ab lo rey faelment e no fentament..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXVI

COVINÈNCIA s.

Conveniència, fet de convenir alguna cosa a algú.

"... ell entenie a donar bon recapte a les dites scoles e de fer e complir tots los pactes e covinencies que son stats fets e fermats entre la dita universitat e ell."
Llibre de Consells de Cervera Any 1389

"... el tesaur nostres reebedores e conservadores volem esser comeses a un feel e industrios hom qui tesaurer per la covinencia de la cosa, sia nomenat..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Tesaurer

COVINENT adj.

Convinent.

"Per tal con en letres escrividores les quals per nos... son trameses, es manera covinent observadora..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la manera de scriure letres a diverses persones

"Per que yo, senyor, me enten a vos anar per mes covinents jornades e no tant grans com fera si Mossen en Berenguer de Pau no m hagues dites les dites paraules..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1367, n. 163

"E com ells hayen praticat del dit fet ab un jove que es d açi prop de Sent Antoli, lo qual es covinent e suficient a tenir e regir les dites scoles... per so digueren al Consell que acort que faran sobre lo dit fet."
Llibre de Consells de Cervera 7 de juliol de 1393

COVINENTAR-SE v. refl.

Convenir-se, avenir-se.

"Item, ordonoren que algun revenedor ne revenedora no gos comprar ne fer comprar algunes caçes ne volateries fins tocada la terça hora del dia, e en la plaça de la Volateria... E encara, que no s gosen covinentar ab algun caçador ne parador, ne altra persona, ne comprar de algun qui aquel la aport fora la ciutat, fins que sia en Ciutat, en la dita plaça, e passada la dita hora."
Llibre de Mostassaf 5, Capítols de revenedors de volateria e d'ous e de casses, e de mercers e formatges e tenders (Mallorca, 1448)

COVINENTEA s.

Conveniència.

"Quart: que prengues les partides de la vianda ab covinentea de temps e de tempre, e no cuytadament ni sobergua, axi com alcuns, que, apenes son asseguts a la taula, ya volrien haver tota la vianda denant e a colp en lo ventre..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 807, primera partida, XIV