COURER s.

Aquell que treballa el coure; llautoner.

"Dissapte a vj de agost de l any mcccclxiij fon feta e buydada la bombarda grossa de coure appellada Santa Eulalia que la Ciutat a feta fer an en Barthomeu Ferran courer e fon buydada en lo camp de la Dressana."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades

"Item dos miyes canes a n Sala courer per .xviij. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

COURO s.

Coure.

V. coure.

"Item un anap de couro deurat de artifici de fer lum."
Inventari del rei Martí 177, f. 82 v

COUTELL s.

Coltell.

"Sensualment sentim e entellectualment entenem que en axi com lo coutell no fa a menysprear per lo ferrer dentro que sia vista la trencadura del coutell..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 30, cap. 366

COVA s.

Caverna, excavació.

"E com hague finida la oracio ell se senya e comana s a Deu e entra dins la cova tant com la claror li dura, e aqui ell lança un gran crit per que lo drach lo hois."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXCV

COVAR v. a.

Estar-se (un ocell) sobre els seus ous per a fer-los descloure.

"Foll es qui ous de gallina fa covar a mila per fiança de polls."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

COVARD, A s. i adj.

Mancat de valor, de coratge.

V. coart, ada.

"... rebi una letra vostra... la qual es no menys desvariada que covarda segons demostrau per vostres vanes offertes, puix sou certs que si destintament vos offerieu a batalla fora content egualar les persones e honor tacada de vos vosaltres ab la neta mia..."
Lletra de Lluís Cornell a Lleonard d'Alagó Cod. Escurialensis L-I-25

"Les armes fan / los prous homens valer
e ls puja tost / un semblant de momen.
Aquest es loch / d on lo covart dexen,
mes prop de ssi / es les dones veher!"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 13, ed. Pagès-XXX

COVARDERIA s.

Covardia.

"Mas dubtant fort / de perdre ta vil sanch,
Has deffallit / mostrant covarderia,
Ço qu enprenguist, / dintra la paeria."
Erill, Arnau d' Cançoner de Saragossa f. 229 v

COVARDIA s.

Pusil·lanimitat, timidesa.

"Les quals coses manifesten prou la flaquesa e covardia de vostre vil animo..."
Lletra de batalla de Galceran de Besora a Lluís Cornell Cod. Escurialensis L-I-25, f. 130 v

"car, desastruch / al perill de la mort,
ladonchs no l val / enginy ne maestria
per ben cobrir / sa strema covardia,
ans elegeix / fugir per ser estort."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 5, ed. Pagès - XXX

COVARJA s.

Cova petita, amagatall, covarxa.

"... en les covarges de la terra amagar fara molts altres devots xpians adoncs com homens per los deserts e coves e espesures s amagaran..."
Profecia de la guerra de Granada MS. n. 216. Bib. Univ. València

COVE s.

Gran cistell de vímets i canya amb anses.

"Mirau Virgili qui fon tan gran poeta com fon decebut per una donzella que l feu star penjat dins hun cove una nit e hun dia a vista de tot hom..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLVI

"... e axi hagueren grans coffins o covens, e meteren se entre la gent..."
Ferrer, Vicent Quaresma 159, XXX

"Item un cove de canyes plen de cayem que no es adobat."
Inventari del castell de Tous Any 1410

COVENADA, [COVANADA] s.

Contingut d'un cove.

"... superbia e ergull e vanagloria e luxuria per tots regnara entre totes gents, tots preats maestres en teulochia, frares e capelans en mala copdicia vullan religio no mantendran ne de les animes que a covanades los seran merquaderia..."
Profecia de la guerra de Granada MS. 92-4-18. Bib. Univ. València

COVENET, [COVANET] s.

Cove petit.

"Item, VIII vernigats, V anaps, e XVIII scudelles e hun covanet, e XIIII canades, tot sotil."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1484