REPRÈS, ESA adj.

Reprimit, ida; aturat, ada.

V. repremut, uda.

"Conaxensa, sens dir li s res,
Vent que stave jo tot repres,
Dix sens cridar:
-Citarea los fa passar
Aquest turment perque n amar
Foren cruels."
Rocabertí Glòria d'Amor 350

"E trau tota aquela que es amagada en lo membre on es la dolor, ssi es la umor viscosa o grossa o molta, o que ssera rrepresa en les venes menudes estretes, o ventositat freda o de gran fumositat grossa que no troba exida."
Llibre de les medicines particulars f. 8, b.

REPRÈS, ESA adj.

Blasmat, acusat, censurat.

"El bisbe e n R. Gaucelm que m o havien dit tengren se per represes de ço que dit havien."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 492

REPRÈS, ESA adj.

Recobrat, refet; repenedit.

"Errat avia l cami
Vos tot dret mes m i haveu
-Tot repres aço digui,"
Lleonard de Sors (?) Cançoner de Saragossa f. 165

REPRESA s.

Repeu, mènsula, peanya.

"Item: una filada en que estaran .ij. capitells ab fulles, segons se mereix, e .iij. represes."
"Item: que tots los aproitalls de les anayas, e dos entaulaments e nodriments de peus ab represa a la claustra sobirana, se hagen a fer."
Manual Torró II, Arxiu Hospital de la Santa Creu

"... e pintar e daurar les images de pedra qui son dins la casa major en que s celebra lo Concell de Cent jurats d aquesta ciutat ab les represes de pedra en que stan les dites images..."
Llibre de clavaria Arxiu Municipal de Barcelona, anys 1401-1417, f. 167

"... per pintar e daurar .iii. images de pedra... ab lo tabernacle de pedra que es sobre la image de Nostra Dona Santa Maria, qui es una de les .iii. images que hi han, ab la represa en que sta la dita image de Nostra Dona ab les represes en que stan les altres ii images..."
Llibre de clavaria Arxiu Municipal de Barcelona, anys 1401-1413, f. 137

"Item, doni a n Johan Lobet, piquer, per un stal que ffeu de ffer les represes per metre aquelles iiij ymatges que staven sobre los bastiments de la creu, LXXVIJ sous."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 33 d5; any 1428

"Item, doni an Vicent Çaera per pintar per avinença feta entre los senyors de Obrés e Racional ab ell de pintar la creu e les represes de ella..."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n.18 d3; any 1407

"... e dix mes avant que encara se n havia fet portar lo dit En G. Gençor la pedra de les represes e l egualament dels pilars de la creu dessus dita..."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 17 d3; any 1414

REPRESENTACIÓ s.

Acció de representar en escena.

"... preveres qui havien carrech de la administracio de la processo qui s fa cascun any en la feste de Corpore Xpi e de les representacions e entrameses d aquella, de que havien cert salari..."
Novells ardits 1 de març de 1458

REPRESSIÓ s.

Acció, fet de reprimir.

"... que liberalment e sens pena e sens tota repressio e pahor de nos e de nostres officials pugats demanar, exigir e reebre honor, lexes, heretats..."
Capítols de la Confraria dels sastres de Barcelona Arx. C. d'A. (reg. 2.591, f. 122). 2 de desembre de 1419.

SALPRÈS, ESA adj.

Assaonat i premsat amb sal o salmorra.

"Carn de porch fresqua e salpresa de poch se pot mengar: special del salvatge perque es carn que te menys superfluitats e tant es de mes digestio."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

"Item que nuyl hom no gaus vendre la liura carnissera de moton fresch mes anant de VIII drs... la liura de porch fresch e de salpres mes anant de VIII d..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 149

SUPRESSIÓ, [SUPPRESIO, SUPPRESSIO] s.

Acció de suprimir.

"Item sobre lo fet de les monges de Trasovares, ha respost nostre sant pare que ell es content que sia vista la suppresio feta per mossen B. olim."
Lletra de Dalmau de Mur a Alfons el Magnànim Ginebra, 9 d'agost de 1418

"Si lo senyor Rey, per suppressio de veritat o en altra manera es indignat... aquests ab humils supplicacions lo deuen lunyar de sa indignacio..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.130, segona partida, XIII

TAMPREST, [TANPREST] adv.

Tot seguit, immediatament.

"... e quant foren morts elles abdues, per la gran fam que passaven, hagueren de consell que s menjassen aquelles dues infants, e rostiren les tanprest."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 3. X

TEMPRES s.

Témpores.

V. témpores, temps.

"lo dimecres, e l divendres,
e ls dissaptes son quatre tempres."
MS. n. 216, f. lxiiij, b. Bib. Univ. València

"Les primeres quatre tempres son lo dimecres e lo divendres e lo disabte de la segona setmana de quaresma.
Les altres son lo dimecres, e lo divendres, e lo disabte de la primera setmana apres Cinquagesma.
Les altres son lo dimecres, lo divendres, e lo disabte seguents de Sancta Creu, que es a .xij. de Setembre.
Les altres son lo dimecres, e lo divendres, e lo disabte seguents a sancta Lucia, que es a xiij de Deembre."
Granollachs, Bernat de Llunari De les quatre tempres, f. sign. cvij, v

U APRÉS ALTRE loc.

Un darrere l'altre, successivament.

"... e de fet los dits .iiij. conselles com a sindichs, ço es, cascu d ells hu apres altre, prestaren lo dit jurament posant llurs mans sobre la dita creu e missal..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 102

VESPRES s.

Part de l'ofici diví que se celebra vers les dues o tres hores aprés migdia, entre nones i completes (toc de campana que convoca a la pregària de vespres).

"Item que negun moliner no gos molra del dissapte lo sol post fins haien tocades vespres del diumenge."
Capítols dels moliners d'aigua 13; Mallorca, 1436

"... e aço meteix volem esser fet en les vespres e en les matines solemnes, en les qual, segons l altra ordonacio, l altar nostre en les damunt dites vespres e matines sera aornador."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Escolan de la cappella

"... e apres exiran a la missa e al sermo de sanct Jordi e apres solemnes vespres."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXX