VENTRADA s.

Totalitat dels petits que una femella dona a llum en un part.

"...e ella paria fill e filla, dos beços, e no feya matrimoni de aquells de una ventrada, mas de la una ventrada ab l altra multiplica tant..."
Ferrer, Vicent Quaresma 131; Sermó XLI

"Com Silvia hac dos fills de una ventrada, co es Remus e Romolus, lo qual Romulus funda Roma."
MS. 352, f. 241. Bib. de Catalunya

"Anomena se encara la natura del sol quant entra en sa terçera casa Geminis, figurada per dos jovens nats de una ventrada, los quals foren Castro e Pollux, deificats per los antichs..."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. ciiij

VENTRE s.

El mig, la part central o més important i considerable de certes coses.

"Aleffora son .2. estelles e es ventre de Libra, e son per aytal manera o o."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cx, b. Bib. Univ. València

VENTRE s.

La part reinflada del mig d'un vas o vaixell.

"...en lo mig del ventre del dit pitxer ha una serment de fulles cinellades, e baix en lo sol del pitxer e començament de peu ha una serment de fulles e de flors ab uns raigs qui pujen per lo ventre del dit pitxer..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 245; any 1417

VENTRE s.

Cavitat abdominal.

"...e apres vaja a la privada, car es li fort san e profitos en aquell temps haver lo ventre porgat e ajuda molt a servar honestat contra leges ventositats qui s porien seguir en taula."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. qui posa com deu hom si mateix compondre honestament cant menja

VENTRE s.

Necessitat natural, interès material (mot familiar).

"Mas, com dit es, ni la gent ni lo ventre no sofir tantes vostres dilatories delliberacions."
Lletra de Pere de Portugal Als consellers de Barcelona. Vic, 16 de febrer de 1466

VENTREGÀS, [VENTREGAÇ] s.

Gros ventre.

"...e puys que menjades les avia e dins son ventregas, e moltes penes e dolos soferides havien, gitave les per la part de fora per dejus..."
Visió de Tundal (Tuglat) 517. Llegendes de l'altra vida.

"E aquest sach es lo ventregaç, qui aytant com reeb per dessus aytant lexa anar mes per dejus."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXIII

VENTRELL s.

Part de l'exterior d'un objecte que correspon al ventre.

"Item, set mamellas d argent.
Item, quatre ventrells d argent.
Item, duas barras d argent.
Item, deu ulls d argent."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

VENTRELL DE LA CAMA un. pluri.

El tou de la cama, massa carnuda i ressortint a la part posterior de la cama.

"La ventosa posada en lo ventrell de la cama, val a humor calenta que sia en dit loch..."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. fiij

"...e vagen ab habit honest e vestidures de tal longitut o larguesa de mitg ventrell de cama en avant, inhibint los expressament que no aporten vestidures de diverses colors barrades..."
Recopilació de les franqueses i dret municipal del Regne de Mallorca Mallorca, 20 de maig de 1435

VENTRELL GROS (TENIR EL ___) fr.

Guardar un ressentiment o sentiment d'animositat contra algú.

"Guillalmes del Chastell, son frare, tenint per aquella raho lo ventrell gros contra Curial... per un haraut lo scrivi requirint lo de batalla..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 86

VENTRELL PLE (TENIR EL ___) fr.

Estar tip, fastiguejat, enutjat, cansat d'alguna cosa.

"D on tenim lo ventrell ple de totes aquestes coses que ens cremen la sanch e no s poden ja per nos digerir e que aporten dans sens mesura e perills eminents..."
Lletra de Pere de Portugal Als diputats del General. Vic, 7 de març de 1466

VENTRELL, [VENTREYLL] s.

L'estómac.

"Cols e faves, e axi meng quescun dia; per que apar que l ventrell se conforma mils ab una vianda que ab moltes."
Recull d'eximplis e miracles CXIX

"quan se levava
aconsolava
lo seu ventrell
ab un gobell
de malvesia."
Roig, Jaume Spill 4.111

"Senyor, dix Tirant, hui tot lo dia tinch gran dolor de ventrell."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXVI

"Item lo ventreyll de la garça contra riege als verins."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L

VENTRESCA s.

Pell del ventre.

V. panxa.

"Item tota peliceria qui s vena a dotzena, so es assaber de salvazina, axi can son janetes fahines, volps,... ventresques de luries e tota altra salvagina..."
Tarifa del dret de reva de Perpinyà Any 1284