SORT (CAURE EN ___) fr.

Tenir l'oportunitat, l'escaiença.

"... trames .i. correu cuytat que dins xxiiij. horas almenys fos a Cobliure per una galiota del Farrer qui era lla per anar offendra lo dit Ulzinet e haver lo si cahia en sort..."
Novells ardits 31 de març de 1455

SOSTRAURE, [SOSTREURE] v. a.

Treure, prendre fraudulentament.

"Tart sostrau hom la veritat sens .i. poquet de falsetat."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... e donen a entendre que no poden treballar, e enganen axi les gents, e per aquesta via tolen e sostrahen les almoynes a aquells qui de fet son pobres..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.077, cap. XXI

"... que aquelles coses que seran posades a les taules per aportar a la almoyna degudament facen guardar, per tal que per alscuns lecadors per aventura e goloses alcuna cosa d aquelles al dret de la almoyna no puga esser sostreta..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels almoyners

"... car aytals amadors no serquen sino que puguen enganar la fembra ho puguen fer lutxuria, o que s puxen gabar de la fembra com li han sostret tot ço que havia en lo cor..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. XCVI

SOTSJAURE v. n.

Ser sotmès.

"... o les cartes nostres o penons haura trencats, conexent si esser culpable, sie constret d aquen sotsjaure a nostra senyoria."
Constitucions de Catalunya V, lib. X, tit. VIII, § II

SOTSTRAURE v. a.

Llevar un nombre o quantitat d'un altre nombre o quantitat de la mateixa espècie.

"Per que deus saber que ajustan sengles coses a sengles, si romanen .xij. signes, sotstrau ne los .xij. signes..."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cv, c. Bib. Univ. València

TAULAT (TRAURE A ___) loc.

Llançar a taulat, exercici cavalleresc festós, que consisteix a tirar llances i altres armes contra un postissat o castell simulat, per exercitar la punteria i guanyar messions.

V. taulat (Llançar a ___), taulat (Tirar a ___), taulat (Trer a ___).

"... e estant a Muntpesller enamora s de una gentil dona de Muntpesller, e per aquella bornava e anava ab armes e treya a taulat."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. III

"Apres la art de la sgrima, puja lo fill del rey en .j. bell cavall, e ab molts de companyons borna e trasch al taulat, e feu de armes, segons que son mestre li ensenyava."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles quarta part, cap. XI

TAUR s.

Tor; segon signe del zodíac, on el sol entra cap al 21 d'abril.

V. tauro, taurus, tor, toro.

"E veem que en la primavera can lo sol es en lo signe d aries ho en lo signe del taur que l aer es temprat en calor e en fredor."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats Introd. II cap.

"Temps era lavors que ia lo sol era entrat en lo signe de Taur, lavors com los prats verdegen..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXXIII, 10.587

TAURO s.

Taur, constel·lació i signe del zodíac que la representa.

V. taur, taurus.

"-Adonchs, fill, pus que axi n vols anar, cove t que no erres. Tu primerament iras per los corns del Tauro qui ns sta devant, e puys girar t as al Sagitari e tindras la via del Lehó."
Canals, Antoni De Providència cap. vuitè

TAURUS s

Taur, signe del zodíac.

V. taur, tauro.

"Taurus, virgo, Capricornius son frets e sechs, axi com terra: son bons anar vers tremuntana."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cxij, b. Bib. Univ. València

TERRA LLAURADA un. pluri.

Terra conreada.

"... e metem nos tuyt ab les armes, batalla arrengada, a pujar la muntanya qui era de terra llaurada."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXI

"Si alcu en les terres laurades o en vinyes fara foyes o citjes per pendre besties salvatges..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 4, de damno dato, f. 91, 2

TESAURER s.

Tresorer.

V. tresorer.

"Emperamor d aço el tesaur nostres reebedores e conservadores volem esser comeses a un feel e industrios hom qui tesaurer per la covinencia de la cosa sia nomenat..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Tesaurer

THESAURITZAR v. n.

Tresorejar.

"Noresmenys empero esta be a tot princep axi thesauritzar que no ces fer gran be als seus e haga a que recorrega en temps de necessitat."
Eiximenis, Francesc Lletra de l'infant Martí València, 1392

TINDAURELL, [TINDAUREL, TINDAUREYL] s.

Mena de joc prohibit.

V. dindaurell.

"Lo senyor rey stabli e servar mana que negu hom no gaus jogar ni fer jogar ni reversar en negun joch de daus... ni a joch de tindaureyl, ni de cabraboc..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 69

"Item ordenam e establim que nuyll hom de qualque condicio sia no gos jugar a negun joch de daus ne a tindaurel ne a juguesa, ne a cabraboch, ne a croeres ne a negun altre joch on diners vayen..."
Ordinacions fetes en Cort XXXIV. Anuari IEC, I (1907)