CÀVEC, [CAVECH] s.

Instrument agrícola mixt d'aixada i escarpell.

"Item .iii. cavechs e .i. axada."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Item un cavech ab son manech."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Totes les vegades que l pages feria del cavec en la terra, l abat deia: Dominus tecum; mas lo pages no faia semblant que ois l abat ni que l vees, mas que cavava la vinya."
Llull, Ramon Blanquerna 2, cap. 63

"Pales de fust e de ferre, manechs d exades e de cavechs e de destrals."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 20 de Leud., f. 252, 1

CAVEGUELL, [CAVAGUELL] s.

Diminutiu de càvec.
Càvec petit; caveguet.

"Item, V cavaguells de ferre, los IIII manegats."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

CAVEGUET, [CAVAGUET] s.

Diminutiu de càvec.
Càvec petit; caveguell.

"Item, una lossa per fonre plom, e un cavaguet sens manech..."
Inventari Drassana de Barcelona Anys 1484-1486

CAVELL s.

Nom vulgar d'un peix de mar.

"Item ordenaren que retjada, ascat, cavell y gat se vena a raho de quatre dines la lliura....... IIII d."
Crides de Mallorca XL

CAVERNA s.

Lloc naturalment concavat dins de roques o muntanyes, o sota terra.

"... perque veem en aytal temps que serpents e altres reptilies fugen de les cavernes e ixen forçadament deffora..."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. Ir

"Mas havia hi moltes cavernas dajus terra, en les quals cascu se poguera segurament amagar; lo forat, empero, per on hi podia hom devallar, era amagat e no l veya hom, com estigues cubert de moltes romagueres salvatges e gaverreres..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXXIIII, 10.974

"No plorava Amiclates quant fugien los grans senyors e richs homens e de pahor cercaven cavernes e lochs solitaris en los boscatges, on ab ço del seu se amagassen..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, § 13

CAVIARI s.

Conserva d'ous de peix, especialment d'esturió, salats i secats.

"Item, un odre de caviari."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col. diplom. CCLXXX

CAVIL·LACIÓ, [CAVILLACIO] s.

Subterfugi, disputació amb falsedats i sofismes.

"Ells perderen prou de temps en trobar cavillacions de peraules despitoses e decebidores qui res no valen en les quals hom exercita son enginy sens profit."
Flors de les Epístoles de Sèneca XLV

"Encara ho feu per altra stucia e cavillacio, per ço que les gents de l emperador no pensassen que per destret de fam se fos retut e liurat..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 4, XV

"Cartells de batalla no volen cavillacions ne mudar sentencia, mas seguir aquelles paraules que primerament son dites..."
Lletra de batalla de Lluís Cornell a Galceran de Besora Cod. Escurialensis L-I-25, f. 133

CAVIL·LANT, [CAVILLANT] s.

Aquell que cavil·la o usa de subterfugis i enganys.

"... sobreabundant empero la malicia dels cavillants la justicia e expedicio de aquella, reputam esser decent cosa a nostre offici provehir de major rigor en lo ministeri de aquella."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) Lib. IV. LIX, Pragmàtica dels censals

CAVIL·LAR, [CAVILLAR] v. a.

Falsificar, falsejar artificiosament, usar de subterfugis.

"Veu encara que si lo sant Sperit la vol tornar inspirant, e donant li qual que santa inspiracio o veritat alta e clara a ell, tantost la li cavilla e la falsifica e la li met entorn questionant, exponent, girant la a altre seny..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXXVIII

CAVIL·LÓS, OSA adj.

Maliciós, osa; enganyós, osa.

"... de la condicio dels pledejants e de lurs advocats e procuradors e si coneix que alcun d aquells sia malicios o cavillos o inclinat a tardar lo plet, deu lo hom refrenar..."
Doctrina moral e política (=Doctrina compendiosa) Docs. Arx. C. d'A. v. XIII, p. 344

CAVIL·LOSAMENT, [CAVILLOSAMENT] adv.

D'una manera cavil·losa; sofísticament.

"Assi disputa Seneca cavillosament que les volentats o los moviments de coratges son cors, la qual disputacio ell dampna tantost."
Flors de les Epístoles de Sèneca CXV

CAVILLA s.

Peça curta i arrodonida de ferro o de fusta que, en forma de clau, serveix per a tapar, ajuntar, enganxar.

"Item, una cavilla de ferre."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col. diplom. CCLXXX