RETRAURE v. a.

Dissuadir.

"Empero conexent Curial esser molt ences en l amor de Laquesis, si en un punt lo n volgues retraure poria rompre ab ell e no hauria res fet, per que delibera poch a poch fer lo y entendre..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 27

RETRAURE v. n.

Retirar a, ressemblar, semblar, tenir retirança o retirada.

V. retirar a.

"Aquesta tela de raym fo apelada en aquest nom per que ela es en semblant de gran de raym... e en la sua color es negre e retrau a color de cel..."
Joan Jacme Alcoatí f. XV, b

"Dix Izahac que l tamarit es arbre en esta terra que es major que aquels d Egipte... e an lo gra rredon axi com ciuro e es escur e rretrau a grogor..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 20, d

"La .xij. pedra es agats, e la sua color retrau a negror e ha cintes blanques."
Lapidari MS. n. 216, f. ciiij, b. Bib. Univ. València

RETRAURE v. a.

Censurar, recordar una cosa per a blasmar-la o fer-ne vergonya.

"La qual cosa, sant pare, vos li denegats, segons que l dit Simon retrasch, dient que no n haviets raho..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Vidal de Vilanova al papa Joan XXII (III, 194)

"tots mos secrets
ague ls retrets
tost en poblich."
Roig, Jaume Spill 2.895

RETRAURE v. a.

Recontar, exposar.

"Retrau mon senyor sent Jacme, que fe sens obres morta es..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 1

RETRAURE'S v. refl.

Retirar-se; recular, retrogradar.

"... no fugira per molts enemichs que veja: be s pot retraure, tornant atras ab la cara davant los enemichs no girant aquella..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXIX

"E Pilat e lo rey Archelaus ab tota la sua gent retrague s en la ciutat, e lo emperador torna sse n a ses tendes."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 7, VIII

"Lo Sanglier rodava e tornava atras e anvides podia alçar los braços per parar la hatxa... e poch a poch retraent se s acostava a un angle del camp per veure si alli trobaria algun remey."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 104

"Finides que foren les dances, e la Princesa qui s fon retreta per anar a sopar, la Viuda reposada se acosta a ella..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCXI

RETRAURE'S v. refl.

Recollir-se, concentrar-se en si mateix, isolar-se.

"E si ella no l t vol dar
E que s prenga a manassar
E que s vage retrahent
So de que s es anat plivent
E li diga que mal o feu
E no s i torn per altre veu."
Facet 1.201

"E pensat que aplegaren se per besar se, e la verge Maria era petita de .xiiij. e anys, e senta Elysabet era gran dona, e, axi com se abraçaren, lo ventre de la verge Maria estave baix, e lo ventre de santa Elysabet stave alt. Ara, pensat com se devia retraure l infant baix per ço que no estigues pus alt que son senyor..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXVII

ROSSÍ (CAURE DE SON ___) fr.

Reconèixer, confessar el seu error.

"E sobre aquesta petita bleuma poria hom hedificar un gran castell, pero no vull caure de mon roci, ans tornare a mon primer proposit."
Sentències morals MS. de Sant Cugat del Vallès, De multiplicatio

SAC (TRAURE DE ___) fr.

Desinsacular.

"Aquest dia foren trets del sach en la forma acustumada per consellers los seguents:..."
Novells ardits 30 de novembre de 1499

SAUR, A adj.

Color d'or o groc tirant a bru.

"Tant vos vey lo cors gracios,
Los ulls amorosos e rients,
La boca fresque e beles dents,
Los cabells saurs, albits e grans."
Planys del cavaller Materó 524

"Mas li seu cabeyll saur
Que semblavon daurat
Eron tan scampat
E tirat e malmes
Sobre l seu vis, qui es
May pur que nuylla flor,"
Frondino e Brisona 209

"... d aquest lexiu colat e aparelat lavatz vos en lo cap e lexatz lo asugar per si matex asugar, ço es, que no l axuguets ab drap, e, e si us lavatz axi sovent, auretz los cabels saurs e luents axi com aur polit."
Tròtula de Mestre Johan 3 c

SAURA s.

Gralla o cornella.

V. corb, cornella, cucala, gaig, gralla.

"la serp encanta,
castiga saura
e l estany daura,"
Roig, Jaume Spill 7.966

SENY (TRAURE DE ___) fr.

Fer perdre el judici, la raó.

"Ab tal respost / dolor me trau de seny
Dels mals stranys / vent punit mon voler,"
Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 174 v

"De l hom sabent / es dret que m maravell,
Que es aço / que de tot seny lo trau?
Com no coneix / que foll es mes que sclau?
Volent delit, / lo pert per mal consell,
Car natural / passio ell no l mou."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 361, ed. Pagès - CVI

SOBREDAURAT, ADA adj.

Daurat per damunt.

"... e ha donat un calzer sobredaurat ab uns smalts per recordança d esser vengut en aquest loch..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 30

"Item ordenam que null hom que sia de casa o de merce nostra... no gos portar correja d espasa ni de cinyer d argent sobredaurada, ni çabates trancades o esflorades, ni esperons ab aur, ni estreps ni ensellaments sobredaurats si cavaller no es."
"Plau nos, empero que en tot cavall puga tot hom portar et haver lo fre sobredaurat."
Rei Pere del Punyalet Ordinació pública de tot en tot servadora Arx. C. d'A. (reg. 1.529, part I, f. 42)