VENIR A NECESSARI loc.

Mancar completament de les coses necessàries.

V. necessari.

"... que pusquen fer almoynes a pobres qui sien de la Almoyna axi com a provehir pobres e malalts e a cobrir morts qui venguessen a necessari, e aço puguen fer a lur bona coneguda."
Capítols de la confraria dels flequers de Barcelona Arx. C. d'A. (reg. 2.200, f. 193). 18 de març de 1405

VENIR-NE v. n.

Enfonsar-se, esfondrar-se, arruïnar-se, caure de dalt amb estrèpit, esbalmar-se.

"Tirant, qui stava davall lo porxe sperant les besties quant les hi portarien, senti tan grans crits que paria que lo cel ne degues venir..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXI

"-Jo fare, dix el, metre una gomena al peu de la torra, e tiraran de part de la cava en aius, e la torra quan sera cavada falir li han los estolons, e vendra n. - E axi con fo parlat fo feyt: e al venir que n feu vengren ne .iij. sarrains de ius..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 72

"E desparech m ab tal brogit,
Que sembla lo cel ne vingues."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 636

"... puix la festa comença tan gran que tot lo mon paria que n vingues, e aquesta festa dura .xv. dies."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXVI

VENIR-NE A

Arribar fins a.

"... si que, contrestan d aço, vengueren ne a juhi denant la comtessa de Campanya."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CII

VERMENER, A adj.

(Mosca) saballonera (Musca vomitoria).

"aranya ab tela,
tavá, mustela,
vespa, alacrá
rabiós ca,
la sangonera
e vermenera
mosca e grill."
Roig, Jaume Spill 7.705

VERNEDA s.

Lloc plantat de verns.

"Com nos haiam deliberat cassar porch en les vernedes de Sant Andreu e de Sant Adria... dehim e manam: que per no esquivar aquells, que per vostres besties a present en les dites vernedes no metats durant la dita nostra caça."
Itinerari de Joan I n. 253

VI DE MAGRANES un. pluri.

Vi que s'obté per fermentació del suc dels grans de la magrana premsats.

V. veg. Sant Soví, ed. Faraudo, p. 80.

"Apres pica los fetges de lles gallines e destremba ls ab la dita leyt e mit ho a bollir, e mit hi sucre e vi de magranes..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, a. Bib. Univ. València

"El ssuc quan es mesclat ab lo vinagre talle la sang... e, quan es donat a beure ab lo vi de les malgranes, rreposa el vomit e la menao e l ssanglot..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 72, a

VI NEGRE un. pluri.

Vi que s'obté del gra de raïm fosc.

"El vi blanc es mellor a l estomag e ablanex el ventre mes que l negre ni l vermell. El negre es dur d esmolrre e es gros e embriaga e afola l estomag e val a la menao. El vi vermell es migançer entre l blanc e l negre e per alo fa obra temprada. El vi negre es aul a l estomag e fa ventositat, mas engrexa."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 27, c

VICARI GENERAL un. pluri.

Aquell eclesiàstic que representa el bisbe en l'administració eclesiàstica.

"Sent Ambros ha corretgits petits e grans; be que hagues vicaris generals, ell mateix se posave a hoyr confessions..."
Ferrer, Vicent Quaresma 139, XXXI

VINENT adj.

Que ve, venidor, a.

"... no contrastant totes les dites coses, si en la primavera vinent, a vosaltres plaura continuar la dita voluntat e deliberacio que ara teniu... per vostres letres siam ne avisats ab temps..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XLIV

"Nos forem ja partits sino per rao de les noces de nostra cara sor la Infanta, a les quals havem assignada jornada al XIIII jorn de Juny primer vinent..."
Epistolari del rei Martí 40

"... e l qual camp o plaça segura e jutge competent vos requir serqueu en spay de sis mesos primer vinents."
Lletra de batalla de Galceran de Besora a Lluís Cornell Cod. Escurialensis, L-I-25

VINENT s.

Aquell que ve.

"... los honorables Consellers, per donar aculliment als romeus o vinents als dits perdons, feren grans provisions de farines, hostalatges o posantadors e altres coses necessaries a llur aculliment e viures."
Novells ardits 12 de febrer de 1459

VINET s.

Vinyet, extensió gran de vinyes.

"E si pels orts / flor ne fruyt no nexia,
Ne per los camps / l estiu no fes granar
E l bon vinet / no ns donas lo vin clar,
Eu cresi be / que res nat no viuria"
March, Jaume Tençó Cançoner de Saragossa, f. 91 v

VINTIQUATRENA, [VINTIQUATRENE] s.

Junta consultiva de vint-i-quatre membres, síndics o procuradors en Corts, representació permanent de la Ciutat de Barcelona.

"Lo dit dia ana en Johan de Maella per manament dels honorables consellers a la torra de mossenyor Lull... e a la torra de mossenyor Guillem Destorent per fer los venir a consell per la vintiquatrene de les corts."
Novells ardits 3 d'agost de 1450