FERRES, [FFERRES] s.

Cadenes, ceps, grillons, presons.

V. ferros.

"... e lo senyor de la nau pot los metre en ferres, e metre en poder de la senyoria, e fer demanda contra ells..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CCXXXVII

"Lo que al record meu reduhint, posat en fferres e util captivitat, de la necessitat e profit de aquests açots divinals, sens los quals al paradis no ha passatge, scriuré."
Martines, Pero Mirall dels divinals assots Lo segon pròleg

FERRIGIBLE adj.

Subjecte a convertir-se en ferritja o llimalla de ferro.

"E l enguent era compost de tals materials que neguna natura de metall que n sia tocat torna ferrigible sol que y stiga per spay de .iij. hores, que al desparar que la bombarda o ballesta fa per força s a de rompre."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXIX

FERRÍS, ISSA adj.

De ferro.

"... nos nos aplegam tuyt ab nostres armes a la porta ferriça del castell, e a la torra mestre yo fiu pujar X homens..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXX

FERRO s.

La punta que termina una pica, una llança, una sageta.

"... e dona li tal colp ab lo poder del cavall que la dargua e unes cuyraces que l Amorat tenia tot ho passa e li mes lo ferro de la lança per lo costat..."
Història de Jacob Xalabín f. o. iiij

"Item .x. ferros de lances ab virolles d argent deurat smeltades les .v.; les altres .v. ab virolles de leuto."
Inventari del rei Martí 478, f. 97 v

FERRO (COR DE ___) loc.

Met. Un cor dur, inflexible, implacable.

"Lo Christianissim Rey de França ab cor de ferro tindra gran inclinatio a guerra e grans preparations e veixara los pobles per a plegar monedes per temps sdevenidor."
Molera Pronòstic per l'any Mill.D.xxxiij. cap. V

FERROLLAT s.

Forrellat.

V. forrellat.

"Item unes ores escrits en pergamins, ab posts de fust... ab dos gaffets e dos scudets, en cascu dels quals scudets ha un ferrollat e pany tot d argent daurat..."
Inventari del Conestable Pere de Portugal 48. Any 1466

FERROS DE CUINAR s.

Els tres peus per a tenir les olles, paelles, al foc.

V. ferres d'escuinar.

"Item, tres ferros de cuynar, dos trencats."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

"Uns ferres de tres cames de cuynar."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1467

"Item, dos ferres de cuynar."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Barcelona, 23 de desembre de 1331

"En la cuyna atroba les coses seguents: Et primo, uns ferros grans per cuynar."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 28 de maig de 1434

FERROS ESMOLATS (A ___) loc.

Amb armes afilades i aguades a la mola, usades en els combats singulars que devien terminar-se per la mort d'un del dos combatents.

"Qui tocara lo scut qui s nomena Honor, ha de fer les armes sens tela, lo arnes sens guarda neguna, ni tarja, ni scut, ni vayre scut, e la lança o lançes sien de .xvij. palms, sens roda ni altra maestria e a ferros esmolats..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIII

FERROS LLEVADORS D'OLLA loc.

Llévens.

V. llévens.

"Item, hun martell de ferrar e huns ferros levadors d olla."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

FERROS, [FFERROS] s.

Cadenes, grillons, manilles; presó, captivitat, esclavatge.

V. ferres.

"Impascient / los fferros tinch al coll
ab mil despits / contra tots murmurant,
ffeu me humil / passar penes callant
e no gronyint / e despitant com a ffoll."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 69, IX

"Com Tirant veu lo Marques de Luçana prestament lo conegue, e feu descavalcar de un bon cavall un home seu, e ab los ferros lo feu pujar a cavall, e Almedexir feu pujar en les anques del seu cavall, e trague ls de tot lo camp, e ls feu desferrar e armar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXVIII

FERROVELLER s.

Aquell qui compra i ven ferro vell i tota sort d'objectes usats.

"A XVI de juny de l any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXXXXVII fuerunt pro hereticis reconciliati in civitate Barcinone sequentro et carceri perpetuo condemnati.
Ramon Mercader de Girona.
Pau Ponç ferroveller.
..................................."
Carbonell, Pere Miquel Ofici de la Santa Inquisició Docs. Arx. C. d'A. v. 28, p. 140

FERRUGINA s.

Ferro a l'estat d'òxid; rovell.

"Item polvora de ferrugina de sus dita, confegida en aquela metexa manera, fortment sana."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXVII