VENT A LA PROVENÇA un. pluri.

Vent del nord-est, vent provençal.

V. vent de la Proensa, vent proençal.

"... car nos qui erem en Barcelona per passar altra vegada en oltramar, que .xvij. dies e .xvij. nuyts estiguem que les naus estaven per venir a terra per la gran mar que hi faya d axeloch e de vent a la Provença, e no y podiem entrar..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 492

VENT DE LA PROENSA loc.

Vent del nord-est.

V. vent a la Provença, vent proençal.

"... e navegants ab vent cuvinent enves Pollensa, apparech una nuu fort espaventable de part d aguilo del vent de la Prohensa..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVII

VENT PROENÇAL loc.

Vent del nord-est, vent a la Provença.

V. vent a la Provença, vent de la Proensa.

"... ans propri moviment de tempestat... no fa destorbar les mars de Sicilia e vent proençal hones bones soslevar la mar ab tan furiosa infladura."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 457

VESPRA s.

El dia precedent d'aquell del qual és qüestió, la vigília.

"E aquesta festa dura de la vespra de Pascha entro lo divendres apres Pascha, ab lo pus bell temps del mon..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCVI

"... los reys d armes publicaren que qualsevolgues cavaller o cavallers, o gentils homens que volguessen junyir o fer armes... havien de venir la vespra de aquell dia segons les armes que fer volia..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLV

"... aci mana com cascun digmenge en special, e no solament la festa, mas quant es prop, co es, la vespra..."
Ferrer, Vicent Quaresma 46, XXIX

"Item que algun mestra o custurer de la dita Almoyna no gos vetlar per fer fahena dins la dita ciutat de Barchinona a disapte nit ne les vespres de Nadal, ne les quatre festes de Madona Santa Maria ne del glorios apostol Sent Barthomeu..."
Capítols de l'Almoina dels pellicers de Barcelona 3 de febrer de 1401. XXII; Arx. C. d'A. (reg. 2.198, f. 183 v)

VESPRADA s.

Vespre, primeres hores de la nit.

"... car presumim que la dolor dels budells que segons que ns es estat escrit hagues ir en la vesprada, se pod esser esdevenguda per desplaser...""
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.958, f. 105 v) Curiae sigilli secreti 7, reg. 1.958, f. 105 v, § 1, l. 9 (Joan I, 1389/91)

"Quant vendra en la vesprada,
Que y vendran tuyt,
La monja prega que n la nuyt
Vullen vetlar,"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.796

"Divendres II. Lo dit die en la vesprada en Bertran de Tamarit correu ana a la torra d en Vilatorta... E torna lo cendema per lo mati."
Novells ardits Agost de 1437

"... ho en .i. dia meseix les matinades son fredes e les vesprades caldes, ho per lo contrari."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. III, cap. I

VESPRAL adj.

Pertanyent o relatiu al vespre.

"Lo frare s pres a passeiar
E hores dir
.................................
E regirech los salms vesprals
Ab gran tristor."
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 598

"E de quiscun legiste dehuyt diners per quiscun penyorament; del qui apenra set salms vesprals e hores, dotze diners per quiscun penyorament."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera Any 1475

VESPRALS s.

Vespres, ofici religiós del vespre.

"Apres dinar, reposa un poch, e puys, ves a completes; puys diras los vesprals tro a la nit, e, apres, a dormir..."
Ferrer, Vicent Quaresma 72, VIII

VESPRE s.

Hora baixa, caiguda del dia.

"Veritat es que l dit senyor rey trames lo divendres sant a vespre a tot hom que l disapte mati, la vespra de Pascha, com haurien cobrada aleluya, que cascu lexas lo dol que portava."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCVII

"... los dits honorables Consellers ab leticia, lo die present al vespre, faeren fer alimares per la Ciutat."
Novells ardits 14 de maig de 1460

"E lo vespre seguent e l altre vespre apres foren fetes grans alimares per tota la ciutat, e fonch feta crida que lo sendema que seria dilluns tot hom hagues a fer festa."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 28 de març de 1460

VESPRE (DÉU VOS DÓ BON ___) fr.

Salutació familiar, sinònim de bona nit.

"... e null temps vos basta lo cor que m besassets a vostra requesta, ni que m diguessets quant jo m anava colgar: -Deu vos do bon vespre."
Metge, Bernat Lo Somni 2.535, lib. terç

VESPRE (ÉSSER ___) loc.

Fer-se fosc o de nit, vesprejar.

"E aquella mateixa nit, si be s ere assats vespre, fonch feta crida per tota la ciutat que lo sendema tot hom fes festa..."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 21 de juny de 1461

VESPRE (FER-SE ___) loc.

Envesprir, fer-se fosc.

"Que us dire? que l encals dura entro a mija llegua de Beses, e hagra durat entro a la ciutat, mas vespre s feya e a l almirayll feya li paor que de jorn no pogues tornar a les galees..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLII

VESPRE (GRAN ___) loc.

Hora avançada del vespre, quasi nit.

"E apres d aço levaren les taules, e fon gran vespre."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 12, XI