NET, A adj.

Que no té brutor o solladura.

"... puix sou certs que si destintament vos offerieu a batalla, fora content egualar les persones e honor tacada de vosaltres ab la neta mia..."
Lletra de batalla de Lluís Cornell a Galceran de Besora Cod. Escurialensis L-I-25

"... pero aquella fama es mellor que s diu per la bocha dels bons que no fa dels mals, car aquella es neta de tots crims."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"E ladonchs ells donaren gracies a Deu perque no volch consentir que l seu sagrament fos fet en la hostia no neda."
Recull d'eximplis e miracles DCX

"... e posats ne sobre la naffra que no estigue neta: tantost sera purificada e nedejade."
Receptari de la Universitat de València f. cxxxiiij

"No es animal en lo mon menys net que fembres. Si entens que no t diga ver, pren te n esment en lurs necessitats o malalties, no solament a totes comunes, mas particulars, les quals serien vergonyoses exprimir."
Metge, Bernat Lo Somni 2.291, lib. terç

"Apres que l aureu aregnat, torcau ab un manil net, puix strigolau lo suaument."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls Com se deu tenir cavall jove de edat de tres anys fins a sis

NET, A s.

Fill, filla del fill o de la filla.

"... que no pux falir a ma fiyla ni a mos nets, pus desheretar los vol hom..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 382

"... com la mia edat sia tan descovinent ab la tua, que si tal cosa era sabuda, que dirien de mi? Que de mon net me so enamorada."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLIII

"... e vench la anima de sancta Anna: -Senyor, vos sou mon net!"
Ferrer, Vicent Quaresma 131, XLIX

"... vulles delliurar les animes de mon pare e de ma mare e de lurs fills e filles, nets e netes que son fora de aquest mon, e de totes animes xristianes deffuntes..."
Catecisme MS. n. 216, f. cij, c. Bib. Univ. València

NETAMENT adv.

D'una manera neta; sense brutícia.

"feya cuinar
yo finament
e netament
als meus esclaus,"
Roig, Jaume Spill 2.430

"... e mit ho bullir ab agror e com ho aura levat del foch mit ho dins e mena ho e fe n escudelles netament."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, d. Bib. Univ. València

"No ignores que quant hom es sa, o malalt, elles servexen pus diligentment e mils, e pus netament que homens."
Metge, Bernat Lo Somni 3.314, lib. quart

NETEDAT s.

Qualitat d'allò que és net.

"Item ordenen los magnifichs Jurats del present Regne de Mallorques per la policia de l ofici de carnicers e netedat de les carns de qualsevol specie de bestiar sien, que d aqui avant los dits carnicers o scorxadors no puxen inflar les dites besties... ab la boca o ale, sino tan solament ab vent de manxes..."
Llibre de Mostassaf 61; Capítols dels carnissers. Mallorca, 1533

NETEJAT, ADA adj.

Fet, tornat net.

".iij. ... que totes e sengles persones que obreran de les dites lanes angleses, les hajen a obrar ben conreades e ben natejades..."
Crida sobre l'obratge dels draps de llana d'Anglaterra Arxiu Municipal de Barcelona. Barcelona, 21 de novembre de 1438

NEU s.

Aigua congelada que cau de l'atmosfera en forma de borrallons lleus i blanquíssims.

"... que en aquella terra fa lo major fret del mon e de les mes neus, que pus hi comensa a navar, entro a l abril no fa als."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCIII

"-Cent homens anaven a cassa ab un rey e perderen se en la muntanya, e ab la gran calor del sol que feya reverberant en la neu tornaren mig cechs..."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. XXXIIII

"En aquesta festa en la qual los vestiments del Redemptor, quan davant alscuns dels apostols se transfigura, blanchs axi com a neu esser fets se testifiquen..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la Transfiguració de nostre Senyor

NEU PERPETUAL un. pluri.

La neu congriada a llocs molt elevats on no es fon mai.

"Aqui hac de totes quantes fruytes metzinades se leven sobre lo mont dit Caucasus hon ha perpetual glaç e neu..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 392-393

"... pujant ades al mont apella Caucaso on ha neus perpetuals, endurint lurs cossos, nodrint a sostenir fret sobiranament excessiu..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.141, lib. III, tit. III

NEULA s.

Oblia.

"... apres dona la purga e perço que no face fasti al pacient lo metge cobre la ab una neula blanqua e lo malalt reb la."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 182

"... una vegada se sdevench que .j. maestre gita per una finestra una neula, la qual en biax se moch tota hora tro a la terra."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles quarta part, cap. IV

NEULA s.

Broma, boira.

"Que Deus qui florir e granar
Ffa los splets,
Los pot donar neula e frets,
Vents e cecades,"
Sermó del bisbetó 529

"Con lo sol aja, Senyer, tan gran claror e tan gran calor que consuma la fumositat e la grossea de l aer e leva la neula e la corromp sobre la fas de la terra..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 18, cap. 61

"Perque axi com aquell que no paga leyalment les decimes e primicies mereix que sia privat del fruyt del camp per la senyoria, o per pedra, o per neula, o per enemichs, o per ladres, o per qualque altra miseria..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXXXVIIII

"Per ço que hom menja // per la calija: neula."
March, Jaume Diccionari de rims de Jaume March 1.772

NEULA s.

Pasta de farina i altres components a manera d'hòstia rotllada en canonets.

"Apres totes artificials laqueries axi com torrons, bunyols, piment, neules..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 185, col. 2

"... e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull empero que les neules sien cuytes ab çucre, e sien polpudes e espessetes queucom."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 167 v

"Axi mateix la copa nostra ab piment quant neules o coses que ab piment son acostumades de menjar, pos devant nos en la taula..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels copers

"Gran maravella verament
Que les neules e ll piment
Me han fet juguar la gonella."
Cançoner de Nadal xxxiv

NEULAT, ADA adj.

Ennegrit, ida. (?)

"... hoc encara donen fort leja sal molt terrosa hoc e a vegades neulada que amarga, les quals coses son en gran e irreparable dan de les regalies e dels dits pescadors com de la sal terrosa no s puixa axi be saber lo peix com ab sal pura, de que a vegades se pert lo peix, hoc encara que si entra en fama lo peix de no sostenir port per mala sal o esser amarch per sal neulada seria cosa que ls mercaders no l volrien comprar per navegar..."
Capítols del comú de pescadors de l'Albufera València, 10 de juny de 1393. Arx. C. d'A. (reg. 1.905, f. 126)

NEULELLA s.

Apèndix carnís, mòbil i contràctil que en forma de gra de raïm penja a l'extremitat del paladar a l'entrada de la gargamella.

"... que sies attes de no beure massa tost, per tal que lo vi entre dret de lla on deu entrar, e que no recuda de la neulella a enfora."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"esmortiments,
afollaments,
mal de neulella,"
Roig, Jaume Spill 6.035