PENDIR v. n.

Estar penjat.

"Cascun molto penje per son çancarre e cascun hom deu pendir per son erre."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

PENEDIR s.

Penediment.

"... que un home que sol per lo bon penedir e proposit just que en aquell temps agues se porie salvar, perdria de aconseguir la salvacio e yria a condempnacio tenent son cor e voler e desig en los bens temporals."
Eiximenis, Francesc Art de bé morir Cap. Ix

PENEDIR v. n.

Tenir veritable dolor o pena de la falta comesa.

V. penedre.

"... e si negun altre Rey o Emperador en lo menor cabell del meu cap contra ma voluntat me tocas, yo l ne fera penedir."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. XXVII

"Vendre e penedir val mes que tenir e penedir."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 94 v, col. 2

PENEDIR-SE v. refl.

Tenir veritable dolor o pena per la falta comesa.

V. penidre's.

"A tu, Senyor, me confes e m penit de tots mos peccats que jo anch fiu..."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 315

"-Yo tinch gran dupte que aquest cavaller no tingua en si alguna gran passio, o que no s penida per que es vingut açi per esser tan luny de sa terra, de sos parents e amichs..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CX

"Si no t penits, ne la Verge Maria ne tots los sants no li porien recaptar gracia: sta esperança los porta a infern."
Ferrer, Vicent Quaresma 125, XXXIII

"E axi anats vos en, que no es ma volentat parlar li pus. De ço que li he parlat me penit si als hi pogues fer."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 130

"Car, si ho fas,
Jo se que ta n penideras
Segurament."
Sermó del bisbetó 562

"O las! si ela s volra penedir com en lo comensament me fou tan dura, a mi abastaria, car los amans no desigen altra venjansa."
Metge, Bernat Ovidi 275, MS. 831. Bib. de Catalunya

PERCUDIR v. a.

Batre, copejar.

"Curial li percut altre colp tan terrible que estes lo mes per terra..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 86

PERSUADIR v.

Induir, decidir, algú amb raons a creure, a fer alguna cosa.

"La Trinitat / fortment persuadiu
per exemplars / confformes a saviesa,
e demostrant / la divinal bonesa
tots los doctors / a Jesus convertiu."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 25, IX

PONDEROSITAT, [PONDIROSITAT] s.

Pesantor, gravetat.

"... e fa m remembrar lo vostre cors glorios qui en la crou fo nuu... desjunt e desnuat per los claus on era clavat e per la ponderositat del cors mort qui vulia la terra per los nostres peccats."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 9, cap. 207

"La primera mala filla de gola s apella ponderositat, e es que qunat l om ha massa menjat, que tot se sent ponderos e fexuch..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià Cap. CCCVII

"E vee les causes de la materia, del loch de la commucio, de la duresa, de la pondirositat, leugeria, de la claretat e obscuritat de aquelles."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable Cap. XXXVJ

PUDIR v. n.

Fer pudor, exhalar pudor.

"... e pres un gran tros del seu habit e frega n lo cors que pudia fortment, lo qual tros de abit pudia molt terriblement..."
Recull d'eximplis e miracles CX

"... gitaren los corsos, e braços, e cames, e caps dels sarrains morts riu avall, que tot ne anava ple, e n fae metre molts devall de terra perque no pudissen..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) Cap. 19

"Be es ver l aximpli, que qui dos boques besa, cove que la una li puda."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"Lo cuyr, con jauras ab ella,
Li suara a mereveyla,
Semblara ensunya de porch,
Puys pudira com a ca mort."
Facet 1.407

PUDIR v. n.

Causar enuig, fastiguejar.

"... ab tota benignitat donats manera e loch a tot bon espatxament de aconseguir cascun son dret; sino siats certs que Deu hi pendra e dara manera e remey que no us plaura, car la cosa que mes li put es superbia e engan..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.952

RAÓ (DIR ___) fr.

Parlar raonablement, discórrer per l'enteniment.

"E plau me ço que demanes
Mas si raho dich, atorga la m."
Metge, Bernat Lo Somni 394, lib. primer

REBORDIR v. a.

Bastardejar, prostituir.

"Aquest hom qui tan falssament ha usat e usa de dos amors, dich que no deu usar d amor de nenguna prous fembra, enans deu esser estrany de tota amor, per ço car rebordeix los manaments d amor."
Andreu el Capellà De amore MS. Bib. Reial de Madrid

RECUDIR v. n.

Rebotir, enviar en una nova direcció.

"... james en taula d altri no t premes molt a riure ne altra cosa, car seria perill que lo riure no recodis en qualque loch pus leig, e que no vinguesses a vergonya."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"car la sperança
d haver criança,
una hora al dia
li recudia:"
Roig, Jaume Spill 4.679