ENTREVERADA (CARN ___) adj.

Carn entremesclada de magre i de gras.

"Pren mulles de molto e frexures de cabrit e met les a coure en la olla ab un tros de carnsalada que sia entreverada..."
Nola, Robert de Art del coch Bon farçiment de cabrit

ENTREVESÍ s.

Entreví, mesenteri, tel de replecs del peritoneu que mantenen en posició els budells.

"Item que negun masaler no gaus vendre negun sagi, ni entrevesi, ni negun greix, sino al pes e a la lbr. carnissera qui establida es..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 152

ENTREVEURE'S v. refl.

Veure's confusament, imperfectament.

"Vuy munt tan alt / que [e]nvides m entreveig
Semble m lo cors / de sa forme s perteix,"
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 157

ENTRIAMENT s.

Trilla, tancat fet de fullam i brancatge de plantes enfiladisses sostingut per pals ficats en terra.

"Mas empero com en lo entriament faedor en lo dit andador sien necessaries algunes treveses de roure o d altre fusta fort et durable de pilar a pilar les quals es ops que sien empaguntades, que n pusca pendre lo dit G. de la draçana del senyor rey si n i ha..."
Arxiu Corona d'Aragó, t. VI, CII, p. 346

ENTRIAR v. a.

Plantar, fer trilles o emparrats.

"Encara, que tot hom qui plantara tires pres de son vehi que se n haja a lunyar tres palms de destre, e que la tira sie entriada spessa."
Constitucions d'En Sanctacilia 29

"... en una encontrada qui s anomena terra de Bongaudir, en la qual se liguen les vinyes ab longanisses a l entriar..."
Decameron jornª 8ª novª 3ª

ENTRIBULAT, ADA adj.

Tribulat, ada.

V. atribulat, tribulat.

"E apres la lur mort estech revelat a sent Pau hermita per que aquell servent era axi entribullat, e axi que ffes penitencia e que ffes dir les misses dessus dites per les animes de son pare e de sa mare qui portaven grans penes..."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cxx, a. Bib. Univ. València

ENTRICAT, [ENTRIQUAT] adj.

Confús, embullat, complicat.

Primerament axi deu far:
Que aprena de comptar,
Sia agut e entricat,
Savi mercader assenat...
March, Pere L'arnès del cavaller 219

... que tots los comptes ja en temps passat discutits e diffinits sien altra vegada de nou retuts e examinats per homens subtils e entricats en malicia...
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXXXI

Eximpli con l ermita ne altre qualsevol que s vulla donar a servir a Deu no deu usar de parlar coses molt suptils e entricades de la santa Scriptura...
Recull d'eximplis e miracles DLXXII

... car la terra aquesta produeix los homens aguts e subtils e entriquats, per que fa mester de anar pus avisadament en tots sos fets a aquell e a aquells qui entre tals han a tenir regiment.
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 146, Lletra proemial

... conclou que es appareylat tota vegada de seguir la volentat del dit senyor cardenal e del archabisbe segons manera, empero a mon semblant sofisticada e entricada...
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Guillem Onlomar al rei Jaume II (Avinyó, 23 d'abril de 1323) (III, p. 435)

ENTRISTADAMENT adv.

D'una manera trista, contristada.

"... a sa tristor me plau abandonar
e per tots temps viure entristadament."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March I; Cants d'Amor

ENTRISTAR v. a.

Entristir, fer posar trist a algú.

V. entristir.

"Deus la nina amonestar
Si del feyt la veus entristar
Plorosament ab greu sospir,"
Facet 1.286

"Car no m par que ab vos pogues res guasanyar,
Ans hon mays me disets mays mi fayts entristar."
Llull, Ramon Lo Desconhort XXXIV

"E, si l me fa, / dolor altra m entrista,
car ymagin / que altre l a sentida
la sua amor / e son esguart benigne,"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 74, CXVI

ENTRISTAR-SE v. refl.

Entristir-se, posar-se trist.

"Ni s vol de tot minim desestrat cars tant entristar se, vosaltres amants, si a qui vosaltres amau, força se mostra devers vosaltres menys graciosa que l usat..."
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 464

"Estant lo rey en aquest despagament, ell se desconsola e s entrista car honrament perdut havia, e en gran viltat e menyspreu era vengut."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. LII

"... que com deits que l vostre cor es molt trist e soffer gran angoixa per ço com havets entes que nos haviem haudes algunes accessos de febre, no us en cal haver ancia ne entristar, que nos fiam en nostre Senyor que en breu d aquella seram curats..."
Lletra de Jaume II A l'infant Alfons, (Tarragona, març de 1319). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 246, f. 4)

ENTRISTAT, ADA adj.

Ple de tristesa.

"E com Achilles vee axi mort lo Rey Prothonor, qui li era molt conjunct en linea de sanch, molt fo entristat de la sua mort..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XVI, 6.289

ENTRISTIR v. a.

Causar tristesa, fer posar trist.

V. entristar.

"O alegria dels angels! -y qui ha entrestit la vostra divinal cara?"
Isabel de Villena Vita Christi cap. xcij