VIOLA s.

Vaixell de terrissa. (?)

"Item una viola de terra plena de mel."
Inventari del castell de Tous Any 1410

VIOLA s.

Rajoleta de petita dimensió.

"Item que negu teuler ni teulera no gaus metre violes ni rajoles a neguna fornada, part los ditz x. sostres de cayros e ii. sostres de teules."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 70

VIOLA s.

Planta violàcia de flors molt oloroses. Flor del violer.

"E dejus lo dit arbre avia gran abundancia de flos, e de lires, e de rosas, e de violes, e d altres bones flos..."
Visió de Tundal (Tuglat) 689. Llegendes de l'altra vida.

"... en aquest camp maravellos vos delitats en cullir flors e violes per fer garlandes a les vostres intellectuals penses..."
Felip de Malla Parlaments de Felip de Malla b., f. 87 v

"Rosa e viola! Tu est bella flor qui es sobre totes flors, e verge e puncella per lo Sant Esperit qui sobrevenc en tu."
Llull, Ramon Hores de Santa Maria 4, psal 48

"Les coses fredes e humides en lo primer grau, aquestes son: çervellas, espinacx, violes, indi, cireres salvadges,..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 3, d

"Item prenets violes e picats les ben e ab bon vin dats les a beura a tota persona qui hage mal en la boca..."
Receptari de la Universitat de València f. xxvj

"Item oli de violes ab leyt de fembra noyrent filla, posat el nas, maravellosa cosa es."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VI

"trobi violes
en lo meu ort
e morritort,
donzell ab malva."
Roig, Jaume Spill 2.290

"En les lavors: sobre lo forment, ordi, çiurons, arros; e en les violes e herbes de singular odor..."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. c

VIOLA s.

Instrument musical de corda i que sona amb un arquet.

V. viola (Mitja ___), viula, viula (Mitja ___).

"Primo una viola ab cordes e clavies."
Inventari del castell de Folgons Any 1523

VIOLA (MITJA ___) un. pluri.



V. cf. Pedrell, p. 125, viola, viula, viula (Mitja ___).

"... los huns sonen laut, los altres arpa, huns mija viola, altres flautes e cantar a tres veus per art de musica."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXIX

VIOLA BOSCANA un. pluri.

Viola salvatge.

"una mata de viola buscana d argent."
Inventari del Convent de Bell-lloch Escrivania rectoral de Santa Coloma de Queralt. Manual de 1411, quad. 3

"Item que empren los monestirs de Pedralbes, de Sant Pere, de Valldonzella, de Jonqueres e de Santa Clara que fassen entre tots .CC. rams de barbari e de violes boscanes que sien perfumats..."
Llibre de coses assenyalades cap. 37

VIOLA D'ULTRAMAR un. pluri.

Varietat de viola.

"... habunda en precioses herbes, specialment en les muntanyes... axi com es romani, qui molt hic habunda, ysop... liri, roses, violes de ultramar e d altres fort precioses..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública Proemi

VIOLA SALVATGE un. pluri.

La Viola sylvatica, que es fa en els llocs silvestres de les regions muntanyanes.

"Item la erba la qual vulgarment es dita viola salvatge, car a la flor semblant de viola en color, no pas en forma, car la flor d ela a .iiij. fuylles eslevades, e les altres fuylles iaen en terra. Moltz dien a aquela consolda menor o trinitas una, per ço can a los corns redons en una fuylla, en mig loc a una macula blanca, e es trobada en loc de muntanya..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLII

VIOLA VERMELLA un. pluri.

Flor del violer vermell (Matthiola incana), planta de la família de les crucíferes.

"It. la viola vermella si es picada e mesclada ab aygua profita aquells qui caen de mal de gota..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. n. 216, f. xxxvj, b. Bib. Univ. València

VIOLADOR, A s.

Aquell qui viola o profana.

"Mira m be e aqueix teu piados ull gira l envers mi, e sie yo mirada per tu ab aquella benignitat e mansuetut que fonch mirat lo violador de la boca..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 85

VIOLAR v. a.

Esvair, destruir d'una manera sacrílega; transgredir la llei.

"Con segons la monicio e doctrina dels Sants Pares, beneficis ecclesiastichs no degen esser donats sino a sufficients e bones persones, e per los princeps qui per Deu en les terres son ordenats per tal que governen aytals coses se degen mes observar que violar..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Beneficis donadors

"La una era de privacio del consell dels deus; e aço era quant havia viscut lo cors visciosament e havia violat la cosa publica, e comes molts fraus."
Metge, Bernat Lo Somni 676, lib. primer

VIOLARI s.

Renda vitalícia.

"Es ver que sobre aquest cens lo dit senyor Rey ha assignades tots anys L ll. de alfonsins de violari an Pere Mertinis de Sarassa de vida sua."
Compartiment de Sardenya Castell de Càller

"Item, que no vendrem del sensal que huy la dita clavaria ha, ni negun altre sensal ni violari sobre aquella per gran profit que fos de la clavaria et del studi..."
Villanueva (editor) Jurament dels clavaris de l'Estudi general Arxiu de Lleida, 1369