VIDA s.
Manera de subsistir; els aliments i mitjans de viure.
"He si no sembravan iames negun blat, ny an ges de vi, mas tant solament lur vida es de carn..."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 417
"E en veritat axi fo enteniment de tots quants prelats ne clergues havia en la terra del senyor rey, que sol la vida haguessen mentre la guerra duras, e que de tot l als se servis lo senyor rey."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXII
"... tant postposaren lur ben propri, havent cura del profit del ben poblich, que, fets singularment pobres, hagren esser provehits per lo Senat qui lls acorria donant los vida e pagant lurs deutes."
Canals, Antoni Valeri Màximo 429, lib. II, tit. I
"... que haver blats en la dita Ciutat es la vida dels habitadors d aquella e la primera necessitat..."
Manual de Consells València, 25 de setembre de 1384
"Al malalt, con hom coneix que la malaltia li aminva, no li deu hom tenir una dieta acostumada, abans li deu hom crexer la vida segons la retgla de medecina, e deu li hom donar tota cosa de que haia talent; la qual sia contraria a la sua malaltia..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. LXXXVII
"... car delicats albercs et bastament de viandes delicades no poden aver sens grans messions o gran moneda, e aquesta no poden aver sino dels seglars, car ells no s volen affanar corporalment per guaayar lur vida..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xlj v
 VIDA s.
Manera de viure.
"Guarda e squiva que no sies luxorios ni avar. Car aquests dos crims son molt contrariosos a honestat de vida."
MS. n. 216, f. lxxxxv, b. Bib. Univ. València
"... no vol jaquir la complacencia dels apetits desonests, abans tot concell e temor posposats, es ffet pijor e pus ffoll en la preseverancia de tant cegada vida..."
Martines, Pero Mirall dels divinals assots cap. VIII
"Si amat so, / dolor sera ma vida;
si desamat, / al risch sera mon viure."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 35, CXVI
VIDA s.
L'existència, l'ésser dels ens orgànics i també el temps de la seva durada.
"E l emperador li demana: -Qual es la cosa que mes desplau a l hom?
L infant respos: -La vida de son enemich.
L emperador li demana: -Que es la cosa que no es certa?
L infant respos: -La vida de l home."
L'infant Epitus
"Spesifica virtut ha en si e vera,
La qual sença obrar no es sentida,
Ne s demostra may sino per efecte,
Com per verda fulla en planta vida."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Purgatori, cap. XVIII, 51
"-Pretor, prech vos que otorguets a aquest prom tant spay de vida com durara nostra batalla, e si per ventura nostre Senyor e son bon dret li aiudaran, li vullats restituir la sua honor e fama, les quals aquell cavaller ensems ab la vida li vol toldre."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 17
VIDA (A TOTA SA ___) loc.
Per tota la duració de la vida.
"... si lo dit mossen Requesens, per esguart de cert crim li posaven, volia voluntariament esser privat o bandajat a tota sa vida no poder estar en lo Principat de Cathalunya, ne encara en la cort del Senyor Rey..."
Llibre de coses assenyalades cap. 101
VIDA (DE SA ___) loc.
Per tota la durada de la vida.
"... e que lo dit offici fos donat a altri, pero que lo dit Pere de sa vida rebes son salari..."
Novells ardits 9 d'agost de 1460
VIDA (PASSAR D'AQUESTA ___) fr.
Morir, trespassar.
V. passar.
"... a mi fo viyares que vehes lo Rey en Iohan de Arago, de gloriosa memoria, que poch temps havia que era passat d aquesta vida..."
Metge, Bernat Lo Somni 29, lib. primer
"Nuu sense res / passau d aquesta vida,
original / de gran obediença;
perque us suplich / despulleu ma consciença
d aquell foch vil / c a mil peccats covida"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 45, VI, ed. Riquer
VIDA (PASSAR D'ESTA ___) loc.
Morir.
"Item que tota vegada que algun pellicer de la dita almoyna passara d esta vida tots los altres pellicers cessen de tenir les robes en les perxes de lurs taules e encara lurs obradors uberts tro que lo cors d aquell sia soterrat."
Capítols de l'Almoina dels pellicers de Barcelona 3 de febrer de 1401. XX; Arx. C. d'A. (reg. 2.198, f. 183 v)
VIDA (POSAR ___) loc.
Morir.
"... axi com a fills de vera obediencia, alegrament sien aparelats tosts temps tots los frares d aquest orde, si mester es, posar los vida axi com Jesu Christ la posa per nos..."
Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. I
VIDA (TENIR-SE A ___) fr.
Viure.
"Car qui en amor met trebayll
No deu esser tengut a vida."
Planys del cavaller Materó 794
VIDA CONTEMPLATIVA un. pluri.
Aquella passada en meditació piadosa.
V. contemplatiu, iva.
"Vida contemplativa ama; activa enamora."
"Vida contemplativa ha ço que ama e activa ho promet."
"Contemplativa vida perdona; activa poneix."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxxj, b. Bib. Univ. València
VIDA CORPORAL un. pluri.
El temps que va de la naixença fins a la mort.
"-E donchs ¿que entens -dix ell- que sia yo? ¿No saps que l altre die passe de la vida corporal en que era?"
Metge, Bernat Lo Somni 46, lib. primer
VIDA ESDEVENIDORA un. pluri.
La vida futura, l'existència de l'ànima després de la mort.
"Menyspreant la vida esdevenidora, e desijant que iames no morissen, vivint ab tant damnat proposit, que farien pacte que iames no veessen Deu, ab que ls lexas star en aquesta vida present miserable."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 540, primer punt, cap. onzè
| | |
